L’intercanvi d’idees i la llibertat per difondre-les promou el coneixement i crea societats més fortes
Per Marta Montoya
L’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) de 1948 reconeix el dret a la llibertat d’opinió i d’expressió.
Això implica també el dret de qualsevol persona a no ser molestada, jutjada o perseguida per les seves opinions, a més de la llibertat de poder difondre aquestes opinions per qualsevol mitjà.
Aquest dret és especialment important per a l’ofici del periodisme, ja que l’article 19 protegeix els periodistes a investigar i rebre informacions sense limitacions. La llibertat d’informació és un dret fonamental que permet reduir les desigualtats entre el poder i la població i crear una societat més lliure.
La #LibertadDePrensa es la piedra angular de la democracia,el estado de derecho y los #DerechosHumanos (la libertad de expresión está consagrada en el artículo 19 de la DUDH). Cuando los periodistas pueden hablar con seguridad, todo el mundo se beneficia. https://t.co/gfV0CSPS8C pic.twitter.com/zWm2K198X3
— UN Human Rights (@UNHumanRights) May 3, 2019
Un país democràtic es nodreix de les diferents opinions, reflexions i pensaments dels seus habitants, la qual cosa contribueix a millorar el funcionament de la societat i els seus individus. A més a més, poder intercanviar idees i compartir-les en comunitat serveix per promoure l’aprenentatge i el coneixement.
La majoria de països ha desenvolupat aquest dret en la seva constitució i han de treballar per protegir-lo. A Espanya, la Constitució de 1978 reconeix la llibertat d’expressió en l’article 20.
Això no obstant, la llibertat d’expressió no és un dret absolut. Aquest dret té els seus límits quan es vulnera la intimitat o l’honor d’altres persones, o bé quan suposa una incitació a l’odi o la violència.
On és el límit? T’expliquem dos casos que van posar la llibertat d’opinió i expressió en el centre del debat.
Els acudits sobre Carrero Blanco
Entre el 2013 i el 2016, Cassandra Vera va publicar a Twitter diversos acudits sobre la mort de Luis Carrero Blanco, president del Govern espanyol durant la dictadura franquista. Carrero Blanco va ser assassinat en un atemptat del grup terrorista ETA el 1973.
El 2017, l’Audiència Nacional va condemnar Vera a un any de presó i set anys d’inhabilitació per ocupar qualsevol càrrec públic per delicte d’humiliació a les víctimes del terrorisme. Els jutges van considerar que els seus acudits representaven un “menyspreu, deshonra, descrèdit, burla i afront” a les persones que “han patit la urpada del terrorisme”.
Els advocats de la tuitera van recórrer la sentència i, el març del 2018, el Tribunal Suprem la va absoldre dels càrrecs. Segons la nova sentència, els acudits eren reprotxables “socialment i fins i tot moralment com a mofa d’una greu tragèdia humana”, però la condemna resultava desproporcionada.
Muy contenta a nivel personal por el fin de un calvario judicial por el que nadie debería pasar.
Pero muy preocupada por otras condenas como la de Valtonyc y otros raperos y tuiteros.
Sigamos luchando por la libertad de expresión para todos. pic.twitter.com/AY7Rto84NE— Cassandra Vera (@kira_95) March 1, 2018
Ofensa a les forces de seguretat
L’1 d’octubre del 2017, la Generalitat de Catalunya va dur a terme un referèndum d’autodeterminació que no comptava amb l’aprovació de l’Estat. El Govern central va enviar a Catalunya milers d’agents policials per impedir la votació.
Durant aquesta jornada, els antidisturbis van desallotjar diversos col·legis electorals per la força. Va ser una actuació controvertida: el govern espanyol va defensar les mesures utilitzades pels agents, mentre que el govern català va denunciar l’ús desproporcionat de la força.
La revista satírica El Jueves va retratar la intervenció de les forces de seguretat de l’Estat amb el següent titular: “La contínua presència d’antidisturbis acaba amb les reserves de cocaïna a Catalunya”.
La revista “El Jueves” cometió un delito de injurias en un artículo titulado “La continua presencia de antidisturbios acaba con las reservas de cocaína en Catalunya”. Un juez lo considera como una “ofensa” y “falta de respeto” hacia la policía. pic.twitter.com/SRinA83IYH
— mpr21 (@smolny7) May 11, 2018
Després de la publicació, el director i subdirector de la revista van ser denunciats per un sindicat de la Policia Nacional. La titular d’un jutjat de Barcelona els va considerar culpables d’un delicte d’injúries, ja que tant el text com les il·lustracions suposaven “una ofensa i una falta de respecte” per als membres de la Policia Nacional.
El subdirector de la revista, Joan Ferrús, va manifestar la seva disconformitat amb un comunicat a través de Twitter.
Després d’apel·lar la sentència, l’Audiència de Barcelona va arxivar la causa contra els directors de la revista el maig de 2019. L’acte del jutge entenia que el dibuix era “una caricatura” i va defensar el dret a la llibertat d’expressió.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Universidad Católica de Murcia (UCAM)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!