Més d’un segle després de les primeres mobilitzacions, la lluita per aconseguir la igualtat de gènere continua vigent
Per entendre l’origen del 8 de març: Dia Internacional de la Dona hem de remuntar-nos a mitjan segle XIX, just després de la Revolució Industrial. En un context de transformacions econòmiques i auge del moviment obrer, les dones van començar a alçar la veu per reclamar la igualtat en matèria de drets i salari.
En aquella època, les dones eren explotades a les fàbriques, no podien votar, no tenien control sobre els seus propis ingressos ni podien accedir a la mateixa educació que els homes. Aquesta discriminació i falta de drets va ser l’origen de les primeres mobilitzacions feministes.
Primeres protestes als Estats Units
El 1848 va tenir lloc la primera protesta important a Nova York, encapçalada per les sufragistes Elisabeth Cady Stanton i Lucretia Mott. Les dues activistes es van rebel·lar contra la prohibició de parlar en públic en esdeveniments i van reunir centenars de persones en la Primera Convenció Nacional pels Drets de les Dones. Allà van exigir drets civils, laborals i polítics per a les dones.
D’acord amb algunes historiadores feministes, l’origen del 8-M es troba a la vaga de les treballadores de la indústria tèxtil de Nova York, que va tenir lloc el 8 de març del 1857. Les treballadores reclamaven una millora del sou i les condicions de treball, però les autoritats van reprimir amb violència la manifestació. Com a resposta, van fundar el primer sindicat per defensar els seus drets, fet que va desencadenar una onada de vagues en el sector tèxtil.
Més de mig segle més tard, el 28 de febrer del 1909, es va celebrar als Estats Units el primer Dia Nacional de la Dona. Aquesta commemoració, establerta pel Partit Socialista, es va mantenir de manera anual l’últim diumenge de febrer fins al 1913.
L’onada feminista arriba a Europa
Arran d’aquests esdeveniments, el 1910 va tenir lloc a Copenhaguen (Dinamarca) la Segona Internacional de Dones Socialistes, una conferència on van assistir més de 100 delegades de 17 països. En aquella trobada es va proposar celebrar un dia per reivindicar el sufragi universal femení durant el mes de març. L’activista i política alemanya Clara Zetkin va ser una de les portaveus de la proposta.
El 19 de març del 1911 es va commemorar per primera vegada el Dia Internacional de la Dona a diferents països d’Europa i als Estats Units. A més de reivindicar el dret a votar i a ocupar càrrecs públics, les dones reclamaven més formació i menys discriminació a la feina.
Els moviments feministes també van ser molt rellevants en la Revolució Russa del 1917 que va posar fi al sistema absolutista dels tsars. El govern provisional rus va aprovar el vot femení el 23 de febrer del calendari julià que es feia servir a Rússia en aquella època, i que corresponia al 8 de març segons el calendari gregorià.
L’any 1975, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va celebrar l’Any Internacional de la Dona i dos anys més tard, al 1977, l’Assemblea General de l’ONU va establir oficialment el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona. La Igualtat de gènere i l’empoderament de la dona també formen part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), una sèrie de 17 objectius globals per aconseguir un món més just i sostenible.
Per què el color lila representa el feminisme?
El morat està present a totes les manifestacions feministes i s’ha convertit en un color que simbolitza la lluita per la igualtat de gènere. Hi ha diverses teories que expliquen l’origen d’aquesta vinculació.
Una de les més conegudes relaciona aquest color amb un gran incendi que va tenir lloc el 25 de març del 1911 a la fàbrica Triangle Shirtwaist de Nova York, on es produïen teles de color morat. Més de cent treballadores, la majoria migrants europees, van morir a causa de les flames, el fum i els esfondraments. Diuen que els propietaris de la fàbrica havien tancat els accessos per evitar robatoris de material: això va obstaculitzar la sortida d’emergència i va provocar encara més víctimes.
Des de l’exterior de la fàbrica es podia veure una columna de fum de color lila, d’aquí que aquest color s’associï al feminisme.