L’origen dels efectes especials

Les maquetes van ser un recurs molt utilitzat a les primeres pel·lícules de Star Wars. (Star Wars)

La trilogia original de Star Wars és un clàssic de la fantasia gràcies a l’enginy dels seus creadors

Espases làser, naus que volen per l’espai, criatures estranyes… Tots aquests elements apareixen a les tres primeres pel·lícules de la saga de La Guerra de les Galàxies, creades entre els anys 70 i 80 del segle passat. Com van aconseguir aquests efectes en l’era analògica?

Tots els efectes especials de les primeres pel·lícules es van aconseguir gràcies a la creativitat i la imaginació dels creadors, amb mètodes casolans, lents però efectius. Fins i tot la mítica introducció de les pel·lícules, que mostra el text groc desapareixent a l’espai, va ser rodada amb un sistema rudimentari:

How the opening crawl of Star Wars was filmed.

A post shared by History In Pictures (@historyphotographed) on

Quaranta anys després de l’estrena de la primera pel·lícula, les maquetes, disfresses i molt d’enginy segueixen transportant als espectadors a una galàxia molt, molt llunyana.

Maquetes i pintures

Un dels trucs més utilitzats van ser les maquetes. Per gravar les escenes de naus volant per l’espai, utilitzaven models que movien amb fils davant d’un fons llis. El mític Falcó Mil·lenari, la nau de Han Solo, no n’és una excepció.

George Lucas surrounded by Star Wars props.

A post shared by History In Pictures (@historyphotographed) on

També s’utilitzaven maquetes a les escenes amb explosions. Els nostres sentits ens enganyen i ens fan creure que són naus o ciutats de grandària real, però per gravar una explosió només es feien esclatar petites rèpliques.

Molts dels paisatges de fons també són falsos. A l’Episodi VI: El Retorn del Jedi, un exèrcit de soldats imperials espera l’arribada de l’Emperador: sembla que hagin contractat centenars de figurants, però en realitat és només un dibuix.

Creant moviment a partir de fotos

A les escenes amb els tauntaun (criatures que viuen a la neu i serveixen de muntura) i els vehicles AT-AT també es van utilitzar maquetes i ninots. Per recrear el moviment de les potes es va utilitzar el mètode stop-motion, com a les pel·lícules d’animació amb plastilina.

Per gravar aquestes escenes, els ninots es col·locaven davant d’un fons fix i es prenien centenars de fotografies, cadascuna amb la posició de les potes una mica canviada.

Quan les fotografies es passen ràpid, sembla que els tauntaun i els AT-AT es moguin. El major inconvenient d’aquest mètode és que és molt lent: per a cada segon de vídeo es necessiten 24 fotografies i mínim una hora de feina.

Uns extraterrestres molt humans

Gràcies als avanços tecnològics, molts dels personatges de Star Wars es creen avui per ordinador. Però darrere de moltes de les criatures estranyes que apareixien a la trilogia original hi havia actors disfressats o titelles, un recurs efectiu encara que molt incòmode per als actors.

Anthony Daniels, que interpretava a C-3PO, gairebé no podia moure’s dins de la seva disfressa metàl·lica. Els actors que feien de ewoks i Peter Mayhew, que encara interpreta a Chewbacca, havien de suportar temperatures altíssimes dins dels seus vestits peluts.

El bavós Jabba el Hutt es va crear amb una titella gegant: dins del cos de l’extraterrestre hi havia tres persones que s’encarregaven de manipular la cua, els braços, el cap i la cara.

George Lucas va portar el tema de les disfresses tan lluny, que va arribar a disfressar un elefant per crear els banthas, una espècie de mamut amb banyes de carner.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here