Lula i Bolsonaro es disputaran la presidència del Brasil

La primera volta de les eleccions brasileres mostra un país dividit entre l'esquerra de Lula i la ultradreta de Bolsonaro

La primera volta de les eleccions brasileres es va disputar diumenge 2 d'octubre amb un resultat dividit: Luiz Inácio Lula da Silva, líder del Partit dels Treballadors (PT), va ser el candidat més votat i va obtenir el 48% dels vots, mentre que Jair Bolsonaro, actual president i líder del Partit Social Liberal (PL), va obtenir el 43% dels vots.

Com que cap dels candidats va aconseguir més del 50% dels vots, el 30 d'octubre s’haurà de celebrar una segona volta per decidir entre els dos més votats: Lula i Bolsonaro. Tots dos representen polítiques oposades i són un reflex de la divisió social al Brasil.

Lula s'ha imposat als estats del nord del Brasil, que són els estats amb menys recursos i on es registren les taxes més grans de pobresa. La majoria de la població en aquesta regió és negra o mestissa i cobra menys que la població blanca, segons les estadístiques oficials.

En canvi, Bolsonaro es va imposar als estats del sud, històricament més rics i industrialitzats. En aquests territoris, la majoria de la població és blanca i gaudeix d'una qualitat de vida més alta. Aquesta divisió ha jugat un paper important a les eleccions.

El Brasil té una població de 215 milions d'habitants, dels quals 156 milions tenen dret a vot. En aquestes eleccions, a més de votar el president i el vicepresident, també es triava els governadors dels 27 estats, els diputats del Congrés i una part del Senat.

Al Brasil, votar és obligatori per les persones majors d'edat. Les persones que no voten han de pagar una multa mínima (5 reals, que equival a gairebé un euro), però han de presentar una justificació; en cas contrari, no poden fer tràmits com demanar el passaport. En aquestes eleccions, l'abstenció va ser del 20%, una xifra similar a d’altres comicis.

Dos presidents enfrontats

Lula té una llarga trajectòria política, de jove va ser sindicalista i va defensar els drets dels treballadors abans de formar part del PT. Se'l considera el líder de l'esquerra al Brasil, defensor de les polítiques socials i de les ajudes a les classes més pobres. Va ser president del Brasil durant dos mandats, entre el 2003 i el 2011, quan el Brasil va experimentar un fort creixement econòmic.

No obstant això, l’any 2017 va ser condemnat a 12 anys de presó per corrupció i va estar 19 mesos a la presó, fins que la condemna va ser anul·lada pel Tribunal Suprem. Lula sempre ha denunciat que l'acusació va ser una maniobra dels sectors més conservadors i de dretes per a apartar-lo de la política i impedir que es presentés a les eleccions del 2018 (que va guanyar Bolsonaro).

Per la seva part, Jair Bolsonaro és un militar retirat que va ser diputat durant gairebé 30 anys abans de convertir-se en president al 2018. Representa els principis més bàsics de la ultradreta: ha defensat el paper de la família tradicional i la religió en societat, a més d'impulsar la tinença d'armes o la persecució del col·lectiu LGTBQ+.

Les decisions de Bolsonaro durant el seu mandat han generat nombroses polèmiques, com l'avenç en la desforestació de la Amazònia, els atacs als pobles indígenes, la defensa de la dictadura militar al Brasil (1964-1985) o la mala gestió de la pandèmia de covid, fet pel qual podria ser jutjat per crims contra la humanitat.

Des de l'inici del seu mandat, Bolsonaro es va alinear amb altres dirigents populistes d'extrema dreta com Donald Trump, expresident dels Estats Units, també conegut per les seves polítiques negacionistes contra el canvi climàtic o la covid.

Un país dividit

La campanya electoral ha estat marcada per una forta polarització entre els dos candidats principals: l'esquerra de Lula i la ultradreta de Bolsonaro representen dos models polítics i socials totalment diferents, i aquesta divisió s'ha traslladat a l'electorat.

Els votants han fet campanya al carrer, als mitjans de comunicació i, sobretot, a les xarxes socials. Aquesta situació ha provocat una gran desinformació (que no sempre és fàcil de detectar) i ha derivat en posicions cada vegada més radicalitzades, fins al punt de provocar enfrontaments violents.

Una part molt important del suport a Bolsonaro prové de l'església evangelista, una religió que representa el 30% de la població al Brasil. Els evangelistes tenen molta influència política i econòmica i Bolsonaro vol aprofitar-la per guanyar les eleccions. Així, durant la campanya, es va difondre el rumor fals que Lula tancaria les esglésies evangelistes, fet que va provocar l’ira dels més religiosos.

La crisi econòmica, l'augment de la pobresa i la inseguretat marquen el dia a dia de milions de brasilers. En aquesta situació, els simpatitzants d'un i altre bàndol s'acusen mútuament de la mala situació al país.

Els votants d'ultradreta creuen que Lula anirà en contra dels valors conservadors i introduirà polítiques liberals que donin més autonomia a les dones (com el dret a l'avortament) o el col·lectiu LGTBIQ+, per exemple. Lula podria introduir reformes socials, econòmiques i polítiques per canviar un sistema que fins ara ha beneficiat als més rics, com ha passat recentment en altres països de Sud-Amèrica com Xile o Colòmbia.

D'altra banda, els votants d'esquerres temen que Bolsonaro continuï amb les seves polítiques racistes, bel·licistes i contràries al medi ambient. No obstant això, Bolsonaro compta amb un gran suport entre l’electorat i utilitza un discurs que apel·la a les emocions per convèncer els votants.

Al mig hi ha la població brasilera, que encara pateix els efectes de la pandèmia a nivell social i econòmic. Prop de 700.000 persones van morir al Brasil per culpa de la covid (en part per la postura negacionista de Bolsonaro), mentre que el tancament de l'economia ha afectat les classes més vulnerables: la pobresa extrema ha augmentat i el nombre de persones que passen fam supera els 33 milions.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!