El campió del món de boxa disputarà el poder al president Rodrigo Duterte, molt criticat per la violència en la "guerra contra les drogues"
El boxejador filipí Manny Pacquiao, que al llarg de la seva carrera esportiva s'ha proclamat campió del món en diferents categories, ha anunciat la seva retirada de la boxa per centrar-se en la seva carrera política i presentar-se a les eleccions presidencials de les Filipines, que se celebraran al maig del 2022.
Pacquiao ja fa més de 25 anys que boxeja i ha guanyat 12 títols mundials en vuit categories de boxa professional, que es diferencien segons el pes dels contrincants. Així, el boxejador filipí ha estat el millor en categories com el pes mosca (fins als 50,8kg), el pes ploma (fins a 57,1kg) o el pes súperwelter (fins als 69,8kg).
El 2015 va participar en l'anomenat “Combat del segle” contra l'estatunidenc Floyd Mayweather, que va generar una gran expectació a tot el món i va recaptar més de 280 milions d'euros en drets de retransmissió per televisió. Malgrat això, a nivell esportiu, el combat va ser poc emocionant i no va complir amb les expectatives dels aficionats.
Tristeza, decepción y enojo en Filipinas por la derrota ‘injusta’ de Pacquiao ante Mayweather: http://t.co/nPQtNF3phd pic.twitter.com/TwTzmC1oHJ
— Univision Noticias (@UniNoticias) May 3, 2015
A partir del 2010, Pacquiao va començar a combinar la seva carrera esportiva amb la política. Gràcies a la seva popularitat, va aconseguir prou vots per ser escollit congressista el 2010 i senador el 2016. Al desembre del 2020 va ser elegit president del Partit Democràtic Filipí-Poder Popular (PDP), el partit més important de les Filipines, la qual cosa ja el situava com a possible candidat a la presidència.
El PDP és també el partit de l'actual president, Rodrigo Duterte, que el 2022 acabarà el seu mandat de sis anys i no pot presentar-se a la reelecció, ja que la Constitució filipina estableix que els presidents poden governar un únic mandat.
Duterte i Pacquiao van ser aliats polítics al PDP, però l'any passat Pacquiao va començar a distanciar-se de l'actual president: va denunciar els casos de corrupció dins el govern i va criticar l'estratègia de Duterte en el conflicte entre les Filipines i la Xina per les aigües del mar de la Xina Meridional, reivindicades per diversos països. Això va provocar una divisió interna al PDP.
To the greatest fans and the greatest sport in the world, thank you! Thank you for all the wonderful memories. This is the hardest decision I’ve ever made, but I’m at peace with it. Chase your dreams, work hard, and watch what happens. Good bye boxing. https://t.co/Bde4wO82sA
— Manny Pacquiao (@MannyPacquiao) September 29, 2021
Pacquiao encara no ha presentat el seu programa polític, però anteriorment s'ha mostrat contrari al matrimoni homosexual perquè considera que és un pecat contra Déu, i s'ha mostrat favorable a instaurar la pena de mort, una condemna que avui dia no existeix a les Filipines.
Duterte s'aferra al poder
Rodrigo Duterte té una llarga carrera política. Durant 22 anys va ser alcalde de Davao, una de les principals ciutats de les Filipines. Allà va començar a aplicar una política de tolerància zero contra la delinqüència i va utilitzar la violència per combatre les activitats criminals.
El 2016, quan ja era una figura molt popular a les Filipines, va arrasar a les eleccions presidencials amb un 40% dels vots, la qual cosa li ha permès governar sense oposició durant tot el seu mandat i aplicar polítiques molt violentes contra el narcotràfic, molt criticades per les organitzacions de drets humans.
Duterte no pot presentar-se a les eleccions presidencials, així que al setembre va anunciar la seva candidatura com a vicepresident. A les Filipines, el càrrec de vicepresident s’elegeix també en unes eleccions i de manera separada del president.
Malgrat això, fa poc ha anunciat que es retirarà de la política per donar pas a la seva filla, Sara Duterte, que actualment és l’alcadessa de Davao i es presentarà com a candidata a la presidència. Alguns experts polítics creuen que es tracta d'una estratègia de Duterte per mantenir-se al poder i el comparen amb Ferdinand Marcos, que entre el 1965 i el 1986 va imposar una dictadura al país i va governar amb el suport de les forces de seguretat.
La polèmica guerra contra les drogues
Diverses organitzacions de drets humans han denunciat la brutalitat policial i les execucions extrajudicials dutes a terme pel govern de Duterte sota el pretext de l'anomenada "guerra contra les drogues".
Ja durant la seva etapa com a alcalde de Davao va crear els anomenats “esquadrons de la mort”, que assassinaven traficants de drogues i drogoaddictes als carrers, fins i tot menors d'edat. Encara que al principi va negar l'existència d'aquests grups armats, Duterte va acabar admetent que havia participat en les patrulles i fins i tot que havia disparat contra delinqüents.
Segons dades d'aquestes organitzacions, amb data d'abril del 2021 més de 6.000 persones haurien estat assassinades per la policia, la majoria persones pobres considerades traficants que van ser executades sense tenir dret a un judici ni a una defensa.
