El pintor francès va experimentar amb diverses disciplines artístiques, i l’arquitectura en va ser una
Per Sandra Lara Cardiel
El pintor Henri Matisse (1869-1954) deia que el millor per a les persones era veure la vida igual que la veiem quan som nens, sense perdre la innocència.
Per això, durant la seva vida, l’artista es va guardar per a si mateix els seus problemes de salut i va pintar amb la intenció de transmetre alegria al món.
Encara que sobretot es conegui Matisse pels seus quadres, la seva obra no es va limitar a la pintura. Va experimentar amb moltes més disciplines, i l’arquitectura en va ser una.
Henri Matisse // “El artista debe ver todas las cosas como si las viera por primera vez. Toda su vida debe ver como lo hizo cuando era un niño “. pic.twitter.com/YwFMtoWYG0
— León Velázquez (@leonvelazquez) December 20, 2018
Tot és art
A la França de 1919, les arts plàstiques, l’arquitectura i l’urbanisme s’influïen mútuament. I Henri Matisse, que formava part de la nova generació d’artistes, tenia ganes d’afrontar nous reptes que l’ajudessin a créixer.
Quan el polític argentí Marcelo Anchorena li va encarregar una porta per a casa seva, va desvetllar en Matisse la curiositat per l’arquitectura.
A partir d’aquí, el pintor francès va aprofundir en el disseny d’edificis fins que va acabar projectant la capella del Roser de l’orde de les dominiques a Vence, un poblet a la Costa Blava al sud de França.
https://www.instagram.com/p/Bvowq-6AOU_/
La proposta va sorgir de Monique Bourgeois, que va cuidar Matisse quan es recuperava d’un càncer. Ell buscava una “infermera jove i guapa” i ella va respondre a l’anunci. Es van fer amics i Matisse fins i tot li va demanar que posés per a ell.
Passats uns anys, es van tornar a trobar a Vence. Matisse vivia a la zona i la Monique havia trobat la seva vocació religiosa i s’havia unit a l’orde de les dominiques.
Va ser ella qui el va convèncer perquè dissenyés les vidrieres del nou edifici del seu orde. Posteriorment, la germana, un monjo i Matisse mateix van transformar un antic garatge del convent en la Capella del Roser.
Monique Bourgeois, 1943 #henrimatisse #matisse pic.twitter.com/dbUJTTk1au
— Henri Matisse (@artistmatisse) December 4, 2019
Color i llum per a la capella
Matisse va dedicar quatre anys de la seva vida a aquest projecte. Des del principi, el pintor va tenir clar que el més important en la construcció d’aquest espai eren el color i la llum, igual que en la resta de la seva producció artística.
La capella es troba en un pujol amb vistes al barri antic de Vence. La façana de l’edifici és blanca, la teulada blava i té una creu de ferro amb una petita campana.
Les vidrieres estan inspirades en un passatge de la Bíblia, en concret, l’Apocalipsi de Sant Joan. Estan pintades amb els colors groc, blau i verd. Quan la llum les travessa, aquests tons s’hi reflecteixen a l’interior.
La llum transmet alegria i contrasta amb tres murals dedicats al fundador de les dominiques, a la Mare de Déu i el Nen Jesús i al Viacrucis, el calvari de Jesús fins a la seva crucifixió. També va dissenyar les túniques per als sacerdots.
Matisse es va oblidar dels seus problemes de salut per crear la capella i, encara que ell mateix va afirmar que té imperfeccions, la considerava la seva obra mestra. El 25 de juny de 1951 la capella va ser beneïda pel bisbe de Niça.
https://www.instagram.com/p/B1G7CtDoAvJ/
El tema de la setmana té la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
