Migració i rescat marítim, un terreny fèrtil per a la desinformació
Les fake news distorsionen la realitat, generen por i rebuig als migrants, i posar en valor la tasca d’organitzacions com Open Arms ajuda a entendre la realitat
La migració és un dels àmbits més vulnerables a la desinformació. La complexitat del fenomen, la càrrega emocional de les imatges i l’ús polític de la informació han afavorit la difusió de notícies falses que simplifiquen, distorsionen o criminalitzen tant les persones migrants com les organitzacions humanitàries que actuen al mar.
Aquestes fake news no apareixen de manera espontània. Hi ha un interès per part de determinats partits polítics i grups d’opinió en crear desinformació i difondre uns relats determinants que busquen generar por, rebuig a les persones migrades i posar en dubte i desacreditar la tasca solidària d’entitats com Open Arms.
Relats falsos sobre la migració
Una de les fake news més esteses al voltant d’aquest tema és el que fa referència a l’anomenat “efecte crida”, segons el qual la presència de vaixells de rescat al mar fa que més persones es plantegin sortir dels seus països i provar sort a Europa. Les dades de l’Organització Internacional per a les Migracions i de les Nacions Unides mostren que no existeix una relació directa entre operacions de salvament i augment de fluxos migratoris.
Les persones fugen per causes profundes i de llarga durada, com ara guerres, persecucions, pobresa extrema, violència o crisi climàtica. En aquests contextos, les persones continuen sortint encara que no hi hagi ajuda humanitària, fet que provoca més morts a les rutes migratòries.
Un altre relat recurrent acusa les ONG de col·laborar amb les màfies. Aquest discurs sovint es construeix a partir de vídeos reals manipulats o presentats fora de context. Així, per exemple, fragments del documental Astral sobre Open Arms han estat utilitzats per suggerir falsos acords amb traficants, quan en realitat mostren interaccions amb milícies armades que es feien passar per guardacostes en un Estat fallit com Líbia. Tant l’ONG com els periodistes que van documentar els fets han desmentit reiteradament aquestes interpretacions.
També és habitual la idea que les ONG es lucren amb el rescat. Diverses informacions virals han atribuït a organitzacions humanitàries imatges que, segons la pròpia Agencia Europea de la Guardia de Fronteras y Costas (Frontex), corresponen a actuacions de xarxes criminals. Aquesta confusió creada de manera intencionada entre rescat i tràfic busca desacreditar l’acció humanitària i treure responsabilitat als estats.
Finalment, es difon sovint que els països no europeus, especialment els de majoria musulmana, no acullen refugiats. Les dades d’ACNUR ho desmenteixen: la major part de les persones refugiades són acollides per països veïns als conflictes, com Turquia, Pakistan, Uganda o Sudan, molt abans que arribin a Europa.
Com funcionen aquestes fake news
Les notícies falses sobre migració no solen ser completament inventades. Sovint parteixen de fets, imatges o dades reals, però es presenten fora de context o de manera parcial, sense explicar-ho tot. Un fragment de vídeo, una fotografia impactant o una frase tallada poden canviar totalment el significat del que realment ha passat.
Aquest tipus de desinformació acostuma a utilitzar imatges molt emotives sense explicar-ne l’origen ni la situació real, a confondre intencionadament les fonts o a atribuir continguts a persones o organitzacions que no hi tenen res a veure. A més, sovint no s’ofereixen dades contrastades ni informació completa, cosa que dificulta entendre el fenomen migratori amb rigor.
L’objectiu principal d’aquestes fake news és el de provocar una reacció emocional immediata, com ara por, ràbia o rebuig. D’aquesta manera es construeixen relats simples per explicar realitats molt complexes, que es comparteixen fàcilment però que no ajuden a comprendre què està passant de debò.
Open Arms i el contrast amb la realitat
Open Arms respon a la desinformació amb transparència, registres de rescats, testimonis directes i el marc legal internacional que obliga a salvar vides al mar.
La seva existència evidencia el buit institucional i la manca de vies segures i regulars. Quan els estats no responen, l’acció humanitària és l’única alternativa per fer front a una emergència humana.
Entendre com funciona la desinformació és essencial per analitzar el debat migratori amb rigor. Sense aquest filtre crític, les fake news no només deformen la realitat, sinó que contribueixen a normalitzar la vulneració de drets humans al mar.