A les eleccions del proper 12 de maig, els votants podran triar els 135 diputats que conformen el Parlament autonòmic
El diumenge 12 de maig, 5,75 milions de catalans podran exercir la seva dret al vot per triar els 135 diputats que conformen el Parlament autonòmic. Barcelona, la capital, tria el major nombre de representants (85), per davant de Tarragona (18),Girona (17) i Lleida (15).
Un cop es conegui la composició de la Cambra (quants candidats de cada partit han aconseguit un seient), seran aquests mateixos diputats els que triaran el nou president o presidenta del Govern.
Perquè un candidat sigui investit com a president, ha de comptar almenys amb el suport de 68 escons (majoria absoluta). Això ho pot aconseguir en solitari (si el seu partit ha aconseguit aquest nombre mínim o més escons) o amb el suport de diverses formacions polítiques (altres partits li brinden el seu suport a canvi de certes concessions).
Los resultados electorales en España 🇪🇸 no dan la victoria ni al PP ni al PSOE. Ambos partidos deberán buscar apoyos en otras formaciones. ¿Como funcionan los pactos y coaliciones para formar gobierno? Te lo contamos 👇https://t.co/BjtVnBXwN8
— Junior Report (@JuniorReport_) July 25, 2023
Les principals forces polítiques que es presenten a aquestes eleccions són: Partit Socialista (PSC) (dirigit per Salvador Illa), Esquerra Republicana (ERC) (Pere Aragonès), Junts per Catalunya (Carles Puigdemont), CUP(Laia Estrada),Comuns-Sumar (Jéssica Albiach), Ciutadans (Carlos Carrizosa), Partit Popular (PP) (Alejandro Fernández) i Vox (Ignacio Garriga).
Les enquestes mostren que els tres candidats que es disputaran la victòria serán Illa, Aragonès y Puigdemont. Sin embargo, cap partit aconseguirà la majoria absoluta i, per tant, el més votat haurà de pactar amb altres. Això és habitual a Espanya: l'actual govern del país està liderat pel Partit Socialista (PSOE) de Pedro Sánchez, però compta amb el suport de diversos partits polítics que el van votar com a president.
Amnistia i independència
Fa uns mesos, l'actual president Pere Aragonès, del partit independentista Esquerra Republicana (ERC), va presentar els pressupostos del Govern, un document en què es recull la previsió anual de ingressos i despeses de l'Executiu català. El partit dels Comuns, l’ esquerra catalana no independentista, va decidir no recolzar els pressupostos.
Sense aprovar aquest document, el govern no pot funcionar, per la qual cosa Aragonès es va veure obligat a convocar eleccions anticipades per al 12 de maig. Tot això va passar enmig de l'aprovació de la Llei d'Amnistia per als independentistes catalans, tramitada pel Govern de Pedro Sánchez.
Aquesta llei, que serà aprovada de manera definitiva el 30 de maig, permetrà el retorn al territori espanyol l'expresident català Carles Puigdemont. Després de l'intent fallit de declaració d'independènci aa l'octubre del 2017, l'expresident ha estat vivint fora del país. Gràcies a l'amnistia, podria tornar a governar Catalunya com a candidat de Junts per Catalunya en cas de ser el més votat aquest cap de setmana.
Todo el mundo habla de la #amnistía pero, ¿sabemos exactamente qué implica este término? ¿En qué se diferencia del #indulto? ¿Cuál es el debate actual? 🤔 Te contamos las claves 📰https://t.co/vPENM9P5bs
— Junior Report (@JuniorReport_) November 14, 2023
A Catalunya, igual que a altres regions d'Espanya, els partits polítics es distingeixen per la seva posició a l’espectre polític tradicional. D'aquesta manera, trobem partits d’esquerra, com Comuns-Sumar o Esquerra Republicana (ERC), i partits de dreta, com el Partit Popular (PP) o Junts per Catalunya.
No obstant això, a diferència del que passa a altres comunitats autònomes, les formacions polítiques catalanes també es diferencien segons la seva postura sobre l'independentisme. L'independentisme català és un moviment polític que advoca per la creació d'un estat català independent. D'aquesta manera, hi ha partits que volen la indepèndencia de Catalunya i altres que defensen la seva permanència dins de l'Estat espanyol.
Votar per primera vegada
Dels electors residents en Catalunya, 243.003 podran votar per primera vegada a unes eleccions al Parlament per haver complert 18 anys des de l'anterior votació celebrada el 14 de febrer de 2021. Són dades de l’Institut Nacional d'Estadística (INE), organisme encarregat de fer estadístiques oficials públiques.
Per poder votar és obligatori estar inscrit al cens electoral. Per comprovar-ho, es pot contactar o consultar la web de l'ajuntament de la localitat de residència o accedir amb signatura digital a la seu electrònica de l'INE. En exercir el dret a vot el dia de la votació, és imprescindible acreditar la identitat: cal ensenyar el DNI o el passaport.
Votar per primera vegada és una fita significativa per a qualsevol ciutadà. Ens permet participar a la vida democràtica d'una societat, i influir en les decisions polítiques i en la direcció del nostre país, comunitat autònoma o ciutat.
Els resultats de les eleccions tenen un impacte directe a les polítiques públiques que s'implementen en àrees com l’educació, la salut, l’economia i el medi ambient. Per això, és important informar-se prèviament abans de triar quin partit o candidats creiem que vetllaran millor pels nostres interessos.
Encara que puguem pensar el contrari, la veritat és que cada vot compte. La participació en el procés electoral contribueix a la legitimitat de les institucions democràtiques. Quantes més persones votin el dia de les eleccions, més gran serà la representativitat i legitimitat del govern guanyador.
