Moldàvia vota a favor d’unir-se a la Unió Europea

Tot i que el 'sí' ha guanyat el referèndum, les autoritats moldaves denuncien que aquest ha estat fraudulent i que hi ha hagut ingerència russa

Els ciutadans de Moldàvia van votar diumenge passat sobre l'ingrés del país a la Unió Europea (UE). El recompte de vots del referèndum ha revelat una victòria ajustada del 'sí': segons la Comissió Electoral Central (CEC), un 50,46% dels moldaus va votar a favor de l'adhesió, mentre que un 49,54% va votar-hi en contra.

La victòria de l'adhesió al bloc europeu ha estat celebrada per la presidenta moldava Maia Sandu, d’ideologia proeuropea. Sandu va guanyar les eleccions presidencials que també es van celebrar diumenge, però no va aconseguir la majoria absoluta i s'enfrontarà a una segona volta amb Alexandre Stoianoglo, un antic fiscal general afí a Rússia.

Encara que el “sí” a l'adhesió a la UE hagi guanyat, les autoritats moldaves no han tardat a denunciar que el referèndum ha estat objecte d'un atac “sense precedents” amb ingerència externa. En concret, acusen Rússia d'estar al darrere de manipulacions de diversos tipus. 

La presidenta ha assegurat que tenen constància de “grups criminals” que volien pagar a prop de 300.000 persones a canvi de votar per una opció o una altra. No és la primera vegada en aquest període que es parla de possible frau electoral: a principis d'octubre, la Fiscalia Anticorrupció moldava va denunciar l'existència d'una xarxa d'uns 130.000 ciutadans a sou preparats per intervenir en els comicis.

Tant el referèndum com les eleccions han estat analitzades com un reflex de la situació interna que viu Moldàvia, antiga república soviètica i dividida actualment entre prorussos i prooccidentals.

Relació Moldàvia-Rússia

Per entendre la relació entre Moldàvia i Rússia ens hem de remuntar a l'època de la Unió Soviètica (URSS). El 1940, es va crear la República Socialista Soviètica de Moldàvia dins de l'URSS i, durant aquells anys, Moldàvia va experimentar una “russificació” forçada.

Es va imposar l’idioma rus, molts ciutadans russos i ucraïnesos van arribar al país, i hi va haver repressió cap a les identitats culturals moldaves. Amb el col·lapse de la Unió Soviètica el 1991, Moldàvia va declarar la seva independència. Malgrat això, la independència no va resoldre els enllaços profunds amb Rússia.

Una de les principals tensions es va originar a la regió de Transnístria, a l'est de Moldàvia, que no va voler formar part del nou país independent i va declarar la seva pròpia república (tot i que no ha rebut reconeixement internacional). Aquesta regió és prorussa i continua rebent suport militar i financer de Moscou.

Aquest conflicte ha estat una font de tensió a les relacions moldavo-russes i ha dividit el país en dos. D'una banda, hi ha les forces polítiques proeuropees, que busquen una integració més profunda amb la Unió Europea i Occident. És el cas de l'actual presidenta de Moldàvia, per exemple. D'altra banda, hi ha les forces prorusses, que defensen mantenir una relació estreta amb el Kremlin. 

A Moscou li interessa mantenir el control o influència sobre Moldàvia perquè li permet continuar sent una gran potència en aquesta àrea, projectant-ne el poder i creant una barrera davant l'expansió de la Unió Europea. Tot i això, una part dels ciutadans moldaus vol beneficiar-se de l'adhesió a la UE. 

Adhesió a la Unió Europea

La Unió Europea és una organització política i econòmica formada per 27 països membres i una població estimada de 448 milions de ciutadans, representats pels diputats del Parlament Europeu. 

Tot i que cada país té les seves pròpies lleis sobre educació, treball o habitatge, hi ha normes que es comparteixen a escala europea. És el que es coneix com a polítiques comunitàries: un conjunt de normes i regulacions que són iguals per a tots els països de l'organització. 

La UE ofereix certs beneficis als estats que en formen part. D'una banda, el mercat únic, que permet la lliure circulació de béns i serveis sense barreres aranzelàries. També hi ha l'euro, la moneda comuna que facilita les transaccions econòmiques i l'estabilitat monetària.

D'altra banda, existeix la lliure circulació de persones, que permet als ciutadans de la UE viure, treballar i estudiar a qualsevol país membre sense restriccions. A més, els països membres reben ajudes financeres a través dels fons de cohesió i desenvolupament, destinats a reduir les desigualtats i millorar infraestructures i serveis públics.

Per totes aquestes raons, molts països busquen adherir-se a la Unió Europea. És el cas de Moldàvia, un dels països més pobres del continent. Formar part de la UE li permetria rebre ajudes per millorar la seva economia, així com implementar les normes democràtiques i els sistemes de justícia europeus, allunyant-se de la influència de Rússia.