L’Escolania, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i el Museu són les tres institucions cultural de referència del monestir
Montserrat no és únicament un lloc de peregrinació i pregària, també és un centre cultural de gran importància per Catalunya. Actualment, a Montserrat s’hi produeixen llibres, música, art i altres manifestacions culturals, que es porten a terme a través d’institucions com l’Escolania de Montserrat, l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat o el Museu de Montserrat.
L’Escolania de Montserrat
El monestir és conegut per la seva Escolania, un cor de nens cantaires considerat un dels més antics d’Europa i de més prestigi internacional.
Aquesta escolania, que també és una escola de música, ha estat un dels pilars de la tradició musical de Montserrat durant segles. I és que la música ha estat un element central en la vida cultural del monestir des dels seus inicis. Al segle XI, ja s’hi cantaven misses i oficis, i al segle XIV, els cants dels pelegrins van donar origen al famós Llibre Vermell de Montserrat, una de les primeres mostres de la tradició musical montserratina.
L’origen de l’Escolania es remunta a l’Edat Mitjana, quan els infants que es formaven com a futurs monjos cantaven als oficis. Actualment ha assolit un prestigi internacional com a cor de veus blanques.
El 2023, Montserrat va ampliar la seva tradició musical amb la creació de la schola cantorum, un cor mixt de nois i noies, mantenint els mateixos estàndards de qualitat que l’Escolania.
L‘editorial i els llibres
Un altre puntal de l’activitat cultural a Montserrat té a veure amb els llibres. Podem dir que Montserrat va ser pionera en el món editorial quan, l’any 1499, s’hi va instal·lar la primera imprempta. La primera obra impresa va ser l’Exercitatori, de l’Abat Cisneros (1500), un tractat d’espiritualitat monàstica que va tenir una gran difusió.
L’any 1918, l’abat Antoni M. Marcet va reinstaurar a Montserrat una impremta permanent i va promoure la creació d’una editorial moderna. Així van néixer les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, una de les editorials més antigues del món al costat de les institucions universitàries d’Oxford i de Cambridge.
Des d’aquesta editorial s’han editat més de 3.000 títols, incloent la traducció completa de la Bíblia al català en 25 volums, liderada pel pare Bonaventura Ubach (1926), així com el primer dels llibres d’ensenyament de música, del monjo i músic Ireneu Segarra (1975); la col·lecció de llibres infantils Pau i Pepa, de Montse Ginesta i Marta Balaguer, i els llibres d’ensenyament de català, entre molts d’altres.
Montserrat als llibres
Els vincles de l’abadia de Montserrat amb els llibres no s’acaben amb la seva editorial. El monestir ha estat immortalitzat també en la literatura catalana, especialment a través de la poesia de Jacint Verdaguer, qui va consolidar la muntanya com a símbol de Catalunya amb obres com els Goigs a la Mare de Déu de Montserrat (1880) o Virolai (1880). En el seu poema èpic Canigó (1886), Verdaguer també menciona a l’abat Oliba, fundador de l’abadia de Montserrat.
Més recentment, l’escriptor Martí Gironell ha publicat dues novel·les que tenen Montserrat com a rerefons. La novel·la L’arqueòleg. De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni, explica les peripècies del pare Ubach durant les seves dues expedicions a Orient, mentre que La muntanya del tresor és un relat dels anys de la Guerra Civil (1936-1939), quan el monestir es va convertir en un hospital militar.
El Museu i els artistes
El principal equipament cultural obert al públic que trobem al santuari és el Museu de Montserrat. Ocupa un espai que va ser projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i conserva una de les col·leccions d’art modern més importants de Catalunya.
El museu està format per sis col·leccions, amb més de 1.300 peces de diferents èpoques. La peça més antiga és un sarcòfag egipci del segle XXII a.C., mentre que la més recent és una pintura de l’artista Sean Scully, La muntanya d’Oisin (2010).
També s’hi pot veure una col·lecció d’arqueologia de l’Orient Bíblic, amb objectes de cultures com Mesopotàmia, Egipte i Grècia, i una destacada col·lecció de pintura dels segles XIX i XX, amb obres de Fortuny, Picasso, Monet, Dalí, entre altres. També disposa d’una secció de 160 icones bizantines i eslaves, Phos Hilaron, de col·leccions d’iconografia de Santa Maria de Montserrat, orfebreria i pintura del segle XIII al XVIII.
Més enllà del museu, Montserrat també ha estat un centre de creació artística. Així, per exemple, la restauració de Montserrat impulsada per la Renaixença, a la segona meitat del segle XIX, va tenir un fort component artístic. Creadors de primera fila com Antoni Gaudí, els germans Joan i Josep Llimona o Josep Puig i Cadafalch; i posteriorment, Montserrat Gudiol, Josep Maria Subirachs o Sean Scully han creat les seves obres a Montserrat.
Implicació històrica i social
Montserrat ha estat un lloc de trobada de persones de diverses cultures i religions durant segles. El santuari ha tingut un paper important en la societat civil catalana al llarg del temps, especialment després del Mil·lenari de 1880-1881 i les festes d’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1946-1947.
Durant períodes de repressió, com el franquisme, Montserrat va ser un espai per a la resistència cultural i espiritual. Els esdeveniments de l’Entronització, en aquest sentit, van ser claus en la defensa de la llengua catalana i els drets nacionals.
Montserrat també s’ha destacat pel seu diàleg ecumènic, establint relacions amb protestants, ortodoxos, budistes i musulmans.
A més, al llarg de la seva història, Montserrat ha rebut la visita de figures polítiques i culturals internacionals, com ara Alexander Fleming, Eva Perón, el rei Hussein de Jordània, i més recentment, Barack Obama i Steven Spielberg.
Aquest article forma part de la Unitat Didàctica ‘Montserrat, 1000 anys’, elaborada en col·laboració amb el Palau Robert.
