Fundat el 10125 per l’Abat Oliba, el monestir benedictí de Montserrat ha estat centre de vida espiritual, cultural i social durant deu segles
Amb la seva característica silueta, la muntanya de Montserrat és tot un símbol de Catalunya. Ja sigui per qüestions de fe i religió, per interès cultural, per amor a la natura i el paisatge o simplement per turisme, Montserrat és un lloc de peregrinació per a persones de tota mena, que cada any visiten la muntanya i el seu monestir.
Fundat l’any 1025 per l’Abat Oliba, el Monestir de Montserrat es prepara ara per celebrar un mil·lenari ple d’història. Una celebració que comença el setembre de 2024 i s’allargarà durant tot l’any 2025, i que servirà per conèixer més a fons les diferents facetes de la muntanya, el monestir i la seva activitat, així com de la seva llarga història, que es remunta al segle XI.
L’Abat Oliba i la fundació del monestir
L’Abat Oliba (971-1046), monjo benedictí, va ser una de les figures més influents i rellevants del seu temps, impulsor del moviment social Pau i Treva. Com a abat de Ripoll i bisbe de Vic, va ser clau en la fundació del monestir de Montserrat.
A principis del segle XI, la muntanya de Montserrat pertanyia a l’abat Cesari, que havia fundat l’església de Santa Cecília. L’Abat Oliva va lluitar i persistir per recuperar la titularitat de la muntanya pel monestir de Ripoll. No va ser fàcil. Però finalment, l’any 1022, va aconseguir que Ermessenda i Berenguer Ramon I confirmessin la propietat de Ripoll sobre la muntanya.
Dos anys després, l’any 1024, l’Abat Oliba va enviar els primers monjos de Ripoll amb la idea de fundar-hi un monestir. L’any següent, el 1025, ja consta clarament que el monestir de Montserrat, regit per la regla de Sant Benet, ja existia.
Símbol i lloc de peregrinació
Mil anys després, Montserrat es prepara per celebrar el seu mil·lenari, una commemoració que vol posar en valor la vida monàstica, però també la riquesa natural, cultural i social que des de fa deu segles ha convertit la muntanya de Montserrat en lloc de peregrinació i tot un símbol de Catalunya.
Què fa de Montserrat un lloc tan especial per a tanta gent diferent? Les respostes poden ser diverses: La Moreneta, la comunitat monàstica, la fe i l’espiritualitat, l’Escolania, l’entorn natural, l’esport, la cultura, els vincles amb la identitat catalana, les tradicions… Hi ha molts motius per mantenir amb Montserrat una relació personal i intensa.
Ubicada al bell mig de Catalunya, i visible des de les comarques del Penedès, l’Anoia, el Bages, el Vallès i el Baix Llobregat, la muntanya de Montserrat és un indret realment únic. Per una banda, tenim un parc natural, presidit per una muntanya de característiques naturals singulars i que és un paradís per a excursionistes i escaladors.
D’altra banda, és un santuari internacional, ben conegut i visitat des de l’Edat mitjana. La imatge romànica de la Mare de Déu que s’hi venera, la Moreneta -anomenada d’aquesta manera perquè la figura és de color negre- és un pol d’atracció de pelegrins d’arreu del món. La Mare de Déu de Montserrat és, des del 1881, la Patrona de Catalunya.
Activitat espiritual i cultural
En el cor de Montserrat s’hi ubica el monestir benedictí, on els monjos viuen la fe cristiana segons la regla benedictina, un codi de vida monàstica que té per lema ora et labora. Durant l’edat mitjana va contribuir a transmetre els sabers clàssics i avui, com llavors, és un focus d’espiritualitat, de cultura, d’activitat econòmica i d’estructuració i dinamització del territori.
El monestir té molta història per explicar. Ha estat actiu al llarg de deu segles, amb només algunes petites intermitències degudes a la Guerra del Francès, a les turbulències posteriors que desembocaren en la desamortització de 1835 i a la guerra civil de 1936-1939.
Actualment és un espai obert a tots els visitants, i acull manifestacions multiculturals i multiètniques. S’hi porta a terme una important activitat cultural i musical gràcies a la seva editorial, l’Escolania i el museu, atractius d’una muntanya que combina harmònicament la natura, la cultura i el fet religiós.
