Mor Antonio Tejero coincidint amb la desclassificació dels documents secrets del 23F
L’ex tinent coronel va liderar l’assalt al Congrés dels Diputats del 1981, un episodi clau de la Transició democràtica
Antonio Tejero, l’oficial de la Guàrdia Civil que va liderar l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981, ha mort als 93 anys. La seva defunció s’ha conegut el mateix dia que el govern espanyol ha desclassificat documents secrets relacionats amb aquell intent d’aixecament militar.
El 23 de febrer de 1981, Tejero va entrar armat al Congrés dels Diputats, la cambra on es reuneixen els representants escollits a les eleccions. Ho va fer amb més de 200 agents de la Guàrdia Civil. Van interrompre una sessió parlamentària en què s’estava votant la investidura, és a dir, l’elecció del president del govern. Els diputats van quedar retinguts durant 17 hores.
Aquell intent de cop d’Estat volia posar fi al sistema democràtic que Espanya havia iniciat després de la dictadura de Francisco Franco. Un cop d’Estat és una acció il·legal per prendre el poder per la força, normalment amb suport militar. La iniciativa va fracassar després que el rei Joan Carles I aparegués per televisió defensant l’ordre constitucional.
Tejero va ser jutjat i condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió militar. Va complir-ne aproximadament la meitat i va sortir en llibertat condicional el 1996. Mai no es va penedir públicament dels fets. Durant anys va mantenir posicions crítiques amb la Constitució i amb l’Estat de les autonomies.
Documents del 23F desclassificats: més detalls del cop d’estat i amb dubtes oberts
Els documents desclassificats que el govern espanyol ha fet públics després d’anys d’estar arxivats inclouen informes interns, transcripcions de converses i reconstruccions elaborades pels serveis d’intel·ligència de l’època. Desclassificar vol dir retirar el caràcter secret d’uns arxius oficials perquè puguin ser consultats per investigadors i per la ciutadania. Han passat 45 anys dels fets.
Els papers aporten més detalls sobre els moviments dels militars implicats i sobre les converses que es van produir aquella nit. Per exemple, recullen intents de contacte entre diferents comandaments i descriuen la pressió que es vivia en diversos punts de l’Estat, com a València, on hi havia tancs al carrer sota les ordres del general Milans del Bosch.
Una de les cintes és la transcripció de les converses telefòniques que Carmen Díez Pereira, esposa d’Antonio Tejero, va mantenir mentre el seu marit ocupava el Congrés dels Diputats. Mostra com va intentar contactar repetidament amb ell, preocupada per la seva vida i convençuda que l’exèrcit l’havia abandonat. En diverses trucades el titlla de “ximple” i “desgraciat” i assegura que l’han “deixat tirat com una burilla”. En una conversa amb el seu fill, que era a l’acadèmia militar, afirma que “l’exèrcit s’ha rajat”. Les gravacions reflecteixen tensió, por i divisió interna en les hores decisives del cop.
També apareixen referències a la participació de membres dels serveis secrets, coneguts aleshores com a Cesid. Alguns historiadors consideren que aquesta informació confirma sospites que ja existien, però que no resol totes les incògnites. Molts documents són resums i no transcripcions literals.
Els experts coincideixen que falten peces clau. No s’han fet públiques, per exemple, totes les converses telefòniques mantingudes des del palau de la Zarzuela, la residència oficial de la família real espanyola. Això manté oberta la pregunta sobre fins a quin punt el rei coneixia els plans previs o va actuar només quan el cop ja estava en marxa.
Com t’afecta aquesta notícia?
El 23-F és un dels episodis més importants de la història recent d’Espanya. Va posar en risc el sistema democràtic que s’havia començat a construir després de gairebé 40 anys de dictadura. El que va passar el 1981 mostra que aquest sistema pot ser fràgil si hi ha sectors que intenten imposar-se per la força. Per això, conèixer els fets és una manera de protegir els drets actuals.
La desclassificació dels documents també té a veure amb la transparència. En una societat democràtica, les institucions han de retre comptes i facilitar informació sobre decisions del passat, sobretot si van tenir un gran impacte. Saber què es fa públic i què continua ocult forma part del debat ciutadà.
Finalment, aquesta notícia recorda la importància del pensament crític. Analitzar diferents fonts, contrastar dades i entendre el context històric permet formar una opinió pròpia. Els documents aporten informació, però cal interpretar-la amb rigor i sense donar res per sabut.