Mor Jane Goodall, la dona que va transformar la nostra visió dels ximpanzés
L’etòloga britànica va revolucionar la ciència pels descobriments que va fer sobre la conducta i comportament d’aquests animals salvatges
Jane Goodall ha mort amb 91 anys després d’una vida dedicada a l’estudi dels ximpanzés. L’etòloga i primatòloga va destacar principalment pel seu enfocament innovador: es va acostar a aquests animals no com a simples objectes d’estudi, sinó com individus amb personalitat i emocions pròpies. En lloc d’identificar-los amb números, els va posar noms, reconeixent-los com a éssers vius únics.
L’etologia és una branca de la biologia que s’encarrega d’estudiar el comportament dels animals al seu hàbitat natural per comprendre millor les seves conductes. Goodall és considerada una de les figures més importants de l’etologia moderna, perquè va utilitzar aquesta disciplina per estudiar els primats en llibertat.
Gràcies a la seva feina, sabem que els ximpanzés tenen capacitat de crear i utilitzar eines, cacen en grup i mostren enllaços afectius i socials complexos. Els seus descobriments van revolucionar la ciència, ja que aquests comportaments es consideraven exclusius dels éssers humans.
Al llarg de la seva vida, Goodall va transmetre missatges sobre la importància de protegir el planeta, generar empatia cap als animals i garantir la conservació dels seus ecosistemes. Tot això ha fet que sigui considerada una de les dones científiques de més impacte al segle XX i una de les activistes més importants del segle XXI.

Per què les investigacions de Jane Goodall sobre els ximpanzés es consideren pioneres?
Una vida dedicada als animals
Jane Goodall va néixer el 3 d’abril del 1934 a Londres, al si d’una família de classe mitjana. Va passar tota la seva infància i joventut a una casa familiar de Bournemouth, al sud d’Anglaterra, on va viure envoltada d’animals. Des de molt petita, va tenir el somni de viatjar a Àfrica per conèixer en primera persona alguns animals salvatges.
Tot i que va començar a treballar com a secretària, amb 23 anys va aconseguir fer realitat el seu somni viatjant a Kenya. Allà va conèixer al famós antropòleg Louis Leakey, que va canviar la seva vida per sempre. Leakey li va oferir una oferta de feina per investigar per primera vegada els ximpanzés salvatges de Gombe, a Tanzània.
Ella no tenia experiència científica, però sí molta passió pels animals i una gran capacitat d’observació. Aquestes qualitats van ser les que van convèncer Leakey per donar-li aquesta oportunitat. La jove Goodall, que aleshores tenia 26 anys, es va mudar a la selva i va començar el projecte de recerca.
Al principi, la seva estada a Gombe estava pensada per durar només sis mesos. Però Goodall es va adonar que encara quedava molt per descobrir sobre els ximpanzés i va decidir quedar-se més temps. Goodall va viure a la selva de manera gairebé contínua durant més de 20 anys, cosa que li va permetre fer una investigació profunda sobre aquests animals.
Com t’afecta aquesta notícia?
Jane Goodall no només va fer importants aportacions a l’estudi dels ximpanzés, sinó també a la ciència en general. Es va acostar als animals amb empatia i afecte, cosa que no era tan comú en la investigació científica. Això va servir d’inspiració per a molts científics d’altres àmbits, que van veure que es podia investigar d’una altra manera.
El 1977, va fundar l’Institut Jane Goodall, dedicat a la protecció dels grans simis i els seus hàbitats. El 1991, va crear Roots & Shoots, un programa educatiu que convida a joves de totes les edats a realitzar projectes que fomentin el respecte per tots els éssers vius. Les dues iniciatives continuen funcionant avui dia.
Goodall també es va convertir en un referent per apropar la ciència a les persones. Al llarg de la seva vida va participar en nombrosos documentals, conferències i entrevistes a tot el món per parlar de la importància de protegir els animals. I sempre que tenia l’oportunitat, recordava la importància dels petits gestos per cuidar el nostre planeta.
“Cada dia que viviu, teniu un impacte al món i podeu triar quin tipus d’impacte voleu deixar. Podeu recordar-vos d’apagar els llums. Potser podeu caminar o anar amb bicicleta, o agafar el tren o l’autobús en comptes de fer servir el cotxe. També podeu pensar en allò que compreu: quan es va fabricar, va malmetre al medi ambient?, va ser cruel amb els animals?, és barat perquè es van pagar salaris injustos? Aleshores, busqueu un producte produït de manera més ètica. Costarà més? Probablement sí, però ho valorareu més i en desaprofitareu menys”, va assenyalar al seu darrer missatge publicat amb motiu del Dia de la Terra, el 22 d’abril passat.