Les darreres eleccions han generat crítiques i protestes per suposat frau electoral i ara l'oposició acusa el mandatari de donar un cop d'estat
Nicolás Maduro ha jurat el càrrec com a president de Veneçuela per sis anys més davant de l'Assemblea Nacional veneçolana. El líder chavista, que governa el país des de la mort d'Hugo Chávez el 2013, inicia el seu tercer mandat marcat pels dubtes sobre la seva legitimitat i les acusacions de frau.
Després de les eleccions celebrades el passat 28 de juny al país, el Consell Nacional Electoral (òrgan controlat pel govern chavista) va donar com a guanyador dels comicis a Maduro. Tot i això, l'oposició va assenyalar des d'un primer moment que el guanyador havia estat el líder opositor Edmundo González i van denunciar el frau electoral.
En tot aquest temps, el govern no ha publicat les actes electorals oficials per a demostrar la seva suposada victòria i desmentir l'oposició. Això ha portat a diversos països (entre ells els Estats Units, Argentina, Xile, Costa Rica i Perú) a no reconèixer la reelecció de Maduro per al nou mandat presidencial.
Dies abans de la investidura es van desencadenar diverses protestes a Veneçuela contra el règim de Maduro. Tot i això, ni les manifestacions ni les denúncies per frau han servit per detenir el líder chavista, que va acabar jurant el seu càrrec com a president. Després de l'acte oficial, l'oposició el va acusar de donar un cop d'estat.
Inestabilitat política després de les eleccions
Després que s'anunciés la victòria de Maduro a les eleccions, Edmundo González va abandonar Veneçuela. El parador de l'opositor veneçolà va ser pràcticament desconegut fins que, el setembre del 2024, es va saber que el polític era a Espanya i havia sol·licitat asil polític.
En tot aquest temps, el líder de l'oposició ha portat a terme una gira internacional per a buscar suport abans de la proclamació de Maduro com a president. Mentrestant, el règim veneçolà ha emès una ordre d'arrest contra González i ha ofert una recompensa de 100.000 dòlars per a qui aporti informació sobre el seu parador.
L'opositor, que considera que va ser qui realment va guanyar els darrers comicis celebrats a l'estiu, va prometre tornar a Veneçuela i assumir el càrrec com a president. Tanmateix, això finalment no ha passat.
D'altra banda, l'opositora María Corina Machado, companya de González, va participar en una de les concentracions contra Maduro que es van celebrar a Caracas, capital del país, dies abans de la investidura. Segons va explicar el seu partit, Machado, que feia 133 dies que estava a la clandestinitat, va ser detinguda de manera violenta després de la seva aparició pública i posada en llibertat hora i mitja després.
Crisi socioeconòmica a Veneçuela
Nicolás Maduro governa Veneçuela des de la mort de l'anterior president, Hugo Chávez, el 2013. En els últims anys, han sorgit diverses acusacions sobre l’abús de poder i corrupció contra Maduro, qui ha reformat les lleis i el poder judicial per a mantenir-se al poder.
Al mateix temps, els ciutadans veneçolans s'enfronten a una gran crisi socioeconòmica. La meitat de la població viu en una situació de pobresa multidimensional al país, on les persones més pobres guanyen 30 o 35 vegades menys que els que tenen més ingressos, segons l’Enquesta de condicions de vida 2023.
La inflació (pujada desmesurada dels preus) se suma a problemes de caràcter laboral. Veneçuela té un dels salaris mínims més baixos de la regió: 130 bolívars al mes (uns 3,5 dòlars que els permeten comprar poc més que un litre de llet i una mica de pa). Així, la inestabilitat econòmica segueix perjudicant el nivell de vida dels veneçolans. A més, la situació política i econòmica ha provocat una altra gran crisi: la migratòria. Més de 7,7 milions de persones han sortit de Veneçuela buscant protecció i una vida millor, segons les últimes dades recopilades per l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR).
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!
