Control de fronteres i fluxos migratoris de la Unió Europea
La política migratòria ha estat un dels principals temes de debat en la campanya per a les eleccions al Parlament Europeu. En aquest context s’ha dit que la Unió Europea (UE) permet l’entrada d’immigració sense cap mena de control, però això no és cert. La UE sí que té mecanismes de control de fronteres i fluxos migratoris.
Jorge Buxadé, cap de llista de Vox per a les eleccions europees, va dir en un acte de partit que actualment existia “una política immigratòria que ha obert de bat a bat les seves portes [d’Europa] i ens obliga a viure atrinxerats a les nostres cases”. Buxadé, en una altra ocasió, va afirmar que “l’anomenada a la immigració il·legal massiva i descontrolada és executar un pla”. En el mateix acte, Santiago Abascal va dir que “des de Brussel·les ens han obligat a obrir totes les fronteres”.
Control de fronteres i fluxos migratoris
El 2022, segons dades de la Comissió Europea, van arribar a la UE 326.217 immigrants de manera irregular. Però què vol dir això? El Parlament Europeu defineix aquesta condició com a “persones procedents de països no comunitaris a través de les fronteres de la UE sense complir els requisits legals d’entrada, estada o residència”. És a dir, un 63,1% més que el 2021. Tanmateix, la realitat és que aquest percentatge representa una fracció minoritària del total d’arribades de migrants a la UE. L’any 2022 aquestes van representar una de cada deu.
La Unió Europea no permet l’entrada lliure de ciutadans de tercers països. Disposa de procediments de control de fronteres i fluxos migratoris reforçats amb el nou Pacte sobre Asil i Migració, aprovat el 14 de maig de 2024.
Quan una persona arriba de manera irregular a la UE, pot presentar una sol·licitud d’asil de manera que se li atorgui l’estatus de refugiat o una altra categoria de protecció internacional. L’article 19 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE prohibeix les expulsions col·lectives i protegeix els individus de ser retornats, expulsats o extradits a un Estat on podrien corre un greu risc de pena de mort, tortura, altres penes o altres tractes inhumans o degradants. Així doncs, aquest és el criteri legal per acceptar o denegar una sol·licitud d’asil. L’any 2022, 31.200 ciutadans de països no pertanyents a la UE van rebre l’ordre d’abandonar-la, un augment del 27% respecte a 2021.
El pressupost de la UE per a 2021-2027 preveu 22.700 milions d’euros per a la gestió de migració i davanteres, una xifra que doblega els 10.000 milions d’euros que es van destinar en el període 2014-2020. Aquí expliquem més en profunditat què és Frontex, la policia de les fronteres europees.
Devolucions en calent
També s’ha parlat de les anomenades “devolucions en calent”. A Espanya es coneixen tècnicament com a “rebutjos en frontera immediats amb coacció administrativa directa sense procediment” com va explicar el professor de Dret Constitucional i Dret Migratori en la Universitat de Barcelona a Verificat. L’any 2020 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va avalar aquesta mena de mesures en cas de produir-se “assalts massius” i si existeixen altres vies d’entrada legals en el territori. Aquesta mena d’expulsions “no permeten diferenciar a potencials refugiats d’altres perfils, ja que a tots se’ls retorna sense atendre les seves peticions ni donar-los audiència”, explica David Moya. Ruth Ferrero, docent de Ciència Política i Estudis Europeus de la Universitat Complutense de Madrid, exposava en France 24 que “si tens expulsions ràpides no tens temps d’estudiar els dossiers de les persones que puguin sol·licitar l’asil”.
