La Unesco ha afegit 26 nous llocs a la seva llista de béns, entre els quals destaquen la Via Apia a Itàlia i el monestir de Sant Hilarió a Gaza
El Comitè de Patrimoni de la Unesco ha inscrit 26 nous llocs a la seva llista de Patrimoni de la Humanitat, incloent-hi la Via Apia a Itàlia i el monestir de Sant Hilarió / Tell Umm Amer a Gaza. Amb aquestes noves incorporacions, al món hi ha un total de 1.223 béns destacats per aquest organisme.
“Patrimoni de la Humanitat” és el títol atorgat per la Unesco a llocs específics del planeta que són importants per a la humanitat pel significat cultural, històric, científic o natural. La preservació d’aquests llocs és crucial per a les generacions presents i futures.
Parlem de tota mena d’espais: boscos, muntanyes, llacs, coves, edificis, complexos arquitectònics, rutes culturals, ciutats senceres…
Una de les darreres incorporacions ha estat la Via Apia, una calçada romana que va ser una de les principals vies de comunicació de l’Imperi Romà. Construïda a finals del segle IV a.C., aquesta calçada connectava Roma amb l’estratègica ciutat de Brindisi (sud-est d’Itàlia), el port més important de la Mediterrània en aquella època.
Per la seva banda, el monestir de Sant Hilarió / Tell Umm Amer es troba al centre de la Franja de Gaza. Aquest lloc va albergar la primera comunitat monàstica de Terra Santa (primeres agrupacions de monjos i monges cristians que es van establir a Palestina). Durant el període bizantí (des del segle IV fins a la caiguda de Constantinoble el 1453), aquest monestir va ser un centre d’intercanvi religiós, cultural i econòmic.
Patrimoni a Espanya
Espanya és un dels països que més llocs té inscrits a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. En total, 50 llocs espanyols ostenten aquest títol actualment. Entre ells trobem multitud d’espais totalment naturals.
És el cas del Parc Nacional de Doñana, una reserva de gran importància on conviuen diversos ecosistemes que serveixen de refugi per a una variada fauna i que està ubicat a les províncies de Huelva i Sevilla. També és el cas del Parc Nacional del Teide, a Tenerife, que té el cim més elevat d’Espanya i una de les estructures volcàniques més destacades del país.
Aquesta llista també inclou llocs amb gran importància pel seu valor històric i cultural. Per exemple, l’aqüeducte de Segòvia, una de les estructures romanes més importants a la Península Ibèrica; o els dòlmens d’Antequera, claus per entendre el Període Neolític i l’Edat de Bronze al nostre país.
També hi ha construccions que ostenten el títol de Patrimoni de la Humanitat, com ara el Parc Güell, la cripta de la Sagrada Família o la Casa Batlló; tots ubicats a Barcelona i de l’arquitecte Antoni Gaudí. O l’Alhambra de Granada, que va ser palau i fortalesa del Regne Nazarí de Granada, el darrer regne musulmà a la Península Ibèrica.
Patrimoni en perill
La Unesco també atorga el títol de “Patrimoni de la Humanitat en perill” a aquells llocs que han estat prèviament reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat, però que actualment enfronten amenaces serioses que podrien deteriorar significativament el seu valor històric i cultural.
Parlem de llocs amenaçats per conflictes armats i guerres, desastres naturals, contaminació, turisme massiu, canvi climàtic o gestió inadequada. L’objectiu de la llista és cridar l’atenció internacional i mobilitzar recursos econòmics per protegir-los i conservar-los.
Actualment, hi ha 1.223 llocs que són Patrimoni de la Humanitat, i 56 estan en perill. En inscriure’s a la llista de patrimoni en perill, la Unesco pot destinar fons de recuperació per millorar la situació d’aquest lloc, sigui restaurant edificis o finançant programes de conservació mediambiental.
Alguns dels llocs en aquesta llista són la ciutat històrica de Zabid (Iemen), on les cases antigues han estat substituïdes per edificis de ciment; diversos parcs i reserves naturals a la República Democràtica del Congo; o el centre històric d’Odessa, ciutat ucraïnesa que ha patit els impactes de la guerra amb Rússia.
