Després de la lectura del primer article: ‘Objectius per a un futur conjunt’, aquesta Activitat té com a objectiu aprofundir en cada un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i donar-los a conèixer a la resta de l’institut a través d’una infografia que es penjarà en algun espai públic.
Primer haureu de fer una reflexió en grup, amb l’ajut del vostre professor/a, per entendre el marc en què van sorgir els ODS. A continuació, la classe es dividirà en 18 grups (intentant que la majoria siguin parelles). Cada grup s’especialitzarà en un dels 17 ODS i cercarà més informació, intentant contestar a cada una d’aquestes preguntes:
1. Podries resumir l’ODS en 140 caràcters?
2. Quines dades representen l’evolució de l’ODS?
3. Quins són els objectius a què pretén arribar aquest ODS?
4. Qui pot contribuir a aquest ODS i com ho pot fer?
Els ODS són 17, i per tant una de les parelles haurà quedat lliure. La seva tasca serà descriure les 5 esferes de l’Agenda 2030: planeta, persones, prosperitat, pau i aliances. Cadascuna d’aquestes esferes engloba diversos ODS.
Abans de començar a treballar, haureu de decidir el format i suport de la infografia: pot ser en forma d’arbre, una flor o un simple “mapa mental”. Una altra opció és fer servir un suro de base, on situar tots els conceptes i connectar-los amb un fil o un paper continu en què es pugui pintar.
Llegiu els articles ‘Produir i consumir de forma sostenible’ i ‘Combatre el canvi climàtic i els seus efectes’. Un cop llegits, hauríeu d’analitzar el consum que es fa al col·legi i fins a quin punt és sostenible.
Primer de tot caldria que definíssiu una sèrie de perfils de persones a l’escola: alumnat, director/a, secretari/ària, responsables del menjador i del pati, conserge, persona encarregada dels aparells electrònics i digitals… La principal cosa és que cada persona pugui respondre sobre el consum que es fa a les diferents àrees de l’escola.
A continuació, us dividireu en tants grups com perfils s’hagin elaborat. Cada grup s’encarregarà de fer una enquesta a les persones responsables i haurà d’emplenar la següent taula amb informació sobre els elements de consum:
Els elements de consum no són només coses materials. Per exemple, el secretari o la secretària pot informar sobre elements com grapes o fulls de paper, el director o la directora sobre la llum i el gas que es consumeixen a l’edifici, i el coordinador o la coordinadora del menjador sobre el menjar que es gasta i el que es malbarata. Quins elements us han sorprès més?
A partir dels resultats de l’Activitat anterior, ara haureu de proposar una sèrie de canvis i mesures perquè el consum del col·legi sigui més sostenible.
Els articles ‘Tecnologia per promoure una educació sostenible’ i ‘Tecnologia i educació: com desenvolupar els ODS al col·legi’ us ajudaran a desenvolupar idees a favor d’una educació sostenible, que és l’objectiu de l’ODS4.
En els mateixos grups de l’Activitat 2, analitzeu els elements consumits i empleneu la següent taula:
Cada grup tindrà un temps per desenvolupar i definir idees concretes en el seu àmbit d’actuació, i les haurà de presentar a la resta de la classe. Entre tota la classe trieu les dues idees més interessants de cada grup: també podeu proposar millores!
Per a aquesta Activitat cal haver llegit els continguts ‘Tecnologia per promoure una educació sostenible’ (article 2) i ‘Tecnologia i educació: com desenvolupar els ODS al col·legi’ (article 5).
Haureu de redissenyar el vostre centre educatiu per fer-ne un lloc més sostenible i millorar-ne l’educació. Per aconseguir-ho caldrà fer una selecció dels diferents espais del col·legi: aules, pati, corredors, menjador, sala de professors, entrada, secretaria, biblioteca…
Cada grup haurà de redissenyar-ne un amb l’objectiu d’aproximar-lo als ODS. Per exemple:
– Posar papereres de reciclatge als corredors.
– Crear un espai per compartir llibres a la biblioteca i que es puguin reutilitzar.
– Canviar les bombetes dels corredors perquè siguin de baix consum.
Alhora, també podeu reflexionar sobre el paper de la tecnologia a l’aula i pensar si se’n fa un ús responsable:
Així que tingueu enllestides les propostes, us tocarà exposar-les a la resta de la classe. Fins i tot us podeu animar a fer una maqueta per mostrar una representació més clara dels canvis.
Per fer realitat les vostres propostes, toca convèncer la resta de la comunitat educativa! En aquesta Activitat dureu a terme una campanya de comunicació per donar a conèixer les vostres idees i quins canvis poden implantar-se al vostre centre perquè sigui més sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Què ens cal definir abans?
– Grups de persones a qui ens haurem d’adreçar (stakeholders): equip directiu del centre, professors, AFA…
– Mitjans o accions que farem servir: cartells, presentacions o xerrades, publicacions a les xarxes socials, fullets per a cada alumne…
– Missatge: quin eslògan o quins conceptes definiran la nostra campanya. Com podem conscienciar i convèncer millor l’audiència?
Després de debatre-ho amb els companys i companyes, fareu grups per dividir la creació i l’execució de les diferents accions escollides.
D’altra banda, l’ús de la tecnologia ens pot ajudar a connectar amb altres escoles i instituts i compartir-hi idees i iniciatives per ser més sostenibles.
Podeu ser els protagonistes d’un canvi molt positiu al vostre centre!
És important que, en la primera part de l’activitat, l’alumnat entengui per què existeixen els ODS i que estan promoguts per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Així, havent assimilat el context global, li serà més fàcil aprofundir en cadascun d’aquests.
Abans que cada parella comenci a cercar informació sobre l’ODS assignat, tot el grup ha de decidir quins seran l’estructura i el suport de la infografia. Així, la parella número 18 també tindrà una tasca assignada i la infografia estarà avançada per quan acabin d’investigar les altres 17 parelles.
Es recomana que, mentre es va completant la infografia, cada parella tingui un moment específic per compartir la resposta a les preguntes amb la resta de la classe.
Perquè el treball d’aquesta activitat sigui efectiu, es recomana que cada grup analitzi almenys deu elements de consum.
Els alumnes han d’entendre que els elements de consum no cal que siguin coses tangibles. A més a més, han de desglossar cada element al màxim, per exemple: si identifiquen com a objecte de consum el “berenar” d’un alumne al pati, caldrà dividir-lo entre embolcall i menjar. D’aquesta manera es facilita la cerca de solucions de l’activitat posterior.
Caldria dedicar un moment al final de l’activitat perquè els alumnes comparteixin aquells elements de consum que més els hagin sorprès.
Un cop feta l’enquesta sobre consum al centre educatiu, aquesta activitat té com a objectiu fomentar el pensament crític. Els alumnes hauran de reflexionar i proposar un canvi en la manera de consumir per arribar a ser un institut més sostenible.
El professor/a pot plantejar el següent exemple per fer-los reflexionar:
– Els alumnes han detectat que un dels elements més consumits són les bosses de plàstic per portar l’esmorzar o berenar al pati.
– Aquest element es podria reduir o, en el pitjor dels casos, reciclar. Per poder reciclar-lo caldria posar una paperera específica al pati; per reduir-ne el consum (i que els alumnes no portessin bosses de plàstic al col·legi), el centre mateix podria proporcionar el berenar: per exemple, comprar fruita per a tots els alumnes del col·legi (cosa que, a més a més, permetria reduir el consum de carn).
– Però, en aquest cas, què es faria si sobrés fruita? I qui pagaria aquesta fruita?
– Conclusió final: potser seria millor dissenyar una bossa de roba per a tots els alumnes i que tothom hi portés el seu berenar. Fins i tot es podria fer un concurs al col·legi per al disseny de la bossa! I potser aquestes bosses es podrien fabricar a partir d’algun objecte reutilitzat.
La solució que al principi sembla més sostenible (comprar fruita a granel) pot acabar resultant un problema important (fruita sobrant, sobrecost per als pares…). Per això cal transmetre’ls la idea que és millor pensar-ho molt i bé més no pas que de pressa i malament.
Cada grup tindrà un temps per desenvolupar i definir idees concretes en el seu àmbit d’actuació, i haurà de presentar-les a la resta de la classe. De les propostes de cada grup se seleccionaran les dues que es considerin més interessants (podent afegir algun canvi que les milloraria). Finalment, el grup debatrà quines són les deu millors idees i el professor/a les apuntarà a la pissarra o en algun suport visual comú.
Primer, es farà una selecció dels diferents espais del col·legi: aules, pati, corredors, menjador, sala de professors, entrada, secretaria, biblioteca… La classe es dividirà en tants grups com espais seleccionats (és preferible que cada grup tingui membres de les diferents àrees de les activitats anteriors).
Cada grup haurà de redissenyar un dels espais amb l’objectiu d’acostar-lo als ODS: posar papereres de reciclatge als passadissos, crear un espai per compartir llibres a la biblioteca i que puguin reutilitzar-se, canviar les bombetes dels passadissos perquè siguin de baix consum…
Els canvis poden anar lligats a les accions proposades en l’Activitat 3. Per exemple, si un dels elements de consum identificats és la benzina dels vehicles amb els quals els alumnes venen a classe i s’ha decidit fomentar l’ús de la bicicleta, el grup encarregat del pati pot afegir un espai per deixar les bicis, mentre que el grup de l’aula pot dissenyar un espai per deixar els cascos. Així, les accions i els canvis de cada grup estaran alineades entre si.
L’activitat pot estructurar-se de la següent manera:
1. S’explica la dinàmica i es fan els grups per espais.
2. Cada grup reflexiona sobre quins canvis podrien afegir-se en aquest espai.
3. Una vegada definits, els grups comparteixen les seves idees i busquen sinergies per prendre decisions conjuntament.
4. Cada grup es posa en l’obra amb dues tasques: una maqueta (optativa) i una presentació.
La maqueta és una forma molt visual de representar els canvis proposats i pot ser molt útil per explicar-los a la resta d’alumnes de l’institut (especialment els més petits). El projecte pot incloure petites explicacions sobre els canvis introduïts i el propòsit que persegueixen. Quant a la presentació, està més orientada a mares, pares, professors i responsables de l’institut (els que decidiran sobre l’execució de les propostes).
Per al correcte desenvolupament de l’activitat es recomana començar fent una petita reflexió grupal sobre els elements que cal definir.
A continuació, la classe es divideix en grups i cadascun s’encarrega de dur a terme una acció: disseny de les publicacions en xarxes, disseny de les presentacions (reutilitzant les presentacions i maquetes de l’Activitat 4), guió de les xerrades… És preferible que cada grup tingui membres dels diferents espais de l’Activitat 4, perquè a cada equip hi hagi una persona que conegui les accions proposades a cada espai.
El que es pretén amb aquesta activitat és fer campanya i, en aquest sentit, l’objectiu dels missatges ha de ser conscienciar. Per aconseguir-ho, es recomana tenir en compte:
1. Una part explicativa que detalli la situació problemàtica que s’ha de solucionar d’acord amb les dades recollides.
2. Un part explicant la solució al problema trobat i l’espai on es pretén implementar.
3. Una crida a l’acció, que cal que sigui específica per al grup de persones a què es pretén arribar.
Per exemple, un post a les xarxes socials podria ser: “Saps que cada dia gastem 240 papers d’alumini per berenar? Apunta’t al taller de bosses de tela i redueix el teu consum d’alumini!”
Cal tenir en compte que el missatge ha d’adaptar-se al destinatari: no és el mateix un cartell per als alumnes que un fullet dirigit als pares. Si es prepara una presentació per a l’equip directiu, la part explicativa ha de ser més seriosa i rigorosa, i incloure una descripció detallada dels canvis i els beneficis que comportaria per al col·legi. En aquest cas en particular, es pot proposar l’aliança amb altres col·legis que ja tinguin experiència a l’hora de treballar amb els ODS (com les Escoles Verdes EDU2030).
Aquesta activitat pot allargar-se en el temps tant com s’hagin implicat els alumnes en la resta de la unitat didàctica. Si tot va bé, aquest serà l’inici d’un canvi que s’allargarà en el temps amb la implementació de les idees dissenyades pels alumnes.
Per acabar, se suggereix etiquetar els perfils del diari Junior i d’Epson (Twitter: Report@JuniorReport_ i @Epson_Es i Instagram: @junior-report i @epsonspain) en les diverses publicacions que s’elaborin per a xarxes socials.
A continuació es presenta una unitat didàctica que gira entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la tecnologia. Amb aquesta unitat es pretén que els i les joves coneguin els ODS i treballin per introduir-los al seu centre educatiu. Per aquest motiu, les dinàmiques que es proposen tenen com a objectiu que prenguin consciència de l’impacte mediambiental i social de les seves accions. Particularment posarem el focus en la manera com la tecnologia pot ajudar-nos a assolir aquests objectius.
La unitat didàctica compta amb 5 activitats relacionades amb els articles elaborats pel diari per a joves Junior Report en col·laboració amb EPSON. Les activitats són de tipologia diversa: hi ha moments de treball individual, en parelles, en petits grups i de posada en comú amb tota la classe. L’objectiu final és que els i les joves puguin compartir amb la resta del col·legi les seves idees per fer-lo més sostenible, alhora que es garanteix una educació de qualitat.
Aquesta unitat didàctica és adequada per a segon cicle d’ESO i Batxillerat, i ideal per al treball que es fa en hores de tutoria. D’altra banda, es treballaran continguts transversals com les competències digitals i competències personals i socials de treball col·laboratiu. Està dissenyada per implementar-se al llarg de 7 hores aproximadament, però això pot variar en funció del ritme de cada grup i els objectius de cada matèria i docent.
Cal compartir els objectius d’aprenentatge a l’inici de la unitat i assegurar-se que l’alumnat els comprèn. En aquesta unitat didàctica destaquen els següents objectius:
A continuació es presenta un breu resum de cada activitat. En l’apartat d’annexos hi ha les instruccions amb més grau de detall per a les activitats en què s’ha considerat necessari.
En la taula següent hi figura una proposta de temporització de les activitats:
Activitat 1. Què són els ODS? Els ho expliquem a tot el col·le! L’objectiu de la primera activitat és que l’alumnat entri en contacte amb els ODS i comprengui en quin context sorgeixen i què persegueixen. Per aconseguir-ho, es farà una petita tasca de recerca per equips i, com a resultat d’aquesta dinàmica, sorgirà una infografia dels ODS que podrà ser exposada a l’institut.
Activitat 2. Investiguem: quant gastem al col·legi? La segona activitat consisteix en una recerca sobre el consum que es fa en els diferents àmbits de l’escola: direcció, secretaria, menjador, pati… A partir d’una taula que es facilitarà, els alumnes hauran de fer una anàlisi profunda dels elements que es consumeixen en aquests espais.
Activitat 3. Canvis per ser més sostenibles i tenir una educació de qualitat. En la tercera activitat, l’alumnat ha d’analitzar les dades recollides en l’activitat anterior i proposar alternatives sostenibles. Cada grup dissenyarà una manera de reduir, reutilitzar o reciclar els elements que es consumeixen en el seu àmbit. Abans d’acabar es compartiran les propostes de cada equip i es triaran les deu millors.
Activitat 4. Redissenyem el nostre col·legi. En aquesta activitat, l’alumnat haurà d’imaginar com posar en marxa les idees de l’activitat anterior. Cada grup triarà una zona de l’institut (el passadís, l’aula, el menjador, el pati…) i haurà de redissenyar el seu espai incorporant nous elements o traient-ne. Cada equip haurà de fer una maqueta del seu espai i/o una presentació detallant els canvis implementats.
Activitat 5. Compartim amb el col·legi les nostres idees. Amb aquesta activitat es pretén donar a conèixer les solucions sostenibles ideades per l’alumnat a la resta de l’institut. L’objectiu és fer campanya perquè aquests canvis s’implementin, per la qual cosa hauran de convèncer diferents perfils socials de l’institut: alumnes, professors, pares i mares, direcció… Cada grup haurà de dissenyar una estratègia de comunicació mitjançant l’ús de xarxes socials, cartells informatius, xerrades o presentacions.
1. Dispositius que permetin cercar informació a internet i fer presentacions, si és possible, ordinadors.
2. El suport per a la infografia de l’activitat 1, ja sigui paper continu amb retoladors o un suro amb fils i folis.
3. Per fer la maqueta, com a mínim es recomanen: làmina de cartó, plastilina, escuradents i folis (perquè hi puguin afegir explicacions), pintures i pinzells (per al terra), qualsevol tipus d’objecte reciclat que puguin reutilitzar per construir els elements del seu espai i cartolines de colors.
4. Cartolines i retoladors per als cartells de la campanya de l’activitat 5.
5. Impressora, per poder compartir els materials dissenyats en l’activitat 5.
Deixa un comentari