Encoratjades pels Estats Units, diverses dictadures llatinoamericanes van recórrer a mètodes il·legals per perseguir els moviments comunistes
Per Javier Larequi-Fontaneda
L’Operació Còndor va ser un dels episodis més foscos de la història recent a Llatinoamèrica, que va tenir lloc durant les dècades de 1970 i 1980.
Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), els Estats Units i la Unió Soviètica es van enfrontar per imposar els respectius models polítics al món.
Els Estats Units volien evitar l’expansió del comunisme soviètic a qualsevol preu durant la Guerra Freda. Per això van intervenir en la política de diversos països llatinoamericans, subministrant armes o donant suport a cops d’estat per enderrocar els governs d’esquerres a Llatinoamèrica.
Membres de la dictadura a l’Argentina, Bolívia, el Brasil, Xile, el Paraguai i l’Uruguai es van reunir el 1975 a Santiago de Xile, en una trobada convocada per la Dirección de Inteligencia Nacional (DINA), la policia secreta xilena.
La Operación Cóndor fue un programa secreto de las dictaduras de Chile, Argentina, Brasil, Paraguay, Uruguay y Bolivia (también participaban esporádicamente Colombia Perú y Venezuela) con el apoyo de Estados Unidos cuyo objetivo era el de acabar con la izquierda en Latinoamérica. pic.twitter.com/mwOcX75qhj
— Descifrando la Guerra (@descifraguerra) April 19, 2019
L’objectiu era coordinar-se per perseguir i eliminar líders d’esquerra que poguessin mobilitzar la població contra els règims dictatorials. Gràcies a l’acord, les forces armades d’aquests sis països es podien moure lliurement entre fronteres per perseguir els opositors.
Els ‘Arxius del Terror’
El 1992, el jutge paraguaià José Fernández va trobar una sèrie d’arxius militars que havien estat amagats durant dècades: eren els anomenats Arxius del Terror, redactats durant la dictadura d’Alfredo Stroessner al Paraguai (1954-1989).
Aquests documents relataven com milers de ciutadans havien estat segrestats, torturats i assassinats pels serveis secrets d’aquests països, que intercanviaven informació i actuaven de manera coordinada per mantenir el seu propi règim.
El pla comptava amb el suport de l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units (CIA, per les seves sigles en anglès), especialment durant els anys de Henry Kissinger a la Secretaria d’Estat (1973-1977).
Segons els arxius trobats al Paraguai, hi va haver més de 50.000 persones assassinades, 30.000 desapareguts i 400.000 presos. A més de militants polítics i guerrillers, entre els objectius també hi havia líders estudiantils, activistes o sindicalistes.
#CápsuladelaMemoria se hallan los Archivos del Terror de Alfredo Stroessner y de la Operación Cóndor, que contienen todas las comunicaciones escritas entre autoridades policiales y militares de Paraguay, y también de Argentina, Brasil, Chile y Uruguay entre 1970 y 1980. pic.twitter.com/BITwRao62j
— ND Sindical (@NDsindical) December 22, 2017
El 2009, els Arxius del Terror van ser inclosos en la Memòria del Món, un projecte de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) que recull els documents històrics més importants del món per explicar la història universal.
El 2016, la UNESCO va emetre un informe en què reconeixia oficialment un total de 377 víctimes de l’Operació Còndor entre el 1974 i el 1981.
Pendents de la justícia
La lentitud del sistema judicial ha fet que la majoria de dictadors i alts càrrecs responsables d’aquests crims hagin mort abans de ser condemnats.
Potser és a l’Argentina on els judicis han arribat més enllà. Diversos militars i alts càrrecs de la dictadura argentina (1976-1983) han estat jutjats per segrest, tortura, assassinat i robatori de nens.
El general Jorge Rafael Videla, que va liderar el cop d’estat el 1976, va ser condemnat a cadena perpètua el 1985 però va rebre l’indult presidencial el 1990. No obstant això, a partir del 2001 va ser processat en diversos judicis per la seva implicació en l’Operació Còndor, la desaparició de persones i els delictes de lesa humanitat. Va morir en una presó el 2013.
El dictador xilè Augusto Pinochet sempre va negar estar vinculat al Pla Còndor. Va ser detingut a Londres el 1998, com a resposta a una ordre d’arrest internacional que el volia jutjar per delictes de genocidi, tortura i terrorisme d’estat. Però la justícia britànica va decidir alliberar-lo el març del 2000.
Pinochet va tornar al seu país, on es van posar en marxa diversos processos per jutjar-lo, encara que no va arribar a entrar mai a la presó a causa dels seus problemes de salut. Va morir el 2006.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Universidad de Navarra (UNAV)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
