Els més de 1.600 milions de musulmans del món dejunen des de la sortida del sol fins al vespre per purificar-se i conèixer-se a si mateixos
“Ramadan mubarak”, o “bon Ramadà”. Més de 1.600 musulmans a tot el món han estat cridats a dejunar en les hores de llum per complir amb el Ramadà, un dels cinc pilars de la religió musulmana.
El Ramadà és un mes sagrat perquè coincideix amb el moment que Mahoma va rebre la seva primera revelació de l’Alcorà, el llibre sagrat de l’islam.
Durant aquest període, els musulmans han d’evitar beure i menjar mentre és de dia. Tampoc poden fumar ni mantenir relacions sexuals. Els creients consideren que el seu sacrifici els permet acostar-se a Al·là, el déu musulmà.
A més a més, també és un període per penedir-se dels pecats, reflexionar sobre la seva religió i posar-se en la pell dels més necessitats.
Dejunar durant el Ramadà és obligatori per a tots els musulmans sans que hagin passat la pubertat. No obstant això, també és una prova física i psicològica molt dura, sobretot a l’estiu, quan hi ha més hores de sol i els creients han de dejunar més durant més temps.
Per aquest motiu, nens, ancians, malalts, dones amb la menstruació o embarassades, i aquells que estan de viatge no estan obligats a seguir-lo. Els dies que no es dejuna poden compensar-se durant la resta de l’any, seguits o per separat.
El Ramadán está aquí y los musulmanes lo saben.
Pero quizá tú no, así que va la explicación: pic.twitter.com/VKq70iOYwS
— pictoline (@pictoline) June 7, 2016
Una festa en comunitat
El Ramadà també és una oportunitat per reunir-se amb la família i els amics. Els musulmans acostumen a esmorzar i a resar tots junts abans de la sortida del sol, i tornen a reunir-se quan es fa fosc per compartir el sopar.
El primer dia del Ramadà, els creients solen prendre l’esmorzar (o suhur) a les 4 de la matinada. Després faran la primera pregària del dia, el fajr. L’àpat del vespre, un cop post el sol, es diu iftar. Els musulmans trenquen el dejuni menjant dàtils i aigua, tal com es creu que ho va fer el profeta Mahoma. Després resen i sopen.
Als països nòrdics, en què hi ha moltes hores de llum o fins i tot el sol no es pon, els creients poden seguir l’horari de l’Aràbia Saudita.
Durant el Ramadà hi ha dues dates importants. Una és el Làilat al-Qadr o Nit del Destí. Cada any se celebra un dia diferent i commemora el dia que Mahoma va rebre les escriptures. Els musulmans creuen que aquesta nit es decideix com serà el seu proper any, per la qual cosa dediquen la nit sencera a resar a Al·là.
L’altra celebració destacada és l’Id al-Fitr, tres dies de festa per celebrar la fi del dejuni.
El iftar (árabe: إفطار), se refiere a la comida nocturna con la que se rompe el ayuno diario durante el mes islámico del Ramadán. El iftar durante el Ramadán se hace de manera comunitaria, con grupos de musulmanes que se reúnen para romper el ayuno. pic.twitter.com/qmAj55ydPS
— Alexis Herrera (@alexish92271939) May 14, 2019
Una celebració marcada per la lluna
El Ramadà és el nom del novè mes del calendari musulmà, que segueix el cicle lunar. Pot durar entre 29 i 30 dies, depenent de l’any.
L’inici del Ramadà el marca l’albirament de la lluna nova, que pot ser en dies diferents en funció del lloc del planeta.
Els països musulmans més tradicionals es guien per la decisió del Tribunal Suprem de l’Aràbia Saudita, els membres del qual observen el cel a simple vista i desconfien dels calendaris astronòmics elaborats amb antelació.
En canvi, les comunitats musulmanes dels Estats Units o d’Europa sí que fan servir els càlculs científics per saber quan comença el mes sagrat.
Per això, molts musulmans que viuen a països occidentals van començar el Ramadà el diumenge 5 de maig, mentre que per a la majoria musulmana a països com Indonèsia, Síria, Egipte, el Marroc o els Emirats Àrabs va començar el dia 6.
Meteorólogos de Pakistán buscan la luna para determinar el inicio del Ramadán. http://t.co/1T0N5bGVSA pic.twitter.com/eP9jss9a4u
— The Objective (@TheObjective_es) June 18, 2015
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
