Pedro Sánchez es queda

Després de cinc dies de reflexió, el líder del Partit Socialista (PSOE) ha informat la població que continuarà sent president d'Espanya

Pedro Sánchez ha decidit seguir al capdavant del Govern d'Espanya. Així ho va fer saber a la població espanyola en una roda de premsa sense preguntes, convocada dilluns 29 d'abril al Palau de la Moncloa.

La decisió arriba cinc dies després que el president escrigués una carta a la ciutadania, a amb la qual va anunciar que cancel·lava la seva agenda per obrir un període de reflexió sobre la seva continuïtat al capdavant del Govern.

Això va obrir diversos escenaris possibles: una dimissió, que hagués portat a Maria Jesús Montero, actual vicepresidenta, a convertir-se en presidenta en funcions; un avenç electoral; fins i tot una moció de confiança al Congrés dels Diputats… Tot i això, finalment Sánchez ha decidit seguir al capdavant de la presidència del país.

L'origen de la carta escrita per Pedro Sánchez va ser la decisió d'un jutjat d’obrir diligències contra la seva dona, Begoña Gómez, pels presumptes delictes de trànsit d'influències i corrupció arran d'una denúncia presentada pel sindicat d'extrema dreta Manos Limpias. La denúncia està basada en informacions publicades en mitjans de comunicació que, tal com ha reconegut la pròpia organització, podrien ser falses.

El president parla a la carta d'un atac sense precedents i una estratègia d'assetjament i enderroc contra ell i la seva dona per part de grups de dreta i extrema dreta, en què inclou el Partit Popular i Vox, així com alguns mitjans de comunicació afins. El líder del Partit Socialista (PSOE) defensa la innocència de Gómez davant d'aquestes acusacions.

Fins al moment de la compareixença, ningú de l'entorn de Pedro Sánchez sabia quina decisió prendria el president d'Espanya.

La carta de Pedro Sánchez

Un jutjat de Madrid ha obert diligències contra Begoña Sánchez després d'una denúncia presentada per l'organització Manos Limpias. Aquesta organització va ser fundada el 1995 per Miguel Bernad, exresponsable de la formació d'extrema dreta Força Nova, i es dedica a interposar denúncies en casos mediàtics.

Quan un jutjat obre diligències de recerca significa que comença a recopilar informació i evidència sobre un cas específic. En aquest cas en concret, Manos Limpias acusa la dona de Pedro Sánchez de presumptes delictes de trànsit d'influències i corrupció.

Tota la denúncia està fonamentada a informacions publicades a mitjans de comunicació, és a dir, en notícies i reportatges que acusen Gómez d'aquests possibles delictes. Tot i això, l'organització denunciant ha admès que no ha comprovat la veracitat de les notícies. És a dir, que poden ser “certes o no”, tal com assenyala un comunicat signat pel secretari general de Manos Limpias.

A la seva carta a la ciutadania, el president d'Espanya assegura que els seus adversaris de PP i Vox han posat en marxa “la màquina del fang”. Aquest terme, de l'escriptor i filòsof italià Umberto Eco, es refereix a l'intent de difamar la reputació un personatge públic. L'objectiu final és deshumanitzar i deslegitimar l'adversari, i per això es poden utilitzar tot tipus de mitjans, com per exemple, informacions falses.

Desinformació i notícies falses en la política

La desinformació representa un repte significatiu per a la democràcia i els partits polítics per diversos motius.

D'una banda, les fake news poden distorsionar la realitat i difondre informació enganyosa sobre temes polítics, candidats, partits o polítiques públiques. Això pot confondre els ciutadans i manipular la seva opinió, influenciant així les seves decisions electorals i la seva percepció dels esdeveniments polítics.

D'altra banda, les notícies falses també poden augmentar la divisió i la fragmentació social, fent que hi hagi més polarització entre uns i altres partits.

A més, la desinformació pot soscavar la confiança en els mitjans de comunicació i  les institucions democràtiques. Quan la ciutadania no pot confiar en la veracitat de la informació que rep cada dia, es pot tornar més escèptica cap a la política i les autoritats.

Combatre la desinformació i promoure l'alfabetització mediàtica són aspectes fonamentals per enfortir la salut democràtica.