2 maig 2024
spot_img
2 maig 2024

‘Pel davant i pel darrere’ es reestrena un any després del primer estat d’alarma

La Sala Cabanyes manté viu el món del teatre a Mataró (Catalunya) amb la versió catalana de Noises Off després del gran èxit dels Pastorets de Mataró

El diumenge 14 de març dos reporters d’EPIA Santa Anna Report vam tenir l’oportunitat de gaudir de la funció Pel davant i pel darrere. Doncs la Sala Cabanyes de Mataró està de reestrena! Just un any després de l’estrena de la funció i l’aparició d’un virus d’origen poc conegut, i amb les restriccions adients, el públic pot tornar a ocupar la seva butaca i els actors prendre l’escenari.

Pel davant i pel darrere és una gran coneguda comèdia de Michael Frayn datada l’any 1982 amb el nom de Noises Off. En aquesta obra podem viure l’experiència davant i darrere l’escenari i veure quines relacions tenen els actors, actrius, tècnics i el mateix director quan es troben enmig d’una gira. Podem veure emocions com l’amor, la desesperació, l’estrès, la gelosia… Un munt d’emocions generades pels nervis abans i enmig d’una obra conseqüència de les xocants personalitats dels intèrprets.

Entrant en matèria de la covid-19, la cultura és un dels sectors més castigats. Hem vist néixer lemes com el de #CulturaSegura i debats sobre si la cultura és un bé essencial o no. No hem volgut perdre l’ocasió d’escoltar les veus dels representants del món del teatre. Quan vam passar a recollir les entrades vam preguntar, amb por que la resposta fos negativa, com anava la reestrena: “Està anant prou bé. La gent s’ha mostrat respectuosa i és d’agrair. Quan era nadal i actuaven Els Pastorets també va anar genial, estem molt contents amb la col·laboració del públic”.

Aprofitem també per preguntar-los com han viscut les restriccions de la covid-19 i la resposta era d’esperar: “Hem hagut de crear un protocol nou adient a la crisi en la qual ens trobem i tot això porta un treball molt gran. Des de variacions d’entrades, quadrar els grups bombolla, marcar límits de gent i adaptar-nos. Ha sigut difícil. Ens han suposat uns canvis de 180º, totalment. Tocava adaptar-nos i això hem fet”.

Abans d’entrar per la porta s’executa el protocol de prendre la temperatura corporal. Com passa habitualment, el termòmetre va fallar i no vam poder entrar fins que, amb una mica de sort, va funcionar. Ja dintre de la platea, no trobàvem els nostres seients (això ens passa per anar poc al teatre!), se’ns apropa una treballadora per situar-nos i no dubtem en preguntar-li també què pensa sobre la situació: “La cultura és segura, el problema és la incultura. La cultura és un bé essencial i l’hem de protegir, ens resulta un compromís aprendre a conviure amb el virus, però per aquesta raó hem fet ens canvis necessaris per poder estar aquí”.

Amb l’emoció de retornar a ocupar una butaca, estàvem molt intrigats per veure aquesta famosa obra. Vam riure molt, com tot el públic. Si bé el primer acte era ben ordenat i fixaves l’ull als pocs que ocupaven l’escenari mentre reies, el segon acte no sabies on mirar.

El bullici d’actors en un espai reduït i la situació que representaven eren pròpies de marejar el públic. Tot i així, la gent no parava de riure. La barreja de personalitats dels personatges era clau per fer de l’obra dins l’obra una obra ben especial. Doncs és ben curiós haver de representar una obra dintre d’una altra, i ens va permetre veure quines dificultats i quin estrès suposa pels actors.

Després de dues hores i un descans entremig, la Montse Esther, actual directora de l’obra, ens condueix rere l’escenari per poder fer una entrevista a uns dels actors. Aprofitem per felicitar-la per la feina feta mentre observem, amb sorpresa, un dels llocs on mai havíem estat.

Vam poder entrevistar a un dels actors amateurs que fan possible el retorn del teatre, en Juli Cusachs:

  • Primer de tot, felicitats! Ens ha agradat molt l’obra. Com has viscut les restriccions de la covid-19, personalment i com a actor?

Amb dificultat afegida. L’obra la teníem muntada abans de la covid-19 i l’hem hagut de refrescar, assajar més aviat i amb mascareta. És una cosa que tots voldríem que fos diferents, però ens hem d’adaptar.

  • Com està anant la reestrena? 

La reestrena ha estat bé. Abans del confinament només vam poder posar-la en escena 2 cops. Hem hagut de tornar a assajar i teníem ganes de representar-la.

  • Has trobat diferent el públic comparat amb l’època anterior a la covid-19?

La resposta és la mateixa. Ens sentim recolzats per les seves reaccions tot i ser menys. Sentim receptivitat, ens agrada escotar-los riure.

  • Com a part del col·lectiu de la cultura, et sents culpabilitzat per l’augment de casos?

Prenem les mesures necessàries, però no tinc prou criteri per opinar si som nosaltres els culpables. Nosaltres som aquí per la necessitat que no desaparegui la cultura.

  • Consideres que la cultura és segura?

No sóc qui per dir-ho. Evidentment, tot no és cent per cent segur, però no és especialment insegura respecte a altres activitats.

  • Us sentiu recolzats per part del Govern?

Ens hem sentit recolzats entre el nostre col·lectiu. Ens han permès tirar-ho endavant, però hem tingut confiança entre nosaltres i hem fet l’esforç d’assajar i respectar les mesures.

  • La cultura és un bé essencial?

Està clar, per això estem nosaltres aquí. Amb les mesures que hem de prendre, però no podem pas decapitar la cultura.

  • Com definiries la diferència entre la cultura a l’era d’abans de la covid-19 i la de després?

Abans era molt més fàcil per tots. Nosaltres som amateurs i se’ns fa molt més difícil.

Amb aquesta visita ens quedem amb la mel als llavis de tornar-hi un altre cop i tornar a sentir la màgia del teatre. Els agraïm profundament la seva generositat i l’hospitalitat que van mostrar cap al públic i cap a nosaltres. Sens dubte, la reflexió que marca aquesta experiència és la frase que ens va mencionar la senyora que ens va acompanyar fins al seient: “La cultura és segura, nois, el problema és la incultura”

Article escrit per Javier Páez de la revista EPIA Santa Anna Report que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.

 Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

 

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -