La corrupció política, les desigualtats econòmiques i la gestió del coronavirus són algunes de les principals preocupacions de la societat
Infografies per Oriol Vidal
Els resultats electorals del 9 d’agost van encendre la metxa definitiva de les actuals manifestacions de Bielorússia, que s’han estès des de Minsk, la capital, per tot el país i entre tots els estrats de la societat.
El president Aleksandr Lukaixenko, al poder des de fa més de dues dècades, va obtenir suposadament més del 80% dels vots malgrat el que van mostrar els sondejos previs a les eleccions i les acusacions posteriors de frau electoral per part dels seus opositors.
És per aquest motiu que la principal demanda dels manifestants és la celebració d’uns nous comicis electorals amb garanties. També els manifestants denuncien la repressió i violència policial d’aquestes últimes setmanes, que han deixat prop de 7.000 detinguts i al voltant de vuit persones desaparegudes, segons informació de l’Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides publicada el 21 d’agost.
Moltes de les persones detingudes han denunciat maltractament i abusos físics per part de la policia, també entre periodistes i menors d’edat.
Una marea humana volvió a desafiar este domingo al presidente de Bielorrusia, Alexandr Lukashenko, en el marco de una serie de multitudinarias protestas, que se celebraron tanto en Minsk como en otras ciudades bielorrusas.https://t.co/cuLO4Vm0jC pic.twitter.com/3mI7DDvEPc
— La Vanguardia (@LaVanguardia) August 23, 2020
Corrupció política
Els ciutadans acusen el govern “d’abús de poder” i manipulació electoral. La pròpia Unió Europea i els Estats Units no reconeixen els resultats electorals i estudien possibles sancions a nivell internacional.
La continua y violenta represión de las protestas en Bielorrusia parece no achicar a los manifestantes. Erik, un exmúsico del teatro nacional dice a DW: " los camiones blindados de la policía no te intimidan cuando estás rodeado de otros 100.000 manifestantes."#DWNoticias /jco pic.twitter.com/eK0fIsrtZZ
— DW Español (@dw_espanol) September 8, 2020
A Lukaixenko se’l coneix com “l’últim gran dictador d’Europa” ja que porta en el poder un total de 26 anys, des que va ser escollit el 1994. Segons els experts en política internacional el govern rus té una gran influència en l’economia i els mitjans de comunicació de Bielorússia, exrepública soviètica.
Pobresa i desigualtat
El nivell de pobresa a Bielorússia ha descendida considerablement des que el país s’independitzés el 1990. Segons les xifres oficials publicades pel Comitè Nacional d’Estadística de la República de Bielorússia (Belstat), els indicis de pobresa de país se situen al voltant de el 6 % aproximadament.
No obstant això, en l’última dècada el país ha viscut una sèrie de crisis econòmiques (la recessió mundial al 2009-2011, la recuperació de 2012-2014 i una nova crisi de 2015 a 2016) que han debilitat la seva economia i que podrien haver augmentat les xifres de pobresa fins arribar el 29%, segons indica l’informe Poverty Dynamics in Belarus from 2009 to 2016, publicat per FREE Network, una xarxa d’instituts d’investigació política.
Gestió de la Covid-19
Mentre la majoria de països de la Unió Europea van confinar als seus ciutadans per frenar l’avanç de la pandèmia, Lukaixenko ni tan sols va decretar un confinament temporal, el tancament de fronteres, la suspensió d’activitats d’oci o de les concentracions massives de persones.
El resultat, més de 73.000 casos positius de coronavirus al país a dia 14 de setembre del 2020. El mateix Lukaixenko es va contagiar poc abans de les eleccions i en tot moment va subestimat la gravetat de virus, de la mateixa manera que ho van fer altres dirigents com Donald Trump (Estats Units) o Jair Bolsonaro (Brasil).
En aquest escenari, el Banc Mundial preveu que l’economia mundial s’aturi al llarg d’aquest 2020, també la de Bielorússia. Les exportacions de productes i serveis a països com Ucraïna, Rússia i la Unió Europea ja s’han reduit a causa del coronavirus i és previsible que augmentin els nivells d’atur al país.
Fonts: Radio Free Europe/Radio Liberty (RFEFL); Johns Hopkins University; Banco Mundial; CIDOB; Our World Data: Belarus; France 24; Oficina de Derechos Humanos de las Naciones Unidas; Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación; Consejo Europeo; UNDP.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
