20 abril 2024
spot_img
20 abril 2024

Per què s’enfronten Armènia i l’Azerbaidjan?

Les dues antigues repúbliques soviètiques es disputen la zona del Nagorno Karabakh, situada a l’Azerbaidjan, però en la qual viuen majoritàriament armenis

La violència entre Armènia i l’Azerbaidjan per la zona de Nagorno Karabakh s’ha agreujat en les últimes setmanes. El conflicte, un dels més antics del món, ja que fa al voltant de tres dècades que dura, ha tornat a ressorgir després de diversos enfrontaments.

Les raons per les quals va ressorgir el conflicte en la zona el passat 27 de setembre no són clares. En les últimes setmanes, totes dues parts s’han atacat mútuament. D’una banda, Armènia acusa l’Azerbaidjan d’atacar la població civil de Nagorno Karabakh. Per això, hauria derrocat a dos helicòpters militars de l’Azerbaidjan. D’altra banda, l’Azerbaidjan acusa Armènia d’haver matat a una família i el país ha anunciat una operació per posar fi al que el govern àzeri coneix com a ocupació del seu territori.

De moment es calcula que al voltant de la meitat de la població de Nagorno Karabakh, entre 70.000 i 75.000 persones, han hagut d’abandonar la zona i s’han convertit en desplaçats. Més de 400 militars i 40 civils haurien mort durant els enfrontaments.

La població continua sofrint bombardejos de projectils, alguns prohibits internacionalment com les bombes de dispersió, segons denúncia l’organització Amnistia Internacional.

Nagorno Karabakh, una zona disputada

Però, d’on ve el conflicte entre Armènia i l’Azerbaidjan per Nagorno Karabakh o Alt Karabakh? La zona, de 4.400 km², està poblada majoritàriament per persones d’ètnia armènia la religió de la qual és el cristianisme ortodox. No obstant això, es troba a l’est de l’Azerbaidjan, país majoritàriament musulmà i d’ètnia àzeri. Aquestes diferències culturals són només un dels motius que alimenten el conflicte.

Durant el conflicte que va enfrontar a Armènia i l’Azerbaidjan a principis dels 90, Armènia va ocupar territori de l’Azerbaidjan que encara té sota el seu control. (Oriol Vidal)

Tant la població de l’Alt Karabakh com Armènia consideren que aquesta zona hauria de formar part del seu país, mentre que l’Azerbaidjan s’oposa.

Aquesta situació es remunta a molts anys enrere. Tant Armènia com l’Azerbaidjan van formar part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). En aquest moment, els dirigents de l’URSS van decidir que Nagorno Karabakh quedés dins de l’Azerbaidjan, però com a regió autònoma. És a dir, que tenia el seu propi govern subordinat a l’URSS.

Amb la dissolució de l’URSS a la fi de la dècada dels 80, la tensió entre Armènia i l’Azerbaidjan per controlar el territori va tornar a créixer. El govern de la regió va organitzar un referèndum el 1991 per a decidir si la zona s’independitzava de l’Azerbaidjan. Va sortir que sí i la regió va declarar la seva independència el 6 de gener del 1992.

Aquest fet va conduir a una guerra entre Nagorno Karabakh, secundat per Armènia, i l’Azerbaidjan, que volia retenir el territori. En 1994 es va signar un alto al foc, amb la supervisió de Rússia, però s’ha trencat en diverses ocasions. Durant l’abril del 2016, per exemple, quatre dies d’enfrontaments van deixar uns 300 morts.

La regió, jurídicament, forma part de l’Azerbaidjan, però des del referèndum es considera a ella mateixa independent. En 2017 es va batejar amb el nom de República d’Artsaj, però cap país de les Nacions Unides (ONU) reconeix la seva independència.

Com han reaccionat els altres països?

Hi ha dos països que juguen un paper important en aquest conflicte. Rússia és des de fa temps soci d’Armènia. Li ha ofert ajuda a l’hora de negociar amb l’Azerbaidjan. D’altra banda, l’Azerbaidjan també té un país que li dona suport: Turquia.

L’Iran, que la seva frontera toca als dos països, també va oferir ajudar en les converses de pau. França, país en el qual hi viu una gran comunitat armènia, va demanar un alto al foc i l’inici del diàleg. Estats Units també va demanar que s’aturés l’enfrontament.

La Unió Europea també ha demanat que s’acabin els combats. Més enllà de les raons humanitàries, la zona és important a causa del petroli i el gas. Si el conflicte paralitza la distribució de combustibles fòssils, l’economia d’altres països podria veure’s afectada.

El divendres 9 d’octubre es va pactar una treva, una pausa, perquè els combatents poguessin recollir els cadàvers i intercanviar presoners. No obstant això, Armènia i l’Azerbaidjan s’acusen mútuament d’haver-la trencat. Faltarà veure si s’aconsegueix frenar el conflicte o si, per contra, la violència empitjora.

Fonts: BBC, L’ordre mundial, La Vanguardia

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -