L'assassinat de tres periodistes en una setmana posa de relleu el perill al qual s'enfronten els professionals de la informació
La periodista palestina Shireen Abu Akleh va morir el dimecres 11 de maig en una operació militar de l'exèrcit israelià a la ciutat de Jenin, al nord de Cisjordània, una de les dues regions que formen Palestina. La periodista va rebre un tret al cap mentre cobria l’actuació militar israeliana en territori ocupat.
Abu Akleh treballava a la cadena de notícies Al Jazeera. Un altre company periodista que l'acompanyava, Ali al Samudi, també ha resultat ferit per una bala. Tots dos duien una armilla amb la paraula “PRESS” [Premsa], que els identificava com a periodistes que estaven exercint el seu ofici.
El dilluns 9 de maig, les periodistes mexicanes Yesenia Mollinedo i Sheila Johana García van ser assassinades a trets a Veracruz, a l'est de Mèxic. Totes dues estaven dins un cotxe quan un grup d'homes armats van arribar i van començar a disparar contra el vehicle. Mollinedo i García treballaven a Periódico Veraz, un portal digital que publicava informacions crítiques amb el govern local.
Amb Mollinedo i García, ja són 11 els periodistes assassinats a Mèxic aquest 2022. Gairebé tots són víctimes dels càrtels del narcotràfic, que amenacen a la població per dur a terme activitats il·legals: tràfic de drogues, segrestos, assassinats…
Els periodistes mexicans que s'atreveixen a explicar i investigar aquests delictes viuen amenaçats de mort. En alguns casos, els criminals compten amb la complicitat de polítics i autoritats corruptes, que cedeixen als suborns i fomenten la impunitat d'aquests crims.
Els primers mesos del 2022, 27 periodistes han estat assassinats i hi ha 480 periodistes empresonats a tot el món, segons el baròmetre de Reporters Sense Fronteres (RSF), una ONG que defensa la llibertat de premsa i “el dret de qualsevol ésser humà a tenir accés a informació lliure i fiable”.
Llibertat de premsa al món
Reporters Sense Fronteres elabora cada any una Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa, en la qual analitza la situació dels mitjans de comunicació en 180 països i la llibertat dels periodistes i reporters per fer la seva feina.
A la part alta de la classificació hi ha països del nord d'Europa com Noruega, Dinamarca o Suècia, on la funció social del periodisme està garantida i és independent de les pressions polítiques o econòmiques, que sovint pressionen els periodistes perquè no publiquin certes informacions o expliquin una versió interessada dels fets.
La classificació de RSF considera que hi ha 20 països on la situació és molt greu: hi ha periodistes empresonats o assassinats i no existeix la llibertat de premsa. En països com l'Iran, Eritrea o Corea del Nord (els últims de la llista), el govern persegueix i empresona els periodistes i els mitjans de comunicació estan controlats per publicar únicament la versió oficial.
Si bé no està al final de la classificació, Mèxic (al lloc 127) és el país amb més periodistes assassinats. La situació de censura i repressió informativa també ha empitjorat a Nicaragua i El Salvador, fet que converteix l’Amèrica Llatina en la regió més perillosa per als periodistes.
Ara bé, RSF també alerta sobre el perill creixent de la desinformació i la propaganda els últims anys. Alguns governs i institucions utilitzen els mitjans per difondre informacions falses o incompletes que beneficien les seves polítiques i interessos. Un dels casos més recents és la campanya del govern rus per justificar la invasió d'Ucraïna davant la població.
Per què és important defensar la llibertat de premsa?
La llibertat de premsa és un dret fonamental per crear societats justes i democràtiques: si no tenim accés a informació veraç sobre el que passa al nostre voltant, si ningú ens explica què passa al govern o si s'està respectant la llei, les persones que ocupen el poder podran vulnerar els nostres drets sense que ens n’adonem.
Aquest dret està amenaçat a les zones de conflicte: a Ucraïna però també a les guerres d'Orient Mitjà, actives des de fa anys, o els conflictes a Àfrica. La tasca dels periodistes en aquestes zones és tan perillosa com important: hem de saber què hi passa per reclamar responsabilitats i evitar que caiguin en l'oblit.
La llibertat de premsa també està amenaçada a les societats democràtiques, encara que de manera més subtil. La proliferació de mitjans digitals que publiquen informacions sense verificar, rumors i propaganda afavoreix la desinformació, és la base d'actituds discriminatòries i provoca divisió social.
Alhora, Reporters Sense Fronteres alerta sobre la polarització mediàtica, és a dir: explicar l'actualitat de manera simplista, amb titulars tendenciosos, obligant el lector a posicionar-se a favor o en contra d'una qüestió sense plantejar-se’n els matisos.
La feina dels periodistes és explicar el que passa a la societat perquè les persones puguin prendre decisions informades en tots els àmbits de la vida, ja sigui quin partit votar fins a quin mòbil comprar. Com a professionals, han de regir-se per un codi ètic per informar amb rigor i responsabilitat, contrastant la informació i distingint els fets de l'opinió.
En aquest sentit, la feina dels periodistes ha d'estar protegida d'interferències de qualsevol tipus: polítics, empreses, grups criminals, personatges públics… D'això depèn el nostre dret a la informació i, per tant, la nostra capacitat de decidir i ser més lliures.