Les pel·lícules de Walt Disney han estat acusades de racistes i de mantenir els estereotips de gènere
Disney s’ha convertit en una marca que es coneix a tot arreu: històries d’animació protagonitzades per princeses, amics inseparables, cançons alegres i finals feliços…
No obstant això, les creacions de Disney també han provocat diverses polèmiques per la representació classista dels seus personatges i els estereotips que transmeten.
Totes les pel·lícules i els curts produïts per Walt Disney fins a la seva mort tenen protagonistes blancs, cosa que va contribuir a la seva fama de racista. Diverses persones negres que el van conèixer i van treballar amb ell, però, asseguren que no ho era pas.
La veritat és que a mitjan segle passat encara no hi havia una consciència social sobre el que és políticament correcte en molts àmbits de la nostra societat: discriminació racial, igualtat de gènere, homosexualitat, etc.
Jeff Hong es un artista que reinterpreta Disney con temas como el maltrato, el abandono animal, la pobreza y el racismo. Desde Mogli rebuscando en la basura hasta un joven cachorro de Simba en un zoo. Más aquí: https://t.co/wVT8jgNhK0 pic.twitter.com/hKHp86Wb8V
— JWulen (@JWulen) September 9, 2018
Això explica per què no ha estat fins fa relativament poc que Disney ha començat a incloure personatges de diferents races com a protagonistes de les seves pel·lícules i sèries: Mulan, Tiana, Elena de Ávalor, Vaiana…
Així i tot, la companyia segueix envoltada de crítiques, ja sigui per triar un actor blanc per protagonitzar un personatge negre, perquè un personatge de color apareix blanquejat en un cartell o per comercialitzar disfresses de Halloween ofensives.
#Disney zanja las acusaciones racistas de #Vaiana retirando el disfraz de #Maui https://t.co/Iu1ZnPRLlb pic.twitter.com/GlvDlcRWK9
— EP Cine (@EPcine) September 24, 2016
El paper de la dona segons Disney
Una de les crítiques més greus a les pel·lícules clàssiques de Disney és el rol de les noies o dones: són persones desvalgudes, sense cap meta pròpia, que necessiten que el seu príncep blau les rescati per tenir un final feliç.
La Blancaneu, la Ventafocs o la Bella Dorment es conformen a fer les feines de la casa mentre l’acció es desenvolupa per una altra banda. La Bella, de La Bella i la Bèstia, és una rareta perquè li agrada llegir i no coquetejar.
A més a més, molts dels personatges femenins són adolescents, però només pensen a casar-se i la seva figura està sexualitzada per fer-los més atractius.
La ilustradora Crystal Procknow ha creado "Chubby Disney Ladies" donde elimina el estereotipo del cuerpo perfecto y realza la belleza femenina reflejado en las princesas Disney. pic.twitter.com/d2LKTJD8tJ
— DKISS (@DKissTV) July 23, 2018
Com a resposta, durant la dècada de 1990 van començar a estrenar-se pel·lícules amb princeses fortes i valentes, preparades per lluitar: l’índia Pocahontas s’enfrontava als colonitzadors europeus, la guerrera Mulan lluitava per salvar la Xina, la valenta Mérida de Brave lluitava per portar la pau al seu poblat…
En el cas de Frozen (2012), un dels últims grans èxits de Disney, la reina Elsa ocupa el tron que fins ara sempre havia pertangut a un rei, un sultà o un líder de la tribu.
Arran de la cançó Let it go, algunes veus fins i tot van especular amb la possibilitat que l’Elsa fos lesbiana, la qual cosa suposaria el primer protagonista homosexual en una pel·lícula Disney. Aquest argument podria confirmar-se el 2019, quan s’estreni Frozen 2.
Frozen 2: Los rumores cada vez son más ruidosos… Varias fuentes anónimas afirman que Disney ya estaría preparando sacar a #Elsa del armario y de la forma más natural y sencilla posible. ¿Creéis que será así?#giveElsaAgirlfriend #LetItGo #CulturaLGTBI 👇https://t.co/dkkm25FHz6
— Federación Estatal LGTBI+ (@FELGTBI) September 9, 2018
Classisme i estereotips culturals
Les pel·lícules que van aparèixer a partir dels anys 90 van tenir un gran èxit entre el públic i van aconseguir nombrosos premis, com l’Oscar a Millor Banda Sonora i Pel·lícula d’Animació.
A més a més, també oferien una imatge més inclusiva a través dels seus personatges. No obstant això, alguns detalls en els arguments seguien reforçant els estereotips culturals i la discriminació.
En la pel·lícula Tiana i el gripau (2009), l’argument de la pel·lícula relaciona el vudú i la màgia negra amb la població afroamericana, una mostra de desconeixement i banalització de la cultura criolla de Nova Orleans i els descendents dels esclaus als Estats Units.
#Farandulazo Disney volvió a la mesa de postproducción luego de las quejas sobre el tono de piel de Tiana, la princesa negra, el cual fue aclarado en los últimos avances de Ralph Breaks The Internet. Algunos acusaron a Disney de blanquear el personaje. pic.twitter.com/3qVmOjQ8Ff
— Raúl Brindis (@raulbrindis) September 25, 2018
Una cosa semblant havia succeït amb Aladdin (1992), una de les pel·lícules més recordades de la “nova generació”.
Malgrat l’humor del Geni i de transmetre el missatge que “les aparences no importen”, les referències a la cultura àrab són bastant desafortunades (per no esmentar que Jasmine, la filla del sultà, és víctima d’un matrimoni concertat).
Arran de les crítiques per islamofòbia Disney va acabar reescrivint la lletra de la cançó.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
