El president Rebelo de Sousa revalida el seu càrrec en unes eleccions marcades per les mesures de seguretat contra el coronavirus
L'actual president portuguès, Marcelo Rebelo de Sousa, ha guanyat les eleccions per majoria absoluta amb un 61% dels vots i continuarà liderant el país cinc anys més.
La participació ha estat molt baixa: ha quedat per sota del 40%, segons dades oficials del govern portuguès, la qual cosa significa que només 4 de cada 10 portuguesos han anat a votar (d'un total de 4,2 milions amb dret a vot).
El coronavirus hi ha influït i ha fet que moltes persones preferissin evitar les aglomeracions, ja que Portugal està immers en la tercera onada de la pandèmia.
El govern va decretar el confinament a casa el 15 de gener (encara que no per a anar a votar), però en els últims dies ha hagut d'endurir les restriccions encara més: s'han tancat les escoles, es prohibeix la venda de begudes per endur (com els cafès) i s'incrementarà el control als carrers, per exemple.
Ana Gomes, del Partit Socialista, ha estat la segona candidata més votada (13%), seguida molt de prop per André Ventura (12%), líder del partit d'ultradreta Chega (“Prou” en portuguès).
Gomes ha criticat que el partit de Ventura no hauria de ser legal ni poder participar en les eleccions perquè posa en dubte els valors de la constitució.
Fins fa poc, Portugal era un dels pocs països europeus on els moviments d'ultradreta no tenien representació parlamentària. No obstant això, a les eleccions de 2019, Chega va aconseguir un escó a l'Assemblea de la República (el parlament portuguès).
Com a parlamentari, Ventura comparteix el mateix discurs que altres formacions polítiques d'extrema dreta a Europa, com el rebuig a l'acollida d'immigrants, l'eliminació de les polítiques de gènere i igualtat o la disminució de la despesa en serveis públics.
Portugal, una república semiparlamentària
Portugal és un dels 27 països de la Unió Europea. Té una població de poc més de 10 milions d'habitants i es troba dins del grup de països més desenvolupats del món, segons l'Índex de Desenvolupament Humà que les Nacions Unides elaboren tenint en compte criteris de salut, educació i riquesa.
La democràcia portuguesa és relativament recent: després de més de 40 anys de dictadura, el règim de António d'Oliveira Salazar va caure en 1974 amb la Revolució dels clavells, un cop d'estat recolzat per la població.
Malgrat patir els efectes de la crisi econòmica global de 2008, els últims anys Portugal havia aconseguit recuperar la seva economia sense haver de fer grans retallades, convertint-se en un referent per a altres països. Així i tot, caldrà veure els efectes de la crisi del coronavirus a llarg termini.
El president Rebelo de Sousa pertany al Partit Social Demòcrata (PSD), un partit que al Parlament portuguès exerceix el paper de l'oposició.
Aquesta és una de les característiques de les repúbliques semiparlamentàries, com Portugal o França, on el president o Cap d'Estat és triat en unes eleccions però té un poder limitat. Qui governa realment en aquests països és el primer ministre o Cap de Govern, elegit en les eleccions legislatives.
Així, Rebelo de Sousa és el president de la República Portuguesa, però qui governa és el primer ministre, Antonio Costa, del Partit Socialista
Votar en pandèmia
A tot el món, la pandèmia del coronavirus ha obert el debat sobre si és més important protegir el dret a votar o la necessitat de garantir la salut dels ciutadans.
La tercera onada de la pandèmia està afectant amb força Portugal, que en les últimes hores ha superat els 15.000 nous contagis diaris i s'ha convertit en un dels països més afectats del món, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Malgrat això, les autoritats van prendre mesures per a garantir la seguretat dels votants: en aquestes eleccions hi havia quatre vegades més meses electorals, els votants rebien una mascareta a l'entrada, les cabines es desinfectaven després de cada votació i es demanava als votants que portessin el seu propi bolígraf de casa (si no, se'ls donava un d'usar i tirar).
Altres països s'han vist en la mateixa situació en els últims mesos. Als Estats Units, per exemple, la meitat de la població va optar pel vot per correu o vot anticipat per a evitar multituds. La participació final va acabar superant el 66% del cens electoral (la població en edat de votar).
Els propers mesos, altres països dels cinc continents es veuran en la mateixa situació i hauran de decidir entre adaptar el sistema de votació a la pandèmia o bé posposar els comicis per intentar frenar el número de contagis.
Fonts: Govern de Portugal, Público.pt, Europa Press, Organització Mundial de la Salut (OMS)
