Els atacs que pateixen els periodistes dificulten la seva tasca i, com a conseqüència, afecten els nostres drets i llibertats
Aquest 2022, 46 periodistes han mort assassinats per fer la seva feina arreu del món, i 502 estan empresonats. Són dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i Reporters Sense Fronteres (RSF), dues organitzacions que treballen per la seguretat dels i les periodistes. De fet, l’ONU és la impulsora del Dia Internacional per Posar Fi a la Impunitat dels Crims contra Periodistes, que se celebra cada 2 de novembre.
A molts estats, els i les periodistes no tenen garantida la seva seguretat, una condició essencial per poder fer bé la seva feina. El periodisme és una professió que explica què passa al món i, sovint, investiga les il·legalitats o irregularitats comeses pels més poderosos, com ara els governs o grans empreses. Per això, sovint, els professionals de la informació han de fer front a pressions i amenaces que busquen silenciar la seva veu.
Així i tot, l’amenaça al periodisme no és només la mort. Tal com denuncien les Nacions Unides, els periodistes poden patir empresonaments injustos, segrestos, tortures, assetjament i, també, ciberassetjament. A més, la majoria de les dones periodistes (un 73%) asseguren que han estat amenaçades, intimidades i insultades mentre feien la seva feina.
En molts casos, aquestes amenaces no s’investiguen de manera adequada i els autors d’aquests crims queden impunes. Això dificulta la feina dels i les periodistes i, fins a cert punt, pot paralitzar la societat, perquè les principals notícies silenciades són la informació essencial per a l’opinió pública.
No només la guerra és perillosa
La majoria dels professionals assassinats treballaven en investigacions sobre la violació de drets humans, els problemes mediambientals o la corrupció política. En aquest sentit, els periodistes no només estan en perill als països on hi ha guerra, sinó també en aquells llocs on no es respecten els drets humans fonamentals.
A Mèxic, han mort assassinats 14 periodistes des que va començar l’any, el més mortífer pels periodistes mexicans. RSF assenyala que la gran majoria de víctimes són de regions on el crim organitzat té molta presència, com Michoacán o Veracruz. Malgrat les dades, el govern mexicà només ha condemnat 5 assassinats.
La feina dels periodistes està protegida en contextos de guerra pels Convenis de Ginebra del 1949, un tractat internacional que estableix els drets de les víctimes en un conflicte armat. Així, els reporters de guerra tenen dret a no ser atacats per tal de poder dur a terme la seva feina. Malgrat això, en moltes ocasions es converteixen en l’objectiu de tots dos bàndols, als quals no els interessa que s’informi dels crims de guerra que es cometen.
Al maig, la periodista palestina Shireen Abu Akleh va morir assassinada d’un tret al cap mentre cobria una operació de l’exèrcit israelià a Palestina. Duia un casc i una armilla que l’identificaven com a periodista. En un primer moment, Israel va negar que la bala provingués d’un soldat israelià, però l’informe de l’ONU sobre el cas confirmava aquesta teoria. Posteriorment, el govern israelià va acceptar que es tractava d’un “accident”.
Aquest 2022 ha estat marcat per la invasió russa d’Ucraïna, i també per la cobertura que en feien els mitjans d’arreu del món. Durant els primers sis mesos de la guerra, hi van morir 8 periodistes, tots sota foc rus, però RSF ha comptabilitzat més de 40 atacs a mitjans de comunicació. A més, l’organització ha denunciat repetidament la pressió del govern de Vladímir Putin sobre el periodisme.
A Rússia, els periodistes estan perseguits i són víctimes de la censura, amenaces i intimidacions. El govern sol acusar els periodistes de terrorisme per dur-los a judici, però acostumen a ser processos llargs i amb poques garanties. L’últim cas és el d’Iryna Danilovych, una periodista que està al punt de mira del govern rus per haver destapat deficiències al sistema públic de salut. Des de l’inici de la guerra, molts mitjans i agències de notícies internacionals han abandonat Rússia per por de ser perseguits per les autoritats. Només aquest any s’han empresonat 13 periodistes, segons les dades de RSF.
El “quart poder” de la democràcia
Tradicionalment, s’ha dit que el periodisme és el “quart poder” en una democràcia, amb relació als altres tres que la conformen: l’executiu, o el govern que executa les lleis; el legislatiu, o el parlament encarregat de redactar les lleis, i el judicial, que s’encarrega d’impartir justícia de manera independent als altres dos poders.
En aquest context, el periodisme compleix una funció de vigilància de la resta de poders: els periodistes han de poder explicar si algun dels altres poders ha actuat de manera indeguda o bé ha comès algun acte il·legal, per tal que la ciutadania ho sàpiga i pugui actuar en conseqüència (manifestar-se, votar, exigir responsabilitats).
Un dels exemples més clars d’aquesta funció del periodisme és el cas Watergate, quan dos periodistes del diari Washington Post van descobrir l’espionatge il·legal dut a terme pel govern dels Estats Units just abans de les eleccions presidencials del 1972. O bé, més recentment, la investigació sobre els Papers de Pandora que revelaven l’evasió d’impostos de polítics i personatges famosos de tot el món.
D’altra banda, les Nacions Unides destaquen la importància de l’educació mediàtica per tal que les persones siguin crítiques amb la informació que consumeixen i aprenguin a detectar la desinformació, els rumors o les mentides. La ciutadania ha de conèixer la manera de fer dels periodistes i ha de saber diferenciar fets contrastats de fake news: aquest és un dels pilars de la democràcia.