Milions de ciutadans van sortir als carrers de Hong Kong a finals del 2019 per protestar contra el govern xinès. Hong Kong és una regió de la Xina amb un sistema polític propi: els hongkonesos tenen més drets i llibertats que la resta de ciutadans xinesos. Quin és l’origen d’aquest règim especial? Per què es manifesten els hongkonesos? Treball aquest tema d’actualitat a l’aula amb els materials didàctics de Junior Report.
Activitats
- Exercici 1
- Exercici 2
- Exercici 3
Llegeix el resum de les càpsules informatives i tria les que més t’interessin.
(Cada alumne/a ha de llegir, com a mínim, 3 temes diferents)
· Milions de hongkonguesos han sortit al carrer durant mesos per protestar contra la Llei d’Extradició. Què proposa aquesta llei? Perquè els ciutadans de Hong Kong hi estan en contra? Què han aconseguit amb les protestes? Hong Kong: el poder de la mobilització popular
· Els ciutadans de Hong Kong s’han manifestat en diverses ocasions per defensar els seus drets democràtics davant la Xina. Què tenen en comú aquestes protestes? Revolució democràtica a Hong Kong
· Hong Kong és una “regió administrativa especial” que forma part del territori xinès. Quin és l’origen d’aquest estatus especial? Coneixes el passat britànic de Hong Kong? De colònia anglesa a regió “especial” xinesa
· La Xina està governada per un sol partit des del 1949: el Partit Comunista Xinès. Com funciona el sistema polític al país més poblat del món? La Xina, governada per un sol partit
· El Regne Unit va retornar el territori de Hong Kong a la Xina amb la condició de mantenir-hi un règim polític especial. T’expliquem les diferències entre els dos sistemes amb aquesta infografia. Diferències entre Hong Kong i la Xina
· La Llei d’Extradició va motivar les protestes multitudinàries de Hong Kong, però els manifestants demanen més reformes democràtiques. T’ho expliquem en aquest vídeo. Per què protesten els manifestants de Hong Kong?
· Les protestes de Hong Kong són un exemple de la força de la ciutadania per canviar les coses. Repassem alguns dels moviments ciutadans que han impulsat canvis polítics i socials arreu del món. Protestes ciutadanes per canviar el mon
Comprensió lectora. Què hem après sobre les protestes de Hong Kong?
(Cada alumne/a ha de respondre les preguntes de, com a mínim, 3 temes diferents)
Hong Kong: el poder de la mobilització popular
1. Contra quina llei protesten els manifestants de Hong Kong?
2. Per què aquesta llei afecta els drets i llibertats dels hongkonguesos?
3. Què és el model “un país, dos sistemes”?
Revolució democràtica a Hong Kong
1. Quan va ser la Revolució dels Paraigües? Què demanava?
2. Per què els paraigües es van convertir en símbol de la revolució?
3. Què són els fets de Tiananmen?
De colònia anglesa a regió especial xinesa
1. Quin és l’origen de les Guerres de l’Opi entre la Xina i el Regne Unit?
2. Per què el Regne Unit va retornar els territoris de Hong Kong el 1997?
3. Fins quan durarà l’acord que permet a Hong Kong mantenir un sistema polític diferent?
La Xina, governada per un sol partit
1. Quins factors van afavorir l’aparició del Partit Comunista Xinès?
2. Qui es va enfrontar en la guerra civil xinesa (1927-1949)?
3. Com es manifesta la manca de drets i llibertats a la Xina?
Diferències entre Hong Kong i la Xina (Infografia)
1. Característiques de la “democràcia limitada” a Hong Kong
2. Dins el sistema judicial hongkonguès, qui té l’última paraula?
3. De quina manera s’han limitat els drets civils a Hong Kong en els últims anys?
Per què protesten els manifestants a Hong Kong? (Vídeo)
1. Qui escull els representants de l’Assemblea Legislativa, el parlament a Hong Kong?
2. Quin perill corren els detinguts a les manifestacions dels últims mesos?
Protestes ciutadanes per canviar el món
1. Qui va ser el fundador del moviment de la No-Violència?
2. A quin país va tenir lloc l’anomenada “Revolució dels Clavells”?
3. On va començar la Primavera Àrab i per què?
Activitat pràctica. Aprenem a ser crítics!
(Cada alumne/a o grup haurà de triar una d’aquestes 3 propostes)
Proposta 1. Fem de periodistes!
Què fem?
Ens posem en la pell d’un periodista i investiguem les protestes dels darrers mesos a Hong Kong.
Com ho fem?
1. Busquem vídeos, articles i blogs a internet on es reculli el testimoni de diferents manifestants. 2. Anotem les seves reivindicacions, veiem quines coincideixen i intentem ordenar-les per ordre d’importància.
3. Reflexionem sobre el motiu de les protestes i gravem un vídeo on exposem les nostres reflexions.
Proposta 2. Fem un relat!
Què fem?
Fem un relat sobre com ens imaginem la vida a Hong Kong.
Com ho fem?
Ens imaginem que vivim a Hong Kong, un territori que forma part de la Xina però té un sistema polític diferent, amb uns drets i llibertats dels quals no poden gaudir els habitants de la Xina continental. Fem un escrit de protesta, demanant que es respectin els nostres drets i explicant per què és important que hi hagi llibertat d’expressió, llibertat de manifestació, dret a votar, dret a criticar el govern…
Proposta 3. Fem un debat!
Què fem?
Fem un debat en grup reflexionant sobre la situació que es viu actualment a Hong Kong.
Com ho fem?
Ens dividim en grups i intentem respondre les següents preguntes: Creus que manifestar-se serveix d’alguna cosa? Estaries disposat a manifestar-te per alguna causa? Quins problemes o injustícies creus que estan passant i que haurien d’arrossegar la gent al carrer per protestar?
Anotem esquemàticament les reflexions i les preguntes que sorgeixen a partir d’aquest debat.
Solucionari
- Solucionari de l'exercici 2
Hong Kong: el poder de la mobilització popular
1. Contra quina llei protesten els manifestants de Hong Kong?
Contra la llei d’extradició, que hauria augmentat la influència de la Xina sobre el govern de Hong Kong.
2. Per què aquesta llei afecta els drets i llibertats dels hongkonguesos?
En l’actualitat, les lleis de Hong Kong prohibeixen l’extradició, és a dir, lliurar una persona a les autoritats d’un altre país perquè sigui jutjada. Aquesta prohibició inclou l’extradició a la Xina, encara que siguin el mateix país. Segons nombroses ONG de drets humans, una llei d’extradició permetria al govern xinès detenir i jutjar molts activistes i dissidents polítics xinesos que s’han refugiat a Hong Kong.
3. Què és el model “un país, dos sistemes”?
Hong Kong és dins del territori xinès, però entre el 1842 i el 1997 va ser una colònia de l’Imperi britànic. El 1997 es va fer un traspàs de poders entre el Regne Unit i la Xina: la regió quedava sota control de Pequín, però el govern xinès es comprometia a mantenir les mateixes lleis i llibertats que havien existit fins aleshores. Per això Hong Kong té el seu propi govern, els seus tribunals i fins i tot una moneda diferent. A més, la llibertat d’expressió i la de reunió, drets perseguits a la Xina, hi estan garantides.
Revolució democràtica a Hong Kong
1. Quan va ser la Revolució dels Paraigües? Què demanava?
La Revolució dels Paraigües va ser al 2014. Aquell any, el govern xinès va imposar una llei electoral que limitava qui podia presentar-se a les eleccions, de manera que només els candidats favorables al Partit Comunista Xinès hi podien participar. Els habitants de Hong Kong van reaccionar sortint al carrer per protestar.
2. Per què els paraigües es van convertir en símbol de la revolució?
Els manifestants portaven paraigües per protegir-se del sol. Però quan la policia va utilitzar gasos lacrimògens per dispersar-los, els van fer servir també com a escut: per això els paraigües es van convertir en un símbol contra la repressió i d’aquí ve el nom de la revolució.
3. Què són els fets de Tiananmen?
Entre els mesos d’abril i juny de 1989, milers d’estudiants es van manifestar a la plaça de Tiananmen de Pequín. Protestaven contra el règim comunista, que consideraven corrupte i repressiu, i reclamaven més drets i llibertats. El govern va suprimir les mobilitzacions per la força: l’exèrcit va enviar soldats i tancs a la plaça i va obrir foc contra els estudiants. Es desconeix el nombre exacte de víctimes, però es creu que van morir entre 500 i 2.600 persones.
De colònia anglesa a regió especial xinesa
1. Quin és l’origen de les Guerres de l’Opi entre la Xina i el Regne Unit?
Al s. XIX, la Xina exportava te, seda i porcellana al Regne Unit, però els productes britànics no tenien gaire sortida al mercat xinès. Així que la Gran Bretanya va començar a vendre-hi opi, una droga que proporcionava grans beneficis als anglesos. El consum d’opi va créixer molt i l’emperador xinès Daouang va intentar prohibir-lo a causa de l’alt nombre d’addictes. Aquesta decisió va provocar la Primera Guerra de l’Opi (1839-1942) i la posterior derrota de la Xina davant de la Gran Bretanya.
2. Per què el Regne Unit va retornar els territoris de Hong Kong el 1997?
Arran de la Primera Guerra de l’Opi (1839-1842), els anglesos van aconseguir l’illa de Hong Kong. Amb la Segona Guerra de l’Opi (1856-1860), van afegir als seus dominis la península de Kowloon. Més tard, el 1898, la Xina va signar un contracte amb els anglesos per cedir la sobirania dels Nous Territoris durant 99 anys. Durant la dècada de 1980, la Xina va establir els primers contactes perquè el Regne Unit retornés la colònia i així poder recuperar-se d’uns tractats que considerava injustos.
3. Fins quan durarà l’acord que permet a Hong Kong mantenir un sistema polític diferent?
El Regne Unit va entregar els territoris de Hong Kong a la Xina l’any 1997. L’acord estableix que, durant 50 anys, els habitants de Hong Kong poden mantenir el seu propi sistema judicial, la seva moneda (dòlar de Hong Kong) i la llibertat de premsa. Per la seva banda, la Xina queda al càrrec de la política exterior i de la defensa. Què passarà el 2047, quan l’acord caduqui, continua sent un misteri.
La Xina, governada per un sol partit
1. Quins factors van afavorir l’aparició del Partit Comunista Xinès?
L’aparició del Partit Comunista Xinès el 1921 s’explica per diversos motius. D’una banda, la Xina havia estat governada per diferents dinasties d’emperadors durant segles. Però el 1912 l’emperador Puyi va ser forçat a abdicar i el país es va convertir en la República de la Xina. De l’altra, la Xina va ser un dels països vencedors de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), però els seus habitants van quedar descontents amb les condicions de la victòria. Per això van organitzar diverses manifestacions i, enmig d’aquest clima revolucionari i de descontentament, les idees marxistes i comunistes van començar a guanyar terreny.
2. Qui es va enfrontar en la guerra civil xinesa (1927-1949)?
Inicialment, el Partit Comunista Xinès va ser un aliat del Kuomintang, el partit que governava a la República de la Xina durant la dècada de 1920. Després de la del fundador del Kuomintang, el sector més conservador del partit va iniciar una persecució contra els comunistes perquè temien perdre el poder. L’enfrontament va desembocar en una guerra civil xinesa, que va enfrontar els dos partits entre el 1927 i el 1949.
3. Com es manifesta la manca de drets i llibertats a la Xina?
Històricament, el Partit Comunista ha intentat silenciar qualsevol crítica o oposició a les seves idees. El Partit Comunista Xinès posa traves als periodistes per informar lliurement, deté persones de manera arbitrària, ha llançat un sistema de vigilància massiu a tot el país i controla quin tipus de pràctiques religioses són acceptables. També exerceix una vigilància exhaustiva sobre internet i les xarxes socials, a més de bloquejar l’accés a contingut publicat en altres països. Activistes, periodistes i advocats han estat perseguits i fins i tot empresonats.
Diferències entre Hong Kong i la Xina (Infografia)
1. Característiques de la “democràcia limitada” a Hong Kong
Hong Kong té una democràcia limitada: els ciutadans només poden triar la meitat dels 70 representants de l’Assemblea Legislativa. El Cap de l’Executiu (equivalent del president del govern) és escollit per l’Assemblea Legislativa i per un comitè format per polítics, empresaris, representants de sindicats, professors, líders religiosos i famosos.
2. Dins el sistema judicial hongkonguès, qui té l’última paraula?
Hong Kong té un sistema judicial independent de la Xina i una constitució pròpia: la Llei Bàsica. Tanmateix, la Llei Bàsica atorga al Comitè Permanent del Congrés Nacional de la Xina el dret a emetre un veredicte final. És a dir, la Xina té l’última paraula.
3. De quina manera s’han limitat els drets civils a Hong Kong en els últims anys?
En els últims anys s’ha empresonat alguns líders estudiantils per participar en protestes i professors universitaris i intel·lectuals per criticar el règim comunista.
Per què protesten els manifestants a Hong Kong? (Vídeo)
1. Qui escull els representants de l’Assemblea Legislativa, el parlament a Hong Kong?
Hong Kong té una democràcia limitada: els ciutadans només poden triar la meitat dels 70 representants de l’Assemblea Legislativa. El Cap de l’Executiu (equivalent del president del govern) és escollit per l’Assemblea i per un comitè format per només 1.200 persones (dels 7 milions que viuen a Hong Kong).
2. Quin perill corren els detinguts a les manifestacions dels últims mesos?
Els manifestants que han estat detinguts poden ser acusats de rebel·lió, fet que comportaria unes penes de fins a 10 anys de presó.
Protestes ciutadanes per canviar el món
1. Qui va ser el fundador del moviment de la No-Violència?
El polític i advocat indi Mahatma Gandhi (1869-1948) va ser el màxim responsable de la independència de l’Índia el 1947. Ha passat a la història per la seva labor com a activista pacifista i fundador del moviment de la No-Violència, que advoca per les accions no violentes com a eina per aconseguir canvis polítics.
2. A quin país va tenir lloc l’anomenada “Revolució dels Clavells”?
Els clavells vermells van ser el símbol de la revolta contra la dictadura d’Antonio de Oliveira Salazar a Portugal (1926-1974). Una venedora de flors anònima va regalar clavells vermells a un grup de soldats d’infanteria. Altres floristes i dones la van imitar i van treure més clavells de les seves cases. Va ser així com aquesta flor es va popularitzar com la imatge d’una nova etapa.
3. On va començar la Primavera Àrab i per què?
El 17 de desembre de 2010, el jove tunisià Mohamed Bouazizi es va immolar en veure com la policia li requisava la parada de fruites al mercat, la seva única font d’ingressos per mantenir la família. Aquest fet va desfermar protestes massives a diversos països del món àrab per reclamar més drets i llibertats: va ser l’inici de la Primavera Àrab.
