Quan exercir el periodisme és un perill

Reporters Sense Fronteres publica la classificació mundial de llibertat de premsa 2024 i adverteix que les pressions del poder polític s'estan incrementant

La llibertat de premsa al món està amenaçada pels aquells que haurien de ser els seus garants: les autoritats polítiques. És la conclusió a què ha arribat l'organització Reporters Sense Fronteres (RSF)en la seva classificació mundial de llibertat de premsa 2024, en què adverteix que les pressions del poder polític a la professió periodística s'estan augmentant en alguns països.

La llibertat de premsa és un principi fonamental que garanteix el dret dels ciutadans i els mitjans de comunicació a informar i expressar opinions sense interferències ni censura per part del govern o altres institucions. Implica la llibertat de cercar, rebre i difondre informació i idees a través de qualsevol mitjà de comunicació.

Aquest concepte és fonamental per al funcionament d'una societat democràtica, ja que permet que els ciutadans estiguin informats sobre assumptes d’interès públic. Tot i això, Reporters Sense Fronteres assenyala cada any com desenes de països del món no tenen una llibertat de premsa exemplar.

Un nombre creixent de governs i autoritats polítiques fallen en el paper de garantir un marc exemplar per a l'exercici del periodisme i pel dret de la ciutadania a una informació fiable, independent i plural, denuncia l'informe de RSF.

A Vietnam, els periodistes que s'expressen a les xarxes socials són empresonats gairebé sistemàticament. A la Xina, la presó de periodistes més gran del món segons RSF, el govern segueix exercint un control estricte sobre els canals d'informació, aplicant polítiques de censura i vigilància per regular els continguts a Internet i limitar la difusió d'informacions considerades sensibles o contràries al Partit Comunista.

De Noruega a Gaza

Els països nòrdics repeteixen un altre any més com els territoris amb més llibertat de premsa.Noruega es manté en primera posició, seguit de DinamarcaiSuècia. Tots els països on la llibertat de premsa gaudeix de bona salut es concentren a la Unió Europea (UE), que ha adoptat la primera legislació sobre llibertat dels mitjans de comunicació.

A l'altra banda del rànquing trobem Afganistan, on els talibans estan reprimint l'exercici lliure del periodisme, Síria i Eritrea, on hi ha un número rècord de periodistes detinguts, desapareguts o segrestats.

L'associació Reporters Sense Fronteres elabora una classificació global de la llibertat de premsa, però també divideix la puntuació segons diversos indicadors: polític, econòmic, seguretat… L’indicador de seguretat avalua la capacitat de demanar i difondre informació periodística sense risc de patir danys físics o psicològics, o perjudicis professionals.

Aquest any, Gaza, ocupada i sota les bombes israelianes, s'ha convertit en una de les pitjors regions del món en termes de seguretat per als periodistes. Des del 7 d'octubre passat,més de 100 periodistes han estat assassinats per l'Exèrcit israelià, dels quals almenys 22 eren en l'exercici de la seva professió.

Les tropes israelianes segueixen impedint l'accés de la premsa internacional a la Franja de Gaza. Mentrestant, els periodistes locals es veuen sotmesos a fustigacions, desplaçaments continus, manca de menjar i talls de llum. En aquestes condicions, aquests professionals intenten que les seves informacions es donin a conèixer fora de la regió.

Periodisme, el “quart poder”

Tradicionalment, s'ha dit que el periodisme és el “quart poder” en una democràcia, més enllà de l’executiu (el govern que executa les lleis), el legislativa (el parlament encarregat de redactar les lleis) i el judicial (encarregat d'impartir justícia de manera independent als altres dos poders).

En aquest context, el periodisme compleix una funció de vigilància de la resta de poders. Els periodistes han de poder explicar si algun dels altres poders ha actuat de forma indeguda o n'ha comès algun acte il·legal, perquè la ciutadania ho sàpiga i pugui actuar en conseqüència (manifestar-se, votar, exigir responsabilitats…).

Un dels exemples més clars d'aquesta funció del periodisme és el cas Watergate, quan dos periodistes del diari Washington Postvan descobrir el espionatge il·legal dut a terme pel govern dels Estats Units just abans de les eleccions presidencials del 1972.

El periodisme és una professió essencial perquè proporciona informació veraç, supervisa el poder i fomenta el debat. Per això, protegir la llibertat de premsa a les democràcies és crucial.