22 novembre 2024
spot_img
22 novembre 2024

Quan no hi ha casa on quedar-se confinat

La pandèmia de coronavirus afecta especialment les persones sense llar, els migrants i aquells que viuen a camps de refugiats

Davant la pandèmia de coronavirus, una de les principals mesures que els governs han demanat a la població és estar-se a casa, evitar aglomeracions i sortir al carrer només si és necessari. Però, què els passa a aquelles persones que no tenen aquesta opció?

En l’actualitat, arreu del món hi ha 70 milions de persones que són desplaçades, refugiades o sol·licitants d’asil, segons dades de l’ACNUR. Una part important d’aquestes persones malviu a campaments de refugiats, en condicions molt precàries i amb un accés gairebé nul a l’atenció mèdica.

Aquests assentaments no tenen accés a l’aigua potable o a una xarxa de sanejament que garanteixi unes condicions mínimes d’higiene, per la qual cosa els seus habitants passen a ser població de risc davant de malalties com la Covid-19.

Per aquest motiu, organitzacions com Metges sense Fronteres i Save the Children alerten de la perillositat de l’avanç del coronavirus als camps de refugiats, sobretot entre la població més vulnerable com són els menors d’edat, les dones embarassades i els ancians.

 

Coronavirus als camps de refugiats

El “distanciament social” és una de les mesures que governs de tot el món estan impulsant per frenar el contagi.

L’aïllament, però, és un repte gairebé impossible per a les persones refugiades i desplaçades.

És el cas del camp de Mória, a l’illa grega de Lesbos, on viuen gairebé 20.000 persones. Les organitzacions humanitàries que hi treballen adverteixen de la necessitat immediata d’evacuar el camp per evitar un brot de coronavirus que seria impossible de controlar, ateses les condicions i la precarietat de l’assentament.

A més de les gairebé 20.000 persones que viuen a Mória, a les illes gregues hi ha 42.000 persones més que han fugit dels seus països, repartides entre cinc centres d’identificació i registre per a sol·licitants d’asil.

Mentre a Europa els països se centren a frenar l’expansió del coronavirus, centenars de persones continuen fugint de la guerra civil a Líbia, on diversos grups armats s’enfronten per controlar el país.

Des de les costes líbies, moltes persones continuen arriscant les vides per travessar el Mediterrani i arribar al continent europeu. Avui dia, els vaixells de rescat de les organitzacions civils estan amarrats als ports, ja que no tenen permís per continuar les seves activitats de salvament.

 

Persones sense llar

No només els migrants i persones refugiades estan més exposades al contagi. Un altre dels col·lectius més vulnerables són les persones sense llar, que viuen al carrer i per a les quals quedar-se a casa no és una opció real.

Diferents entitats socials han fet una crida a les autoritats perquè habilitin espais que ara estan tancats, com per exemple els poliesportius o pavellons de fires, per acollir aquestes persones.

A Espanya, tant a Madrid com a Barcelona ja s’han posat en marxa els primers mecanismes perquè aquestes persones tinguin on refugiar-se durant el període de quarantena.

Descarrega’t de forma gratuïta els recursos didàctics sobre el coronavirus aquí.

 

 

 

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -