Colaboració de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya
Les cooperatives estan constituïdes per persones que lliurement decideixen associar-se per fer els seus objectius. Fruit daquesta associació sorgeixen una sèrie de relacions que de forma natural estableixen normes i pautes de funcionament.
En tant que projecte empresarial compartit, i pel bon desenvolupament del mateix, és rellevant que aquestes normes i pautes de funcionament quedin formalitzades, explicitades i conegudes per totes les persones sòcies.
El document de règim intern és un acord justament intern per definir aquesta forma de relacionar-nos i saber el paper que juguen a l’empresa les persones sòcies i les regles internes de la cooperativa.
Per exemple, una cooperativa podria decidir que per a les persones que en formen part és important que a les 5 de la tarda tothom es faci qualsevol cosa que no sigui treballar. I si tothom hi està d’acord, això es podria posar com a regla al document.
Per poder desenvolupar els projectes i la cultura cooperativa, hem de tenir en compte dos requisits:
El primer és que totes les persones sòcies participin en el procés d’elaboració de les normes, és a dir, que s’autoregulin.
El segon requisit és que aquestes normes tinguin caràcter obligatori.
Oficialment aquest document s’anomena Reglament de Règim Intern (RRI).
Mitjançant el RRI cada cooperativa, en coherència als principis cooperatius, tendirà a millorar les condicions establertes per la normativa general (la llei autonòmica. No hi ha cap llei que digui que a les 5 de la tarda cal deixar de treballar per viure la vida personal. És una regla que podria arribar a posar internament una cooperativa. Encara que, sota cap concepte podrà permetre que es incompleixi una Llei. Per exemple, si la Llei diu que tothom ha de pagar la Seguretat Social per treballar, el reglament de règim intern no pot anar per sobre de la Llei i dir que “ningú en aquesta cooperativa pagarà la Seguretat Social”. El reglament ha de deixar evident que cal mantenir sempre la viabilitat del projecte empresarial cooperatiu. Seguint amb l’exemple de les 5 de la tarda, si l’única feina que arriba a la cooperativa és oferir sopars, hauran de canviar evidentment el reglament, o faran fallida.
El fet que la cooperativa tingui regulat el règim de treball facilita trobar la resposta a cada situació a la nostra pròpia cultura organitzativa. Per exemple, una persona treballadora podria tenir algun familiar malalt a casa. La cooperativa podria predir a l’RRI que si això passa la persona pot faltar a la feina tot el que necessiti (més enllà fins i tot del que digui la Llei) i que les seves hores quedaran per fer quan pugui, en un banc d’hores cooperatiu.
La Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya dóna la possibilitat a l’article 132 que les cooperatives desenvolupin els seus RRI. I aquests poden abastar tots els aspectes de treball de les persones sòcies treballadores o sòcies de treball.
A l’hora d’elaborar la normativa interna, hi conflueixen el bagatge i la cultura de les persones que formen el grup, la cultura cooperativa que s’explicita als principis cooperatius i l’entorn socioeconòmic.
Criteris culturals
Les cooperatives són la fusió de dos criteris culturals: els de les persones sòcies i els principis cooperatius. Aquesta fusió configura la imatge que transmetrà la cooperativa com a empresa democràtica i participativa, alhora que organitzada i competitiva.
L’aplicació dels principis cooperatius defineix els valors que posicionaran l’empresa cooperativa a la societat i al mercat. Mentre que l’aportació cultural de les persones sòcies defineix com aquestes es relacionen i s’organitzen al si de la cooperativa. Tot això configurarà la imatge de la cooperativa.
A més a més de la normativa mínima que tot RRI pot incloure, segons regula l’article 132.2 de la Llei de cooperatives de Catalunya, i dels mínims legals establerts per normes de rang superior, l’RRI ha de permetre millorar les condicions de treball, reforçant així el model cooperatiu com a model progressista i de referència.
Dins aquestes possibles millores podem incloure aspectes com el que hem dit anteriorment de conciliació de la vida personal i laboral (això no sortir més tard de les 5), un espai per a la formació, la igualtat d’oportunitats i tots aquells altres aspectes que ens reforcin com a model de qualitat de vida i de treball.
Criteris legals
Hem d’estudiar i analitzar les normes de dret mínim, del lloc i del sector on es desenvoluparà l’activitat de la cooperativa, per incorporar-les a la regulació interna. No podem obviar aquestes realitats.
Criteris contextuals
L’aplicació dels criteris culturals i legals no garanteix una bona reglamentació si aquesta no és adequada a la realitat empresarial de la cooperativa.
I aquesta realitat depèn del sector i del moment (hi ha cooperatives, per exemple, que decideixen incloure en el seu règim intern que estudiaran i canviaran alguna cosa de l’RRI cada any, per adequar-ho a la situació del moment).
Podem fer-nos una mica d’embolic entre el Reglament de Règim Intern i els Estatuts d’una cooperativa. A diferència dels Estatuts, l’RRI és més flexible i no cal anar a una notaria cada cop que es vol canviar. Són unes regles internes, que es poden canviar fàcilment per acord entre les persones sòcies. Els Estatuts són regles que han de passar per una notaria i registrar-se al Registre de Cooperatives (veure el capítol 16 de tràmits).
Aquest article forma part d’un curs sobre Economia social. Consulta’l aquí. Més informació a la web d’ESCA
