Què és la radioactivitat?

A un àtom radioactiu, el nucli perd partícules elementals i energia per aconseguir estabilitat (iStock)

Marie Curie va ser pionera en l’estudi d’elements radioactius

El 1896, el físic francès Henri Becquerel va descobrir un curiós efecte de l’urani. Quan ho posava damunt d’una fotografia, uns ‘rajos invisibles’ tacaven la imatge.

Un any més tard, la recentment llicenciada en física Marie Curie va decidir estudiar aquest efecte a la seva tesi doctoral. Sense saber-ho, estaven descobrint la radioactivitat. Però, saps què és la radioactivitat? 

Taques negres causades per la radiació de les sals d’urani a l’experiment de Becquerel. (Wikipedia)

Neutrons i protons: un difícil equilibri

Una taula, un núvol, una pastanaga o un gos: tot el que veus al teu al voltant està format per àtoms de diferents elements químics, com el carboni, l’hidrogen o l’oxigen.

Al nucli dels àtoms hi ha protons, unes partícules amb càrrega positiva, i neutrons, que com el seu nom indica tenen una càrrega neutra. Si hi ha un cert equilibri entre protons i neutrons, es diu que el nucli de l’àtom és estable.

En canvi, si hi ha molts més o molts menys neutrons que protons, el nucli es torna inestable. Per millorar l’equilibri, l’àtom es desprèn llavors de neutrons o protons.

En la majoria de processos de desintegració del nucli, a més de partícules elementals (protons, neutrons o electrons) també es desprèn certa quantitat d’energia o radiació. Són els mateixos rajos que enfosquien les imatges de Becquerel.

Radioactivitat natural i artificial

Aquesta energia que es desprèn no depèn d’una reacció química, simplement és una propietat dels elements radioactius com l’urani, el poloni o el radi.

En aquests elements, la radioactivitat es dóna de manera natural. Però la filla del matrimoni Curie, Irene Joliot-Curie, al costat del seu marit Frédéric, van demostrar que es poden crear substàncies radioactives al laboratori.

Irene i Frédéric Joliot-Curie treballant junts al laboratori, el 1935. (Bibliothèque Nationale de France)

Per aconseguir-ho, es bombardeja un nucli estable amb unes determinades partícules. L’equilibri del nucli canvia i es torna inestable, i l’àtom es converteix en radioactiu.

Amb els avanços científics, l’energia que es desprèn en aquest procés s’ha pogut emmagatzemar i reutilitzar en forma d’energia nuclear. No obstant això, l’ús d’aquest tipus d’energia genera molta polèmica per la seva perillositat.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here