Aquest trastorn condiciona la comunicació i la socialització de les persones afectades, que acostumen a mostrar una intel·ligència superior a la mitjana
La síndrome d’Asperger és un trastorn que afecta el desenvolupament neuronal d’una persona, això vol dir que el seu cervell funciona de manera diferent a l’habitual.
Actualment, la síndrome d’Asperger s’engloba dins dels trastorns de l’espectre autista (TEA). A diferència d’altres trastorns autistes, les persones amb Asperger acostumen a tenir un llenguatge fluid i una capacitat intel·lectual mitjana o superior a la mitjana.
Els símptomes de la síndrome d’Asperger afecten sobretot a qüestions relacionades amb la comunicació, ja sigui verbal o no verbal; a la interacció social amb altres persones; i també a la capacitat per adaptar-se a noves situacions.
Les persones que pateixen la síndrome d’Asperger són reticents als canvis i a l’espontaneïtat, per això necessiten una rutina establerta amb anterioritat. No obstant això, encara falta investigació sobre aquest trastorn per tenir informació contrastada de quins són els símptomes.
La síndrome d’Asperger segons l’edat
Els estudis distingeixen tres tipus de síndrome d’Asperger segons l’edat de les persones que el pateixen: durant la infància, en l’adolescència i en l’edat adulta.
Els símptomes són bastant comuns en les tres etapes de creixement i tots estan relacionats amb la capacitat lingüística, l’habilitat memorística, la necessitat d’una rutina i, en certa manera, poca habilitat de l’aparell locomotor.
De totes maneres, a mesura que la persona va creixent i desenvolupant-se poden sorgir altres símptomes com la frustració i la depressió, la dificultat per fer amics o tenir relacions de parella i una sensació de solitud i aïllament més gran.
En alguns casos també augmenten les obsessions o tics i la necessitat de tenir el control sobre totes les situacions i fets que succeeixen a les seves vides.
Quin tipus de tractament s’aplica?
Actualment, els trastorns de l’espectre autista no es poden prevenir, però sí que hi ha opcions de tractament per minimitzar els símptomes i millorar la qualitat de vida de les persones que els pateixen.
L’objectiu d’aquests tractaments és treballar i potenciar, en la mesura del possible, les capacitats relacionades amb l’aprenentatge i les relacions socials.
En aquest sentit, el joc es converteix en una eina essencial per potenciar aquestes habilitats socials, per això és important que els nens i nenes siguin diagnosticats en edats primerenques.
#claustrovirtual Nace https://t.co/vlK8ATVDEK dirigida a niños y niñas, con énfasis en aquellos que precisan de apoyo en el juego (autismo, asperger, diversidad funcional, etc.) para los que puede ser aún más difícil permanecer en casa y ver alteradas sus rutinas. #inclusion pic.twitter.com/HeqFkJ7FRQ
— Elisa (@ElisaPeinado) March 24, 2020
Alumnat amb la síndrome d’Asperger
Els centres d’educació especial adapten les classes i els coneixements a l’aprenentatge dels nens amb TEA. No obstant això, la majoria de famílies de nens amb autisme són partidaris que els seus fills puguin assistir a escoles convencionals per afavorir la seva inclusió.
En aquest sentit, és important donar-los un tracte d’igualtat i incloure’ls en l’educació convencional, utilitzant recursos específics que afavoreixin el seu aprenentatge.
Els nens amb TEA acostumen a mostrar dificultat en la parla, pel que és important comptar amb materials adaptats amb dibuixos o paraules clau, que els permetin assimilar la informació de forma senzilla i comunicar-se amb els seus companys i professors.
Els trastorns de l’espectre autista duren tota la vida, per això detectar-los a edats primerenques permet treballar els símptomes des de petits i millorar la seva qualitat de vida com a adults.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
