Definim aquest concepte i t’expliquem les entitats que en formen part
Tal com el defineix la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES), que representa l’economia social a Espanya, es tracta del conjunt d’activitats econòmiques i empresarials que busquen l’interès general, i que compleixen amb els següents principis:
1) Posen les persones abans que al capital. Compten amb una gestió transparent, democràtica i participativa dels seus integrants.
2) Promouen la solidaritat dins de l’ empresa i amb la societat, i afavoreixen el desenvolupament de les comunitats on estan inserites, la igualtat d’ oportunitats entre homes i dones, la participació en la societat de persones vulnerables, la generació d’ocupació estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la sostenibilitat ambiental.
3) Mantenen una independència respecte als poders públics.
Segons el que estableix la Llei, formen part de l’Economia Social les entitats següents.
Les cooperatives
Són una forma d’ organització empresarial que funciona sota uns paràmetres de democràcia interna. Participen de les decisions totes les persones sòcies, i per això totes les persones han de tenir accés a la informació del que passa dins de l’ empresa.
Les cooperatives són una part fonamental de l’economia social. Hi pot haver molts tipus de cooperatives, des de cooperatives de treball, on el que es comparteix és l’ocupació; fins ara, on el que es comparteix és la collita de diferents agricultors independents. També poden ser de finances, on l’ objectiu és prestar serveis financers. O de consum, on un grup de persones o empreses s’uneixen per consumir alguna cosa en particular que necessitin. Les cooperatives poden o no tenir ànim de lucre; és a dir que poden repartir els guanys entre els seus socis o reinvertir-los en la cooperativa o en algun fi solidari. Però en qualsevol cas, totes estan obligades a constituir un fons de reserva, que no es pot repartir entre les persones sòcies, i que té com a finalitat consolidar econòmicament la cooperativa.
Les societats laborals
En aquesta modalitat el capital social pertany majoritàriament a les persones treballadores. A diferència d’ una cooperativa de treball associat, en una societat laboral el poder al final rau en el valor de les accions que posseeixen les persones sòcies. Per contra, a la cooperativa el poder resideix en la persona, independentment dels diners que hagi posat a l’ empresa.
Les mutualitats
Són societats de persones que exerceixen ofereixen als seus associats una assegurança que complementa el sistema de la Seguretat Social. No tenen ànim de lucre, i compten amb una estructura i gestió democràtica i participativa.
Els Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social
Es tracta de centres el 50% dels quals està directament o indirectament format per entitats públiques o privades sense ànim de lucre. Poden ser associacions, fundacions o altres entitats de l’ economia social. Són societats d’aprenentatge, que tenen com a objectiu possibilitar l’accés a l’ús de col·lectius desfavorits. En la seva base tenen dissenyat un procés perquè aquestes persones puguin ser contractades per qualsevol altra empresa (se l’anomena “procés d’inserció laboral). Entre els membres dels Centres Especials de Treball hi ha d’ haver un percentatge de persones treballadores que estiguin en procés d’ inserció laboral. El 80% dels beneficis s’ ha de reinvertir en la mateixa empresa.
Les Confraries de Pescadors
Són corporacions del sector marí, sense ànim de lucre, que representen persones que treballen en el sector de la pesca. Col·laboren amb les administracions públiques relacionades amb el sector pesquer. L’ objectiu d’ aquestes confraries és satisfer les necessitats i interessos dels seus socis, i contribuir al desenvolupament local, la cohesió social i la sostenibilitat.
Les associacions
Es tracta d’ un grup de persones o entitats que s’uneixen per aconseguir algun objectiu que busquen les persones associades. Aquestes entitats no tenen ànim de lucre. Per exemple, es pot crear una associació per proporcionar drets a persones amb discapacitat; o una associació de veïns o pel dret a la llibertat d’expressió. Però també hi pot haver associacions d’empreses que tenen un objectiu en comú, com per exemple una associació d’empreses d’hostaleria.
Les fundacions
Són organitzacions constituïdes sense fi de lucre que compten amb un patrimoni destinat a satisfer un fi d’ interès general. Per exemple, poden tenir edificis les rendes dels quals serveixin per donar beques d’ensenyament. Han de comptar amb un patrimoni inicial de 30.000 euros. És una cosa que les diferencia de les associacions, que només necessiten tres persones i un document signat, sense aportar necessàriament una quantitat inicial.
Institucions de l’Economia Social (ES) i l’Economia social i solidària (ESS)
Els termes “Economia Social”, “Economia Social i Solidària” han estat objectiu de debat durant moltíssims anys. A Espanya l’entitat que reuneix totes elles és la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES).
A més, aquelles que es consideren part de l’Economia Social i Solidària es reuneixen també en la REAS (Xarxa de Xarxes de l’Economia Solidària). Aquestes persegueixen “contribuir a la generació d’alternatives al model econòmic imperant”, és a dir el model capitalista, i aspiren a consolidar-se com “un instrument de transformació social que fomenti un desenvolupament sostenible, just i participatiu”.
A Catalunya, les empreses d’economia social i solidària estan dins de la XES (Xarxa d’Economia Solidària).
La entidad más representativa de la Economía Social catalana es la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat). Reúne a las seis federaciones de cooperativas existentes en Catalunya: Federació de Cooperatives Agràries; Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris; Federació de Cooperatives d’Ensenyament; Federació de Cooperatives d’Habitatges; i Federació de Cooperatives de Treball.
Moltes de les empreses que estan a CoopCat també formen part de la XES.
Pots trobar més informació a:
