La fallida de FTX, una de les criptoempreses més importants, deixa milers d'inversors sense estalvis i posa en dubte la validesa d'aquestes divises
Les criptomonedes o monedes virtuals han ocupat els titulars dels últims mesos, per diferents motius. En alguns casos han aconseguit un valor històric a la borsa, on cada criptomoneda valia milers de dòlars, però en uns altres s'han desplomat i han posat al descobert la volatilitat d'aquesta divisa, que només existeix al món virtual.
És el que ha passat amb la plataforma de criptomonedes FTX, que a mitjan novembre es va declarar en bancarrota a causa de la falta de liquiditat, és a dir, que no disposava de prou diners en efectiu per pagar a tots els inversors.
FTX era una de les criptoempreses més populars: a més de tenir la seva pròpia criptomoneda, anomenada FTX Token o FTT, també havia creat altres empreses i els darrers mesos havia atret nombroses inversions, tant de particulars que van invertir-hi els seus estalvis com de grans companyies o entitats financeres. L'empresa va arribar a estar valorada en 32.000 milions de dòlars (més de 28.000 milions d'euros) a principis del 2022.
No obstant això, la situació econòmica global ha canviat els últims mesos. La guerra a Ucraïna, la crisi energètica i la falta de matèries en alguns sectors han afectat l’economia de molts països, a més de provocar una pujada de preus generalitzada. Com a conseqüència, alguns inversors van començar a retirar els diners de FTX per fer front a les despeses.
El problema és que FTX havia invertit aquests diners i d’altres que no tenia (a través de préstecs bancaris) en operacions financeres molt arriscades. Els rumors sobre la falta de liquiditat van provocar que altres inversors volguessin retirar també els seus diners… Fins que FTX va admetre que no tenia prou diners per a pagar a tothom.
A partir d'aquest moment, el valor de FTX es va desplomar i va afectar altres criptomonedes com Bitcoin, que fa un any marcava un rècord de cotització a la borsa. Dues setmanes més tard, la plataforma de criptomonedes BlockFi (que tenia acords de finançament amb FTX) també ha fet fallida.
Com funciona el procés de bancarrota?
FTX tenia la seva seu a les Bahames, un petit arxipèlag al Carib que a més és un paradís fiscal: el govern bahamià ofereix grans incentius a les empreses per traslladar-hi la seu fiscal pagant molt pocs impostos, encara que la seva activitat es desenvolupi en altres països.
Davant la situació de fallida, les autoritats de les Bahames han congelat els actius del Grup FTX, cosa que significa que no poden fer cap moviment bancari, traslladar diners ni dur a terme cap compra o venda entre les seves empreses.
El fundador de FTX, Sam Bankman-Fried, va dimitir després de l'anunci de fallida i assegura que també ha perdut tot els seus diners. La plataforma ha nomenat un nou equip directiu per gestionar tot el procés: veure quants diners es poden recuperar venent les empreses i actius de FTX per compensar als inversors, que han patit pèrdues de milers de milions de dòlars.
El primer pas ha estat declarar-se en bancarrota i acollir-se al capítol 11 de la Llei de Fallides dels Estats Units, on FTX té la majoria d'empreses i treballadors. Aquesta llei permet que les empreses continuïn funcionant mentre es reorganitzen i estudien com pagar els deutes als seus creditors.
La petició de declarar-se en fallida es presenta davant un tribunal de fallides, una mena de jutjat especialitzat en temes econòmics i financers. El tribunal haurà d'analitzar els comptes, els ingressos i despeses, els contractes i préstecs… per decidir si l'empresa va actuar de manera responsable i va ser víctima de factors externs, o bé si va ser negligent i va posar en risc els diners dels inversors per obtenir un benefici.
El risc de les criptomonedes
Sam Bankman-Fried era conegut com el “rei de les criptomonedes”. Malgrat que era molt jove (té 30 anys), s'havia fet famós per crear una de les plataformes de criptomonedes més potents del món.
A banda de petits inversors, Bankman-Fried havia convençut grans empreses i personatges famosos per invertir en les monedes virtuals. Fins i tot havia iniciat una campanya a favor de la regulació de les criptomonedes, però alguns creuen que només era una estratègia per transmetre confiança als inversors i aconseguir els seus diners.
El fet és que les criptomonedes no estan emeses per cap institució financera, és a dir, que el seu valor no està assegurat per les reserves de diners d’un banc. En aquest sentit, les autoritats adverteixen sobre la volatilitat d'aquestes divises, ja que el seu valor només depèn de la demanda dels inversors: pot pujar com l'escuma o desplomar-se sense garanties en molt poc temps.
Comptar amb l'aval d'un banc central o autoritat monetària permet que aquestes institucions intervinguin en moments de crisi econòmica per protegir els inversors, sobretot els més petits.
Ara bé, d’altres assenyalen que aquestes institucions tampoc han estat capaces d'evitar grans crisis econòmiques com la del 2008 i que solen afavorir el rescat de bancs i empreses abans que ajudar els petits usuaris. En aquest sentit, el negoci de les criptomonedes dona tot el poder als inversors, sense el control de les grans institucions monetàries.