Què se celebra a la segona Pasqua?
Aquesta festivitat de caràcter religiós se celebra 50 dies després del Diumenge de Resurrecció i recorda l’aparició de l’Esperit Sant davant dels apòstols
El 9 de juny de 2025 els cristians celebren la segona Pasqua, una festivitat de caràcter religiós que rep noms molt diferents: Pentecosta, Pasqua Granada, Pascuillas o, en català, Cinquagesma. La seva data de celebració varia cada any, ja que depèn del calendari litúrgic cristià.
La segona Pasqua se celebra 50 dies després del Diumenge de Resurrecció. Els termes Pentecosta, d’origen grec, i Cinquagesma, del llatí, signifiquen “el cinquantè dia”. És important recordar que el Diumenge de Resurrecció no té una data fixa, sinó que se celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera.
Segons el Nou Testament, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels apòstols i els va demanar que iniciessin la tasca evangelitzadora, és a dir, que compartissin l’Evangeli amb el món. Aquest esdeveniment, considerat el naixement de l’Església cristiana, és el que es commemora durant la segona Pasqua.
Els jueus també celebren aquesta festa coneguda com a Shavuot, que vol dir “setmanes” en hebreu, ja que se celebra set setmanes després de la Pasqua jueva (Pesaj). Segons la tradició, Shavuot commemora el lliurament dels Deu Manaments per part de Déu a Moisès.
Com se celebra?
A Espanya, la segona Pasqua no és una festivitat nacional, sinó que depèn de cada ajuntament declarar-la com a festiu local. Per aquest motiu, en algunes comunitats com Catalunya, les Illes Balears, l’Aragó o Navarra, el dilluns de Pentecosta és dia no laborable, mentre que en altres parts del país es treballa amb normalitat.
Tot i que és una festa d’origen religiós, cada municipi la celebra d’una manera diferent. A Barcelona se celebra la festa dels Cors Sords, en què participen agrupacions corals de diferents barris. Dilluns de Pentecosta, els grups fan una cercavila amb música de tornada a casa després d’un cap de setmana de festa.
A Mataró, la fira d’atraccions [fira d’atraccions] sempre coincideix amb el cap de setmana previ a la segona Pasqua. Durant aproximadament deu dies, el parc Central del municipi acull atraccions, cases petites, i una zona de bars i restaurants, on els veïns i veïnes es reuneixen amb familiars i amics.
A Andalusia, una de les festes més populars que coincideix amb aquesta data és “El Rocío”, una de les romeries més populars. Milers de pelegrins i germandats viatgen a peu, a cavall o en carruatges cap al llogaret del Rocío (Almonte, Huelva) per rendir homenatge a la Verge. És un esdeveniment que combina la tradició religiosa amb la festa popular.
De quina manera t’afecta aquesta notícia?
Al llarg del temps, moltes festes d’origen religiós han anat perdent el seu component espiritual o sagrat, transformant-se en celebracions més socials, culturals i fins i tot comercials.
Pensa, per exemple, en Nadal, una festa que commemora el naixement de Jesús. Tot i que molts cristians continuen celebrant aquest dia amb misses i oracions, per a una part significativa de la societat s’ha convertit en una celebració marcada pel consumisme. Els llums, els regals i la decoració han anat guanyant protagonisme per sobre del significat religiós original.
Això també passa amb la Setmana Santa, que en algunes ciutats és més coneguda pel turisme que atrau que pel seu component religiós. O amb el Carnaval, que originalment era un temps de reflexió previ a la Quaresma i que ara s’associa sobretot a la festa i la disfressa.
Amb la segona Pasqua passa el mateix. En molts llocs, aquesta festivitat ha perdut el seu sentit religiós original.
L’ABC de la notícia
Evangeli: relat de la vida, ensenyaments, mort i resurrecció de Jesucrist, que transmet el missatge central del cristianisme.
Esperit Sant: segons el cristianisme, representa la presència activa de Déu al món i als creients.
Judaisme: religió originada a l’antic Israel, basada en la Torà i en l’aliança entre Déu i el poble jueu.
Romiatge: pelegrinatge festiu que els fidels realitzen a un santuari o ermita, sovint en honor a una figura religiosa.