Què són els impostos?

Què són?

Els impostos són quantitats de diners que els ciutadans d’un país estan obligats a pagar a les administracions públiques, ja sigui el govern local, regional o estatal. Amb ells, l’Estat va recaptant un fons comú de diners amb què pot pagar béns i serveis públics.

Què reben els ciutadans a canvi?

En pagar impostos, els ciutadans no reben res a canvi de forma directa, sinó que es beneficien de manera indirecta i poden accedir a diferents béns i serveis públics. Al final, aquests permeten tenir accés a elements bàsics que contribueixen al progrés i la millora de la societat i el país.

Quins béns i serveis públics es paguen amb els nostres impostos?

Els impostos serveixen per pagar l’atenció sanitària (la construcció i el manteniment d’hospitals, l’adquisició de nous equips i medicaments, el salari dels metges…) o el sistema educatiu (la construcció d’una escola, la compra d’equips informàtics i mobiliari com cadires, taules o pissarres…).

Aquests també s’inverteixen en serveis culturals (equipar i mantenir museus, biblioteques o parcs), serveis de seguretat i defensa (pagar els sous de la policia i els bombers) o en la construcció d’infraestructures (carreteres, aeroports…).

Quins tipus hi ha?

A Espanya, hi ha dos tipus d’impostos: els directes (que s’apliquen en funció del patrimoni o la renda de la persona) i els indirectes (que s’apliquen sobre les transaccions econòmiques).

Entre els impostos directes trobem l’Impost sobre la renda de les Persones Físiques (IRPF). L’IRPF el paguen les persones que estan treballant segons el salari o renda que perceben per la feina. Es tracta d’un impost progressiu, és a dir, el percentatge a pagar depèn de la renda percebuda (com més diners guanyes, més pagues). 

Entre els impostos indirectes trobem l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), un dels més coneguts. L’IVA és un impost que grava el consum i s’aplica cada cop que un ciutadà realitza la compra d’un bé o servei. A Espanya hi ha tres tipus d’IVA: 

• El general del 21%, que s’aplica de manera generalitzada a la majoria de productes, com ara la roba, els vehicles o els aparells electrònics.
• El reduït del 10%, que s’aplica en productes de primera necessitat i certs serveis com l’hostaleria, el transport de viatgers o el subministrament d’aigua. 
• El superreduït del 4%, que s’aplica en la venda d’aliments no elaborats (fruites, ous, verdura…), llibres, diaris i medicaments.

Qui decideix quant es paga?

Cada país és sobirà a l’hora de decidir quins impostos establir i quins no. En el cas concret d’Espanya, el fet de pertànyer a la Unió Europea l’obliga a seguir una sèrie de normes comunes en certs impostos per evitar la competència deslleial entre els països membres, lluitar contra l’evasió fiscal (ocultar impostos de manera il·legal) i facilitar el mercat únic europeu.

Quin és el debat?

El pagament d’impostos és el que permet finançar un Estat del Benestar fort, és a dir, serveis públics com la sanitat, l’educació, les pensions o els ajuts socials, que busquen garantir una major igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans. 

No obstant això, hi ha persones amb rendes molt altes, com alguns influencers o empresaris, que decideixen traslladar la seva residència fiscal (el lloc on paguen impostos) a països amb impostos més baixos, com Andorra. Això els permet reduir la quantitat que paguen i guanyar més diners.  

Aquest fenomen fa anys que genera debat perquè, encara que és legal, pot reduir la recaptació de l’Estat i debilitar la seva capacitat per oferir serveis públics de qualitat.