22 febrer 2024
spot_img
22 febrer 2024

Què són les ‘ciutats de 15 minuts’?

Aquest concepte urbanístic proposa que la ciutadania pugui accedir a tots els serveis bàsics a només 15 minuts de casa seva, caminant o amb bicicleta

Avui dia més de la meitat de la població mundial viu en ciutats. En aquestes poblacions es genera prop del 70% de les emissions mundials de gasos d'efecte d'hivernacle, segons dades de les Nacions Unides.

La petjada de carboni de les ciutats és immensa i està provocada per una planificació urbanística deficient, on hi ha poc transport públic i els habitatges estan lluny del lloc de feina i les botigues. Això fa que molts ciutadans utilitzin el cotxe per desplaçar-se, fet que genera molts gasos contaminants.

En aquest context apareix la ‘ciutat de 15 minuts’, un concepte creat l’any 2016 per l'urbanista colombià Carlos Moreno. Aquest model urbanístic proposa reduir els desplaçaments innecessaris dels ciutadans en vehicles particulars amb l'objectiu que puguin viure una vida de proximitat als seus barris.

En aquestes ciutats tot està organitzat perquè els ciutadans puguin accedir a tots els serveis necessaris a només 15 minuts caminant o amb bicicleta. Aquests serveis inclouen escoles i instituts, centres sanitaris, centres de treball, parcs i llocs de lleure, entre d’altres.

Un dels objectius principals d'aquestes ciutats és reduir de l'ús de vehicles particulars. En aquest nou model urbanístic, els automòbils només es farien servir per fer viatges llargs de tant en tant, com les visites familiars o les vacances. Com a conseqüència, la qualitat de l'aire de les ciutats milloraria i es crearien espais més sostenibles.

El principal problema a l'hora d'implementar aquest model està relacionat amb el lloc de feina: la majoria de persones viuen lluny del lloc on treballen i han de dedicar molt de temps a desplaçar-se. Segons una enquesta de Page Personnel, el 39% dels europeus triga més de 45 minuts a arribar al seu lloc de feina.

Ciutats més sostenibles

Diverses ciutats han començat a posar en marxa mesures per convertir-se en espais més sostenibles. A Espanya, Moreno posa com a exemple Pontevedra: una ciutat de poc més de 80.000 habitants on es pot accedir a les escoles sense perill per als més petits, la gent pot gaudir dels espais públics (carrers per als vianants, terrasses de bars) i els carrers són una plataforma única sense voreres, per on vianants, ciclistes o persones en cadira de rodes poden desplaçar-se fàcilment.

L'urbanista colombià també destaca el projecte de les superilles de Barcelona: són agrupacions de nou illes on el trànsit de vehicles passa a un segon pla, la ciutadania està al centre de tot i es dona prioritat als vianants. En aquests espais es creen zones verdes o places, amb l'objectiu que els veïns tinguin llocs de trobada segurs i menys contaminants.

Actualment, Moreno assessora el govern municipal de París, que fa anys que intenta promoure mesures per reduir l'ús i l’espai dedicat als automòbils dins de la ciutat i potenciar els desplaçaments amb bicicleta o a peu. Altres ciutats com Busan (Corea del Sud), Buenos Aires (l'Argentina) o Milà (Itàlia) també s'han interessat per les ciutats de 15 minuts.

Mites sobre les ‘ciutats de 15 minuts’

Aquesta iniciativa urbanística ha generat un fort debat als mitjans de comunicació i les xarxes socials, incloent-hi algunes teories de la conspiració. Un dels principals rumors relacionats amb les ciutats de 15 minuts és que aquest model podria ser un pla per tancar la població al seu barri.

Aquesta teoria va sorgir a Oxford (Regne Unit), on l'ajuntament vol posar en marxa una sèrie de restriccions al trànsit de vehicles: a partir del 2024 només podran circular autobusos, taxis, vianants i ciclistes pel centre de la ciutat. Els residents que vulguin fer servir un vehicle particular tindran un límit de 100 dies de circulació cada any.

La notícia es va fer viral a les xarxes socials i molts usuaris van atacar els polítics perquè creien que l'objectiu era confinar els residents d'Oxford als seus barris. El govern local va haver de compartir un comunicat oficial per desmentir les informacions falses i explicar que la finalitat és reduir els nivells de trànsit i la contaminació.

Un altre dels mites més estesos té a veure amb la limitació de la mobilitat. Els que s’oposen a aquest model asseguren que les ciutats de 15 minuts són una manera de coartar la llibertat de moviment de la ciutadania, ja que prohibeixen l'ús del vehicle particular.

Ara bé, la realitat és que la llibertat de moviment està garantida en aquestes ciutats: els veïns podran continuar utilitzant els seus vehicles, però amb certes restriccions. L'objectiu no és eliminar el cotxe sinó limitar-ne l’ús per reduir la contaminació a les ciutats, tot promovent altres mitjans com el transport públic o la bicicleta.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -