28 març 2024
spot_img
28 març 2024

Per què ens sorprèn tant el nombre Pi?

Durant milers d’anys, el nombre pi ha captivat matemàtics de l’antiga Grècia, alquimistes medievals i científics moderns

Des que van aparèixer les primeres civilitzacions fa milers d’anys, el nombre π ha captivat l’ésser humà per les seves particularitats.

Pi és un nombre irracional amb una quantitat infinita de decimals i, a més a més, és una constant matemàtica molt important, indispensable per poder calcular i dibuixar les circumferències que apareixen en totes les cultures antigues.

Les primeres civilitzacions utilitzaven aquesta constant per tal de calcular el perímetre de les terres cultivables, dividir-les i distribuir les collites. Així podien aprofitar millor la terra i planificar el guaret.

Avui en dia, el nombre pi es fa servir per a la fabricació dels objectes més quotidians: pneumàtics, galetes, rellotges, ampolles… qualsevol objecte circular amb un diàmetre i un perímetre. La trigonometria, la topografia i l’estadística també es beneficien de π.

El símbol de pi correspon a la setzena lletra de l’alfabet grec: π. Aquesta és també la primera lletra de la paraula perímetre en grec.

Pi convertit en repte, oci i inspiració

La fascinació per aquest nombre irracional ha esdevingut un repte de memorització per a algunes persones. El 2006, el japonès Akira Haraguchi va trencar el seu propi rècord: va recitar de memòria 100.000 decimals que va trigar 16 hores i mitja a aprendre.

La popularitat de pi ha fet que la xifra aparegui en l’argument de moltes sèries com Els Simpson, Futurama o Big Bang Theory. També apareix en el títol de moltes pel·lícules i novel·les.

La seqüència de xifres en els decimals de pi també ha servit d’inspiració artística: cada número del 0 al 9 se substitueix per un color i l’obra resultant representa la seqüència infinita de decimals amb aquests colors ordenats.

Fins i tot hi ha un idioma basat en el nombre pi: el ‘pilish’ és un estil d’escriptura en el qual cada paraula té tantes lletres com indica la xifra corresponent de pi.

Buscant decimals

En el Renaixement, científics com Nicolau Copèrnic (1473-1543) o Johannes Kepler (1571-1630) van impulsar el desenvolupament de la trigonometria, la branca de les matemàtiques que es dedica al mesurament dels triangles.

Els seus estudis van permetre que el nombre pi continués evolucionant. Durant el segle xvi, el matemàtic alemany Ludolph van Ceulen va aconseguir calcular-ne fins a 35 decimals exactes. Per això, a Alemanya el nombre pi es coneix com a nombre ludolphí.

El matemàtic anglès William Oughtred va ser el primer a utilitzar la lletra grega “π” per representar el nombre el 1652. Encara que el seu ús es va popularitzar gràcies al matemàtic suís Leonhard Euler, que va introduir el símbol en les seves equacions durant el segle xviii.

Un dels matemàtics que més temps va invertir a estudiar el nombre pi va ser William Shanks. El 1853 va presentar un nombre amb 707 decimals. El problema va ser que va cometre un error en el decimal 528 i els seus 20 anys d’estudi van acabar en fracàs.

El desenvolupament de les noves tecnologies aconseguiria avançar en pocs anys molt més del que s’havia aconseguit en segles.

A mitjan segle xx, ENIAC, el primer ordinador de la història, va aconseguir calcular 2.037 xifres del nombre pi després de 70 hores de feina. I el 2016, Peter Trueb va obtenir més de 22 bilions de decimals gràcies al desenvolupament d’un algoritme en el qual va treballar durant 107 dies.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -