Analitzem els motius i característiques comuns en les protestes que s’estenen avui per tot el món
De Xile a Hong Kong, passant per Bolívia, el Líban i Espanya. Els últims mesos, una sèrie de revolucions i protestes ciutadanes s’han estès per diferents països en forma de manifestacions multitudinàries i vagues generals.
Encara que les demandes a cada país tenen les seves pròpies característiques, és cert que existeixen uns “elements compartits” per totes. Qui ho afirma és Jordi Mir García, professor d’Humanitats i membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials a la Universitat Pompeu Fabra.
“Més enllà d’una llei no acceptada o d’una pujada de les tarifes, hi ha altres malestars que acostumen a estar relacionats amb les condicions materials de la vida i les llibertats”, explica Mir.
Després de la crisi econòmica mundial del 2008, per tot el món van sorgir una sèrie de moviments de protesta que compartien unes característiques comunes, com el 15M a Espanya o Occupy Wall Street als Estats Units. Membres del moviment del 99% fins i tot es van desplaçar a Madrid per “aprendre el que s’estava fent a la plaça del Sol”, comenta Mir.
En les protestes actuals no és tan fàcil identificar unes característiques comunes, però existeixen una sèrie de factors que es repeteixen a tots els països, com la desigualtat social, l’increment de la corrupció i un augment de la repressió política.
Desigualtat social
Xile és un dels països més rics de l’Amèrica Llatina, però també un dels més desiguals. És el tercer país del món amb pitjors nivells en igualtat d’ingressos, després de Sud-àfrica i Costa Rica, segons dades de l’OCDE.
Per aquest motiu, la millora dels salaris és una de les principals demandes de la societat xilena, així com una educació de qualitat gratuïta que permeti als estudiants de les classes més baixes millorar el seu nivell de vida.
No obstant això, aquestes reivindicacions no són pas noves sinó que sorgeixen d’un sistema desigual imposat durant la dictadura que deixa els serveis bàsics en mans d’empreses privades.
El sistema económico💰 #chileno🇨🇱 era visto como un ejemplo a seguir por los países de #Latinoamérica🗺️, pero sus buenos resultados escondían la gran #desigualdad que hay en la región.
¡Os lo contamos!👉https://t.co/iCXBAzPK0L#ChileDesperto #ChileQuiereCambios #ChileSeCanso pic.twitter.com/x3k5qqPWzl
— Junior Report (@JuniorReport_) November 13, 2019
Increment de la corrupció
La corrupció i la falta de transparència en les institucions són dues de les causes que han propiciat les protestes contra el president de Bolívia, Evo Morales. El partit de Morales va guanyar les eleccions a l’octubre, però l’oposició i una bona part de la població el van acusar de frau i irregularitats.
Morales s’ha vist obligat a dimitir i demanar asil a Mèxic, mentre el govern provisional convoca noves eleccions. La comunitat internacional està dividida entre els qui opinen que la sortida de Morales ha estat un cop d’estat i els qui creuen que ha estat un triomf de la democràcia.
També al Líban els manifestants centren les seves protestes contra la corrupció política i la crisi econòmica que assola el país. Tres setmanes de protestes ininterrompudes van acabar amb la dimissió del primer ministre, Saad Hariri.
Tot i això les protestes continuen contra el president del Líban, Michel Aoun, que segueix sense implementar les reformes que reclama la ciutadania.
Gebran Bassil es ministro de Exteriores en funciones y el yerno del presidente Aoun. Para muchos simboliza todo lo que va mal en política en #Líbano: corrupción, nepotismo, racismo, populismo, incompetencia y arrogancia. Así, es uno de los principales blancos de las protestas pic.twitter.com/hKTrEcgT7u
— Oriol Andrés Gallart (@oriolandres) November 3, 2019
Augment de la repressió política
La repressió política és un altre dels motius que ha propiciat manifestacions. A Catalunya (Espanya), la sentència que condemna els líders del moviment independentista a penes de presó d’entre 9 i 13 anys va provocar que milers de persones sortissin al carrer a protestar.
En aquest cas, Mir identifica alguns patrons d’actuació amb les mobilitzacions de Hong Kong. Per exemple, en el bloqueig de l’aeroport del Prat a Barcelona el dia que es va donar a conèixer la sentència del Tribunal Suprem.
Para los que aquí se quejan de las protestas, esta imagen es de hace 4 horas en el aeropuerto de Barcelona. En este momento hay el doble de personas y se presentan duros enfrentamientos entre la policía y los manifestantes. El aeropuerto se encuentra totalmente bloqueado. pic.twitter.com/BRtytMx2S6
— Armando Benedetti (@AABenedetti) October 14, 2019
Segons Mir, aquest tipus de protestes reclamen una major “democratització del sistema” que permetria a les persones viure en “societats més lliures i justes”.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
