La Unió Astronòmica Internacional és la principal organització mundial dedicada a l’astronomia
La Unió Astronòmica Internacional (UAI) és la organització astronòmica més gran del món i agrupa diferents institucions científiques d’àmbit nacional. Es va fundar el 1919 i actualment té la seu a l’Institut d’Astrofísica de París (França).
La UAI també té una Oficina d’Astronomia per al Desenvolupament a la Ciutat del Cap (Sud-àfrica), l’Oficina de Divulgació a Tòquio (el Japó) i l’Oficina d’Educació a Heidelberg (Alemanya).
Amb més de 13.000 professionals d’un centenar de països, la Unió Astronòmica Internacional constitueix el principal òrgan de decisió internacional en el camp de l’astronomia.
Entre les seves funcions principals hi ha la de donar nom als nous planetes i objectes celestes de la Via Làctia, estudiar la composició de l’univers i la mutació de les estrelles, així com establir estàndards astronòmics com la durada d’un any solar.
Els experts de la UAI es dediquen tant a la recerca com a la divulgació científica, i fomenten la cooperació internacional entre organitzacions astronòmiques.
“La ciència en general es fa cooperativament. L’astronomia no podia ser menys”, afirma José Miguel Rodríguez Espinosa, que pròximament ocuparà el càrrec de secretari general de la UAI en l’Assemblea General que tindrà lloc a Busan (Corea) el 2021.
El investigador del @IAC_Astrofisica José Miguel Rodríguez Espinosa, próximo Secretario General de la Unión Astronómica Internacional (IAU) 🔭🌌#iau #astronomia #astronomy
👉 Nota de prensa completa disponible en: https://t.co/VxLxgFYKaC pic.twitter.com/JsCt1CEgcV
— IAC Astrofísica (@IAC_Astrofisica) February 17, 2020
El científic reconeix que, en la ciència, calen la cooperació i la competència per contrastar teories i models. “Si hi ha una teoria o model erronis, de seguida es detecta per altres investigadors, que ho contrasten i veuen els errors”, afegeix Rodríguez.
100 anys d’història
El 2019, la Unió Astronòmica Internacional va celebrar un segle d’història i es van organitzar diverses activitats arreu del planeta. “L’astronomia va estar present a moltes parts del món i va cridar l’atenció de moltíssima gent jove”, afirma Rodríguez.
Un d’aquests projectes va ser el de posar nom a una estrella i els seus respectius planetes. A Espanya, l’any passat, es va batejar l’estrella El Quixot i els planetes Dulcinea i Rocinante en honor a la novel·la escrita per Miguel de Cervantes Saavedra, una de les obres literàries més importants en castellà.
En un lugar de la galaxia, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía una estrella llamada Cervantes. Contaba con cuatro planetas errantes que lo acompañaban: el hidalgo Don Quijote, su escudero Sancho, su fiel caballo Rocinante y Dulcinea. pic.twitter.com/bNK3IWLaDk
— Observatorio Astronómico UAM (@ObservatorioUAM) November 13, 2018
Com convertir-se en membre de la IAU?
Rebecca Azulay Romero, llicenciada en Matemàtiques i doctora en Astrofísica per la Universitat de València, és una de les últimes incorporacions a la UAI. Azulay va ser escollida juntament amb 188 nous membres júnior d’arreu del món.
Però, quins són els requisits d’admissió? Primer, ser doctor/a en alguna branca de l’astronomia; tenir un currículum actiu, amb publicacions científiques; tenir intenció de dedicar-se a la carrera investigadora, i tenir dues cartes de recomanació, preferiblement del director de tesi o del grup de recerca.
Els candidats han de passar un procés de selecció de la Comissió Nacional d’Astronomia del país abans que el Comitè Executiu de la UAI n’avaluï la candidatura.
Azulay va formar part de l’equip espanyol del projecte Event Horizon Telescope, que va aconseguir fotografiar per primera vegada un forat negre situat a 54 milions d’anys llum de la Terra. La seva tasca en concret va ser la de fer les observacions des del telescopi IRAM 30 metres, a Sierra Nevada (Granada).
En un lugar de la galaxia, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía una estrella llamada Cervantes. Contaba con cuatro planetas errantes que lo acompañaban: el hidalgo Don Quijote, su escudero Sancho, su fiel caballo Rocinante y Dulcinea. pic.twitter.com/bNK3IWLaDk
— Observatorio Astronómico UAM (@ObservatorioUAM) November 13, 2018
Més dones en la ciència
L’astrofísica és un dels camps de la ciència en què encara hi ha una gran desigualtat de gènere, tant en el nombre de professionals com en la valoració de la feina.
“Sovint he hagut de suportar comportaments masclistes, especialment en forma de prejudicis sobre els meus coneixements o aptituds”, confessa Azulay.
La investigadora considera que encara queda molta feina per fer. Això no obstant, és optimista davant dels esforços que es fan perquè el paper de la dona en la ciència sigui visible, sobretot “divulgant referents femenins i educant en igualtat”.
En aquest sentit, Azulay destaca el grup de treball Dones en Astronomia de la UAI, on actualment s’aborda el paper de la dona en la recerca científica.
El 11 de febrero se celebra el día internacional de la mujer y la niña y la ciencia, declarado por la UNESCO. Hace un año realice una recopilación de algunas mujeres destacadas en la astronomía. https://t.co/EU0AYg3IWX@mujerconciencia @IAU_Outreach @jorgegrivero #11F @astrosvd pic.twitter.com/c3Nc6JJLqB
— Alvaro Jose Cano (@Astrofanaticos) February 1, 2020
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
