Naveguem en l’oceà de matisos per definir els partits i els candidats que aspiren a la Moncloa en aquests propers comicis
Un total de nou candidatures polítiques van aconseguir representació parlamentària al Congrés durant l’última legislatura.
Des de l’esquerra més extrema fins a la dreta més radical, els representants de diferents moviments polítics es disputen les eleccions generals del proper 28 d’abril.
Els partits que aspiren a la Moncloa
El Partit Popular (PP) és una formació de centredreta. És un dels dos partits majoritaris que ha governat a Espanya durant els últims 30 anys.
El PP té un discurs conservador i liberal. Això significa que defensa polítiques tradicionals pel que fa a família o religió i que promou la iniciativa privada per fer créixer l’economia.
Un dels principals arguments del PP és la unitat d’Espanya davant de les competències dels governs autonòmics o el moviment independentista a Catalunya. El candidat popular a la presidència és Pablo Casado, que es va convertir en líder del partit després de la moció de censura a Mariano Rajoy el 2018.
▶ @pablocasado_: "La unidad de #España🇪🇸 está en riesgo con Pedro Sánchez. Los que quieren romper España tienen en Sánchez a su candidato favorito". #ELDEBATEenRTVE#ValorSeguro pic.twitter.com/KjxEJ0w28z
— Partido Popular (@populares) April 22, 2019
El Partit Socialista Obrer Español (PSOE) se situa en el centreesquerra del panorama ideològic. Històricament ha estat un partit de classe obrera, situat al costat oposat del Partit Popular.
El socialisme promou el benestar social i la despesa pública per cobrir les necessitats dels ciutadans. No obstant això, els últims anys el PSOE ha adoptat alguns principis del liberalisme econòmic, per la qual cosa s’ha posicionat al costat del PP en algunes polítiques.
Pedro Sánchez és el candidat socialista. El juny del 2018 va ser elegit president del Govern després de guanyar una moció de censura presentada contra Mariano Rajoy pels casos de corrupció del Partit Popular.
Me siento orgulloso de #España, de nuestra pasión por la igualdad, de nuestra diversidad. Somos ejemplo de derechos, conquistas y libertades.
Trabajemos juntos para unir a España en su diversidad. #HazQuePase/ ❤ #ELDEBATEenRTVE pic.twitter.com/ZwSdShHZLh— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) April 22, 2019
Des dels seus inicis, Ciutadans (C’s) es defineix com un partit de centreesquerra, encara que la majoria de la ciutadania el percep com un partit de centredreta o dreta.
C’s va néixer a Catalunya el 2006 amb l’objectiu de combatre el nacionalisme català, una part fonamental del seu activisme polític. Les seves propostes a econòmiques se situen en el liberalisme econòmic, encara que a socialment adopten posicions tradicionalment d’esquerres, com la defensa de l’avortament i el matrimoni homosexual.
El seu candidat és Albert Rivera, que fa 13 anys que és al capdavant del partit. Des de la seva arribada a la política es va erigir com un defensor de la lluita contra la corrupció i contra les dinàmiques del bipartidisme i els vells partits.
🇪🇸 @Albert_Rivera "Propongo cambiar la Ley Electoral para que los nacionalistas no sigan condicionando la política de España" #ELDEBATEenRTVE #VamosAlbert
📽🍊 El #28A va a haber un cambio y ganaremos como en Andalucía el #2D y en Cataluña el #21D. pic.twitter.com/u452xnNu6I
— Ciudadanos 🇪🇸🇪🇺 (@CiudadanosCs) April 22, 2019
Unides Podem és una coalició electoral que agrupa Podem, Esquerra Unida, Unitat Popular i Equo.
Podem es va fundar el març del 2014 arran del moviment 15-M. Ideològicament, el partit se situa en l’eix d’esquerres i els seus partidaris consideren que defensa una sèrie de valors socialistes que el PSOE ha perdut.
Aquesta formació defensa la igualtat d’oportunitats i el repartiment de la riquesa i ha centrat la seva lluita a manifestar els problemes del capitalisme i la crisi econòmica. No obstant això, els seus detractors els acusen de populistes.
El candidat d’Unides Podem és Pablo Iglesias, secretari general del partit i una de les principals cares visibles de la formació.
Se acabaron los gobiernos de partido único. Podrá haber un gobierno de las tres derechas, un gobierno de izquierda o un gobierno del PSOE y de Cs. He preguntado varías veces a Pedro Sánchez si pactará con Ciudadanos. No nos ha respondido. #ELDEBATEenRTVE pic.twitter.com/WehpER6CLc
— Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) April 22, 2019
Els partits que tenen la clau del Govern
Al Congrés hi ha una sèrie de partits amb escassa representació, la majoria dels quals es presenten únicament a la seva comunitat autònoma per defensar els interessos de les seves regions.
No obstant això, aquestes formacions són la peça clau perquè els partits majoritaris tinguin la majoria necessària per investir un president o aprovar lleis més importants.
El Partit Nacionalista Basc (PNB) té presència al País Basc i Navarra. La seva ideologia és de caràcter nacionalista i liberal, la qual cosa el situa en el centredreta de l’espectre polític, encara que els seus votants es consideren de centreesquerra.
Els últims anys s’ha aliat amb el Partit Popular per aprovar algunes lleis com els Pressupostos Generals de l’Estat.
El vídeo de Ciudadanos no va contra @eajpnv sino contra el Pueblo Vasco. @AITOR_ESTEBAN lo plantea muy claramente: ¿quieres que sea @Albert_Rivera o el PNV quien influya al próximo Gobierno español? Tú eliges. #HemenEAJPNV #ZureaGurea #A28 pic.twitter.com/KDW146BaGY
— EAJ-PNV (@eajpnv) April 20, 2019
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit d’esquerres fundat el 1931. La seva ideologia es basa en el republicanisme i l’independentisme català, que defensa la independència dels territoris que comparteixen la llengua i la cultura catalana.
ERC reivindica el dret a l’autodeterminació de Catalunya per la via pacífica. El seu candidat és Gabriel Rufián, que va ser diputat al Congrés encapçalant la llista el 2015 i el 2016.
"Vam veure un Casado i un Rivera que semblaven germans, un Sánchez que anava a la seva i un Iglesias que sonava molt bé però que en cap moment va parlar del referèndum que vol entre el 70 i el 80% de la gent d'aquest país" assegura @gabrielrufian #VaDeLlibertat pic.twitter.com/heKX5f7SSP
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) April 23, 2019
La candidatura de Junts per Catalunya (JuntsXCat) va néixer el 2017 a través del PDeCAT per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya sota un nou nom. El partit del que procedeix és de tradició de centredreta, amb polítiques de caràcter liberal.
El seu candidat és Jordi Sánchez, que es troba en presó preventiva per un presumpte delicte de rebel·lió i sedició quan liderava l’organització independentista ANC.
❗️En el #ELDEBATEenRTVE, parlen de Catalunya però no ens hi han convidat.
📣 Els diem a Sánchez, Casado, Rivera i Iglesias que el #28A anirem a Madrid a fer la política de l’#1Oct, a ser la veu de la independència i la força de Catalunya!
#FemHoJunts pic.twitter.com/bKnsEPyeMx
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) April 22, 2019
Euskal Herria Bildu és una coalició política activa al País Basc i Navarra que se situa ideològicament a l’esquerra abertzale, un moviment independentista basc.
Defensen un projecte de sobirania nacional basca però també de sobirania política i econòmica que passa per una redistribució justa de la riquesa i la lluita contra l’exclusió social. El seu candidat és Oskar Matute.
Otegi (@ArnaldoOtegi) cree que EH Bildu ganó el debate porque "está en el tablero político y es el enemigo a abatir de las derechas" https://t.co/7QU7sdtr23 pic.twitter.com/nzFi1QnA0E
— Europa Press TV (@europapress_tv) April 23, 2019
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English