La preferència per la medicina alternativa i la por als efectes secundaris són dos dels principals motius darrere del moviment
Les vacunes són, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), probablement el major avanç contra les malalties en la història de la humanitat. No obstant això, al món hi ha persones que qüestionen la seva efectivitat, les rebutgen i consideren que són més perjudicials que beneficioses per a la salut.
Aquestes persones es coneixen com a antivacunes. Aquest moviment no és homogeni, ni en l’origen ni en els seus arguments. No es pot definir un perfil perquè ni les qüestions socioeconòmiques ni les biològiques són un condicionant. Només tenen un tret en comú, que és la possibilitat que les vacunes els provoquin efectes secundaris negatius, tot i que l’OMS reculli en la seva web que les vacunes són segures.
El 2019, l’OMS va situar el moviment antivacunes com una amenaça per a la salut mundial. Aquesta alerta va sorgir arran d’un augment de casos de xarampió el 2019 a Europa, on el fàrmac contra la malaltia es distribueix als nens des que són petits. La institució va assenyalar els contraris a les vacunes com els causants d’aquest repunt.
Els arguments dels antivacunes, desmentits per l’OMS
Pràcticament des que es va inventar la primera vacuna, el 1796, contra la verola per Edward Jenner, que existeix gent contrària i escèptica davant aquest fàrmac. L’argument de més pes en aquells anys, encara que encara perdura de manera residual, és el religiós. Creien que la vacuna no era cristiana perquè “provenia d’un animal, la vaca”. Per a algunes congregacions, la vacunació suposa una interferència en la voluntat de Déu.
Avui dia, el col·lectiu creu que les vacunes podrien arribar a infectar a la persona contra la malaltia per a la qual es vacuna o que fins i tot podrien afeblir el sistema immunològic de la criatura.
D’altra banda, l’Associació Espanyola de Pediatria assegura que un altre dels principals motius que donen els pares a la consulta és la desconfiança en la medicina. Els antivacunes acostumen a acusar les autoritats sanitàries de falta de transparència amb els components dels fàrmacs i argumenten que darrere de la indústria farmacèutica s’amaga un gran negoci.
Així doncs, normalment rebutgen les substàncies químiques enfront de les naturals. Per exemple, alguns creuen que el timerosal, un component que conté etilmercuri i s’utilitza en quantitats petites per a la fabricació d’algunes vacunes (diftèria, el tètanus, l’hepatitis B, la ràbia i la grip), posa en risc la salut.
El Comitè Consultiu Mundial sobre Seguretat de les Vacunes, després d’examinar durant més de 10 anys l’ús de timerosal com a conservant de les vacunes, ha afirmat que no hi ha proves que la quantitat d’aquesta substància sigui perjudicial.
Un altre argument popular entre els antivacunes és que la vacuna triple viral, que s’aplica als nens per a combatre la rubèola, el xarampió i les galteres, provoca autisme. Aquesta relació es basa en un informe de 1998 en el qual un metge anomenat Wakefield feia tal afirmació en la revista The Lancet. Més tard, es va demostrar que era un frau motivat pels seus propis interessos.
Tot i que la comunitat mèdica assegura que la vacunació és una de les formes més eficaces d’evitar malalties i preveu de dues a tres milions de morts a l’any, els contraris a les vacunes qüestionen la seva versió, motivats per la desinformació a Internet.
Reticència a l’obligatorietat de les vacunes
Les persones contràries a les vacunes reclamen el dret a la llibertat de controlar el seu cos i el dels seus fills i filles davant una possible obligatorietat per part de l’Estat. No obstant això, el fet que algú decideixi no vacunar-se no sols afecta la seva salut, sinó també a la de la seva comunitat, perquè afecta la immunitat de ramat: com més persones estiguin immunitzades contra una malaltia, més difícil és que aquesta es propagui.
L’obligatorietat de la vacunació sempre ha creat discrepàncies. De fet, ja la llei de vacunació de 1867 a Anglaterra va despertar queixes. Actualment, i entre els països de la Unió Europea, hi ha un fort debat sobre l’obligatorietat de la vacunació. No tots els membres de la UE ho tenen clar, però la veritat és que la Comissió Europea assegura que la desconfiança en les vacunes és un dels principals problemes de salut pública pel qual està passant el continent.
La vacunació a Espanya no és obligatòria. Itàlia i França són els dos últims països de la UE on si s’ha fet obligatòria la vacunació infantil. A Grècia, va deixar de ser-ho el 2017.
Ara el món es prepara per a una nova vacuna contra la Covid-19. Aquesta vacuna ha despertat més dubtes entre una quantitat més gran de població, en part a causa de la velocitat amb la qual s’està desenvolupant. Un estudi publicat a l’octubre en la revista científica Nature alertava que, segons dades d’una enquesta duta a terme en 19 països, el 71,5% dels enquestats estaria disposat a vacunar-se. Del percentatge restant, la meitat es negaria i l’altra meitat té dubtes.
View this post on Instagram
De moment, l’OMS aposta per combatre la desinformació amb dades científiques contrastades. Per això, també ha arribat a un acord amb xarxes socials com Facebook i Instagram per limitar la difusió del contingut en contra de les vacunes.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.
1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre el CORONAVIRUS.
2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: ESPECIAL CORONAVIRUS.
3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES.
