L’artista francès va construir el seu estil basant-se en les seves experiències i en l’obra de diversos creadors que considerava mestres
Per Blanca Aznar Gállego
Moltes de les persones que van envoltar Henri Matisse al llarg de la seva vida van exercir una gran influència en la seva obra. Amb el temps, l’impulsor del fauvisme ha estat considerat un referent pels artistes d’arreu.
No obstant, en qui es va fixar Matisse quan iniciava la seva carrera? D’on prové el seu ús de colors vius i cridaners? Repassem la vida de deu persones que van influir en l’evolució de l’artista.
Gustave Moreau (1826-1898)
Va ser un pintor francès. Pot considerar-se el mentor d’Henri Matisse. Es caracteritzava pel seu mètode d’ensenyament lliure i per les seves obres en què predominaven els colors foscos.
Matisse va ser el seu deixeble a l’Escola de Belles arts de París des de 1893 fins a la mort del professor l’any 1898. L’artista sempre va parlar amb nostàlgia dels seus anys d’aprenentatge. De Moreau admirava l’entusiasme i la passió per l’art.
John Peter Russell (1858-1930)
Va ser un pintor impressionista australià. Matisse el va visitar a l’illa francesa de Belle Île a la dècada de 1890: assegurava que Russell el va introduir en la tècnica dels pintors impressionistes i li va ensenyar la teoria del color.
L’australià va introduir Matisse en l’obra de Vincent van Gogh i fins i tot li va regalar un dibuix de l’artista. Des de llavors, Matisse va abandonar els colors terrosos i va començar a experimentar amb colors més vius.
Paul Cézanne (1839-1906)
Cézanne va ser un pintor francès postimpressionista, considerat el precursor de la pintura moderna. Probablement és el pintor més influent en l’obra d’Henri Matisse.
Segons Matisse i Pablo Picasso, Cézanne era el pare de tots els pintors de les avantguardes del segle XX. El 1899, Matisse va comprar Tres banyistes, una coneguda obra de Cézanne. Només un any després ja es podia percebre la influència del mestre en les obres del deixeble.
En els quadres de Matisse, els objectes es distingeixen clarament a qualsevol distància i els elements representats no es molesten entre si. Aquesta és una lliçó de Cézanne.
Paul Gauguin (1848-1903)
Al pintor postimpressionista Paul Gauguin, el reconeixement internacional li va arribar quan ja havia mort. Henri Matisse i Pablo Picasso van ser en part responsables d’aquest reconeixement, ja que tots dos van confessar la influència de Gauguin en la seva producció.
En la seva cerca per trobar un estil propi i inconfusible, Matisse es va fixar en la tècnica desenvolupada per Gauguin a l’hora d’aplicar el color i s’hi va inspirar per adaptar-la a la seva obra.
Vincent van Gogh (1853-1890)
Com el seu company Gauguin, Van Gogh no va ser mai valorat en vida. Un any després de la seva mort, l’obra d’aquest pintor postimpressionista va obtenir un cert reconeixement gràcies a una exposició organitzada pel Saló dels Independents.
La influència més directa de Van Gogh va ser l’ús del color intens i el contrast entre tonalitats.
Van Gogh i Gauguin eren companys de professió. És famosa la discussió que van tenir a Arles, a la Provença, quan Gauguin va passar una temporada a la casa de Van Gogh. Es considera que aquella baralla va ser un dels motius que va dur el pintor holandès a tallar-se l’orella.
Amélie Matisse (1872-1939)
La va conèixer el 1897, quan es van asseure junts per casualitat en un casament a París. Van acabar casant-se i compartint bona part de les seves vides.
L’Amélie sempre va estar molt implicada en la carrera artística del seu marit. Ella i la seva filla Marguerite van posar com a models per als seus quadres.
D’una d’aquestes col·laboracions va néixer La ratlla verda (1905), un quadre en què Matisse pinta la seva dona trencant les pautes del color, amb una taca irreal al rostre. L’obra, exposada al Saló de Tardor, va topar amb els gustos més tradicionals del públic i va ser titllada de “salvatge”.
André Derain (1880-1954)
Derain va ser un artista francès, considerat un dels fundadors del fauvisme juntament amb Henri Matisse.
Es van conèixer el 1898 durant les classes impartides per Eugène Carrière. Matisse va ser qui va convèncer els pares del seu amic perquè deixés l’enginyeria i pogués concentrar-se en la pintura.
Van treballar junts durant l’estiu de 1905 per preparar les obres que presentarien al Saló de Tardor de París. Eren molt trencadores i van tenir molt males crítiques. D’aquesta exposició va néixer la paraula que designaria el seu estil: el fauvisme, del francès fauve, que significa “fera” o “bèstia salvatge”.
Louis Vauxcelles (1870-1943)
L’estil d’Henri Matisse és conegut com a fauvisme. Prové de la paraula fauve, que significa “bèstia salvatge” en francès.
L’origen del nom es deu al crític d’art Louis Vauxcelles, que va usar aquest adjectiu per referir-se a la nova generació de pintors que van exposar al Saló de Tardor de 1905, liderats per Henri Matisse i André Derain.
Vauxcelles va ser molt crític amb les seves obres, i va considerar que l’ús de colors vius i saturats s’allunyava de l’art tradicional que s’havia transmès durant segles.
Pablo Picasso (1881-1973)
A diferència d’Henri Matisse, que va descobrir la pintura als 20 anys, el pintor malagueny va agafar llapis i pinzell tan aviat com va poder. A principis del segle XX, Picasso i Matisse van estrènyer la seva relació i des d’aleshores la seva admiració mútua es va consolidar, malgrat que els seus estils no coincidissin.
Per aquesta raó, la crítica considera que Matisse i Picasso són dos personatges contraposats però imprescindibles en la història de l’art. Competitivitat i respecte són les dues paraules que millor podrien definir la seva relació.
Monique Bourgeois (1921-2005)
Monique Bourgeois va ser la infermera de Matisse quan, ja de gran, es recuperava d’un càncer. La jove va respondre a l’anunci del pintor, que demanava “una infermera jove i guapa”.
Es van fer amics i Matisse li va demanar que posés per a ell. Es va convertir en la seva musa els últims anys de vida.
Més endavant, Bourgeois es va fer monja i va passar a dir-se germana Jacques-Marie. Va convèncer el pintor perquè dissenyés la Capella del Roser a Vence (França) per al seu orde, les dominiques.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
