Referèndum: votar sí o no

Els referèndums serveixen perquè els ciutadans puguin expressar la seva opinió sobre un tema important que els afecta. (Reuters)

Consultar l’opinió dels ciutadans ajuda als governs a prendre decisions sobre temes importants

Un referèndum és una votació que es realitza per consultar l’opinió dels ciutadans sobre un tema important que els afecta directament. D’aquesta manera, els governs poden saber què pensa la societat i prendre mesures per actuar en conseqüència: redactar noves lleis, canviar normatives ja existents, etc.

És una manera d’incrementar la participació democràtica, perquè així les decisions polítiques es traslladen de la cambra dels diputats al carrer.

Per exemple, al juny de 2016, al Regne Unit es va celebrar el referèndum del Brexit: els ciutadans britànics van votar si volien seguir formant part de la Unió Europea o preferien que el seu país deixés de ser membre de la UE.

Tipus de referèndum

Els referèndums més habituals són els que ofereixen dues opcions: donar suport o rebutjar la proposta consultada. Tanmateix, també hi ha consultes on es pot escollir entre diverses propostes: a Suïssa, per exemple, els referèndums es combinen amb la votació de lleis al parlament.

Les paperetes del referèndum sobre la independència de Catalunya ofereixen dues opcions als votants: sí o no. (Reuters)

Si el resultat de la consulta obliga al govern a actuar i complir amb el resultat de les urnes, parlem d’un referèndum vinculant. Per contra, si la consulta només es fa per conèixer l’opinió dels ciutadans, es tracta d’un referèndum consultiu.

Les qüestions que se sotmeten a votació també poden ser molt variades: aprovar o rebutjar una nova constitució (el compendi de lleis més important de cada país), un acord internacional de gran abast o la independència d’una regió per convertir-se en un nou país.

El referèndum de l’1-0

El diumenge 1 d’octubre de 2017, el Govern de la Generalitat de Catalunya vol celebrar un referèndum per decidir si Catalunya ha d’independitzar-se d’Espanya i ser un nou país (una república, en aquest cas).

Els ciutadans partidaris de la independència han augmentat en els últims anys i els partits polítics independentistes ja ocupen la majoria d’escons al Parlament de Catalunya (72 diputats de 135). Per això, els dirigents del Govern defensen que els catalans tenen dret a decidir si volen seguir formant part d’Espanya o no.

D’altra banda, el Govern espanyol, liderat pel president Mariano Rajoy, s’ha oposat a la realització d’aquesta consulta. Els dirigents espanyols consideren que es tracta d’una consulta il·legal perquè Catalunya és una comunitat autònoma i, per tant, el govern autonòmic no té autoritat per organitzar una consulta que afecta a la unitat del territori espanyol.

Davant aquesta situació de confrontació, el president català, Carles Puigdemont, assegura que el referèndum es durà a terme per defensar els drets democràtics dels ciutadans de Catalunya. No obstant això, el govern espanyol presidit per Mariano Rajoy insisteix en que prendrà totes les mesures necessàries per impedir-lo.

Fins el moment aquestes mesures han consistit en prendre el control financer de la Generalitat, el control de la policia autonòmica i la detenció de polítics responsables del referèndum.

Aquestes accions han provocat protestes multitudinàries a Catalunya. Les dues parts enfrontades no cedeixen, així que no està clar què passarà l’1-O.


“Els referèndums no són tan freqüents com les eleccions, però són una manera de votar habitual. Des de la Segona Guerra Mundial, s’han celebrat fins a 309 referèndums constitucionals a tot el món. Aquest tipus de referèndum és el més important que es pot fer, perquè serveix per reformar la constitució, la llei principal d’un país.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here