27 abril 2024
spot_img
27 abril 2024

Els rostres de l’extrema dreta a Europa

La família Le Pen, Matteo Salvini o Viktor Orbán són les cares més visibles de l’extrema dreta a Europa

L’auge de partits d’extrema dreta ha portat al poder una sèrie de polítics que han popularitzat les seves idees contra la immigració i la Unió Europea.

Aquests polítics solen utilitzar discursos populistes: s’aprofiten del descontentament de la població, apel·len als sentiments i emocions de la gent i ofereixen solucions fàcils a problemes complexos.

Els partits d’extrema dreta han aconseguit representació a gairebé tots els parlaments d’Europa. Alguns dels seus polítics fins i tot tenen càrrecs de responsabilitat en governs, com a Itàlia. A Hongria i Polònia, l’extrema dreta lidera el govern i han arribat a desplegar les seves polítiques excloents.

Davant l’avanç d’aquestes idees, la previsió és que l’extrema dreta augmenti la representació a l’Europarlament en les properes eleccions europees del 23 de maig del 2019. A continuació es mostren les cares més visibles de l’auge de l’extrema dreta a Europa.

Un ministre de l’Interior dur amb la immigració

El ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, rep molta atenció mediàtica per les seves polèmiques declaracions contra els migrants. Ha dit que suspendria la sol·licitud d’asil a aquells migrants que fossin considerats “perillosos” i que aquesta mesura faria Itàlia “més segura”.

Salvini també es va negar a rebre el vaixell Aquarius, una embarcació carregada amb 600 persones que intentaven accedir a Itàlia des de Líbia. Va cantar victòria quan Espanya va acceptar acollir els migrants de l’Aquarius amb el lema “Tanquem els ports italians”.

Salvini s’ha convertit en un líder amb molta influència sobre la política italiana. En les eleccions celebrades el març del 2018, el seu partit, la ultradretana Lliga Nord, va quedar segon. Així va ser com va aconseguir el seu lloc de màxima responsabilitat fins ara: ministre de l’Interior.

La saga familiar dels Le Pen

Marine Le Pen és una de les cares més conegudes de l’extrema dreta europea. Lidera l’Agrupació Nacional, un partit francès d’extrema dreta que abans es deia Front Nacional i que va fundar Jean Marie Le Pen, el seu pare. La formació va canviar de nom després de perdre les eleccions presidencials del 2017.

Al capdavant del partit, Marine ofereix una versió més moderada de les idees del seu pare, que va ser expulsat del seu propi partit després d’unes greus declaracions sobre l’holocaust nazi.

Marine manté una posició molt propera a Matteo Salvini i altres líders de l’extrema dreta europea. Des de l’Agrupació Nacional pretén eliminar les ajudes socials als immigrants i limitar el nombre de persones estrangeres que viuen a França.

Un president de la ultradreta

El president d’Hongria, Viktor Orbán, governa el país des del 2010 sense que ningú aconsegueixi desafiar-lo. El seu partit, el Fidesz, ha retallat els drets democràtics del país, ha limitat la llibertat d’expressió i pressionat els mitjans crítics.

També s’ha dedicat a perseguir les organitzacions de drets humans i a construir una tanca a la frontera d’Hongria amb Sèrbia i Croàcia per frenar el pas als migrants.

El defensor dels valors tradicionals

Jaroslaw Kaczynski és el líder del partit Llei i Justícia, que governa Polònia des del 2015. La seva missió és la de defensar els valors tradicionals polonesos que, segons ell, la Unió Europea i altres organitzacions internacionals volen liquidar.

Durant la campanya electoral, Kaczynski va utilitzar arguments racistes i xenòfobs per rebutjar els immigrants que arribaven a Europa fugint de la guerra a Síria. Va arribar a dir que els migrants portarien infeccions i paràsits al país.

Des de la seva arribada al poder, el partit Llei i Justícia ha limitat la llibertat de premsa i la independència dels jutges del país.

La Unió Europea creu que la nova llei polonesa que limita la independència judicial és contrària al dret europeu i ha denunciat el govern de Kaczynski davant el Tribunal Europeu de Justícia. Per això els països membres han iniciat un procediment per retirar a Polònia el seu dret a vot al Consell Europeu: és la primera vegada que s’aplica aquesta mesura a un estat membre.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -