S’aprova l’ús medicinal del cànnabis: de quina manera s’utilitzarà i per a qui?
La substància només es podrà obtenir amb recepta als hospitals i s’adreçarà a pacients amb dolor crònic que no hagin millorat amb altres tractaments
El Consell de Ministres ha aprovat un reial decret que regula l’ús del cànnabis amb finalitats medicinals. A partir d’ara, els hospitals podran receptar-lo a pacients amb malalties i dolors crònics, com l’esclerosi múltiple, l’epilèpsia o per mitigar les nàusees i els vòmits derivats de la quimioteràpia.
El cànnabis és una planta que conté compostos naturals anomenats cannabinoides, capaços d’interactuar amb el sistema nerviós humà. Depenent de com es facin servir i de la quantitat de cada compost, poden arribar a produir efectes terapèutics, alleujant el dolor.
El reial decret estableix que les fórmules amb cànnabis medicinal hauran de ser prescrites exclusivament per metges especialistes i preparades als serveis de farmàcia hospitalària. Això significa que no es podran comprar lliurement a les farmàcies convencionals i que el seu ús estarà controlat i supervisat.
Amb aquesta mesura, Espanya se suma a la llarga llista de països de la Unió Europea que ja regulen l’ús del cànnabis medicinal, com ara Alemanya, Itàlia, Dinamarca o els Països Baixos. No obstant això, cada país té les seves pròpies normes: en alguns, els metges poden receptar-ho amb llibertat, mentre que altres tenen més restriccions sobre el seu ús.
Quins són els riscos del cànnabis i quins beneficis ens pot aportar en l'àmbit mèdic?
Diferències entre el cànnabis i la marihuana
El cànnabis és una planta que conté una gran varietat de compostos químics anomenats cannabinoides. Aquests compostos són els responsables dels efectes que produeix al cos i al cervell. Fins ara s’han identificat més de 100 cannabinoides, tot i que els més coneguts són el THC i el CBD.
El THC (tetrahidrocannabinol) és el responsable dels efectes psicoactius del cànnabis. Això significa que pot provocar canvis en l’estat d’ànim i en la percepció del temps i de l’espai, així com una sensació d’eufòria o “col·locada”. Tot i això, el THC també pot tenir efectes terapèutics (alleujar el dolor, reduir nàusees, relaxar músculs…). Els efectes varien segons la dosi, la concentració i la manera com s’administra, per això és important que siguin els metges els que controlin el seu ús medicinal.
El CBD (cannabidiol) té una diferència fonamental pel que fa al THC: no produeix aquests efectes psicoactius. Aquest s’utilitza principalment per les seves propietats terapèutiques, ja que pot funcionar com a ansiolític i com a antiinflamatori, i podem trobar-lo en molts productes medicinals i olis de cànnabis. En molts tractaments mèdics, es combina THC i CBD per aprofitar els beneficis de tots dos mentre es redueixen els efectes psicoactius.
No hem de confondre aquests conceptes amb la marihuana. La marihuana és el producte que es fa a partir de les flors seques de la planta de cànnabis i que es prepara per fumar. Quan es consumeix marihuana, la quantitat de THC i CBD pot variar molt, depenent de la varietat de cànnabis de què provingui.
Com t’afecta aquesta notícia?
El cànnabis es pot utilitzar amb una finalitat mèdica, però també existeix l’ús recreatiu, és a dir, un consum que es fa per “diversió” per sentir-ne els efectes. Encara que aquest ús està restringit a molts països, existeix un mercat negre que comercialitza aquesta substància i que permet que les persones puguin comprar-la il·legalment per consumir-la.
A Espanya, el consum de cànnabis entre els joves s’ha reduït considerablement. El 2004, el 25% dels estudiants de secundària d’entre 14 i 18 anys va declarar haver consumit cànnabis en els darrers trenta dies. El 2023, aquest percentatge es va reduir al 15%, fet que suposa una disminució del 40% en termes relatius.
Tot i això, aquesta segueix sent una de les substàncies il·legals que més es consumeixen al país, malgrat els efectes que pot tenir en la salut física i mental dels consumidors. Fumar-ne augmenta el risc de patir problemes respiratoris i de cor, i també pot dificultar la concentració, la memòria i l’aprenentatge.
També pot provocar ansietat, depressió i fins i tot afavorir trastorns psicòtics, especialment si es comença a consumir des de jove. A llarg termini, el cànnabis pot generar dependència en algunes persones. En aquests casos, l’addicció provoca símptomes com irritabilitat, nerviosisme o dificultats per dormir.