29 març 2024
spot_img
29 març 2024

Sida: una malaltia feminitzada?

Les dones sumen el 51% de la població total diagnosticada amb VIH i són un dels col·lectius més vulnerables a la malaltia

Cada setmana, al voltant de 6.000 dones joves d’entre 15 i 24 anys contreuen el virus VIH, segons dades d’ONUSIDA.

Aquestes xifres són encara més alarmants als països de l’Àfrica Subsahariana, una de les regions més afectades per la sida, on quatre de cada cinc noves infeccions es produeixen en adolescents d’entre 15 i 19 anys.

Malgrat aquestes dades, la sida no s’ha de veure com una malaltia feminitzada, ja que pot “afectar qualsevol persona, tant home com dona, i de qualsevol orientació sexual”, afirma Francesco Segoni, responsable de comunicació de Metges Sense Fronteres (MSF).

No obstant això, les dones són un col·lectiu molt vulnerable a la infecció i propagació del VIH. Existeixen diverses raons que expliquen aquesta vulnerabilitat: la discriminació de gènere, el difícil accés a una educació i a la propietat privada, i els alts índexs de violència i agressions sexuals als quals es veuen sotmeses.

Segons ONUSIDA, en algunes regions del món les dones que són víctimes de violència tenen 1,5 vegades més possibilitats de contreure el VIH que les dones que no han patit aquesta violència.

 

Treballadores sexuals: un col·lectiu en risc

El VIH també afecta les dones de manera desigual. És el cas de les treballadores sexuals: dones —moltes d’elles menors d’edat— que reben diners o béns materials a canvi de serveis sexuals.

“Les professionals del sexe són una categoria molt vulnerable al VIH i sovint s’enfronten a situacions d’exclusió i marginació que els impedeixen accedir a una atenció mèdica de qualitat”, afirma Segoni.

Aquestes dones tenen 21 vegades més probabilitats de resultar infectades que altres dones en edat fèrtil, segons un estudi fet per ONUSIDA el 2015 a 50 països del món.

Però no només les dones són un col·lectiu vulnerable. També ho són els adolescents a països i contextos on hi ha una escassa educació sexual i on la manca de prevenció pot facilitar els comportaments de risc.

 

El cas de les dones congoleses

El territori de la República Democràtica del Congo (RDC) és considerat el focus inicial de l’epidèmia del VIH a principis del segle xx.

Actualment, la taxa d’afectats per VIH a la RDC no és de les més altes d’Àfrica. Però tot i així, les dificultats per accedir a una atenció sanitària i l’elevat cost del tractament fan que molts dels malalts morin poc després de ser diagnosticats com a seropositius (portadors del virus).

Avui dia, els avenços mèdics permeten a un pacient amb VIH portar una vida normal sempre que tingui accés a una atenció de qualitat. Però, què passa quan aquesta atenció no hi és?

“Imagina la dificultat de viatjar durant hores a través de la muntanya per arribar a un centre de salut i descobrir que no hi ha medicaments disponibles”, afegeix Segoni.

En el cas de les dones congoleses, les dades oficials indiquen que l’1,6% de dones són seropositives davant del 0,6% d’homes (entre els 15 i els 49 anys).

La pobresa generalitzada i les diferències socioeconòmiques i culturals són alguns dels factors que expliquen la propagació del virus entre la població. Al Congo, el 63,9% de la població viu sota el llindar de la pobresa, segons dades del Banc Mundial actualitzades l’any 2011.

Intentar canviar les cultures o comportaments de les persones és difícil en un país com la RDC, on la població segueix molt arrelada a les tradicions. Per això, tal com indica Segoni, el més important és conscienciar i sensibilitzar sobre els mètodes de prevenció per tal de reduir el nombre d’infeccions i persones afectades.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

 

 

 

 

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -