La cantant irlandesa, que va aconseguir fama internacional a la dècada dels 90 amb la cançó ‘Nothing Compares 2 U’, ha mort als 56 anys
El món de la música s’acomiada de Sinéad O’Connor, cantant irlandesa que ha mort aquest dimecres als 56 anys, segons ha informat la seva família en un comunicat. O’Connor va tenir una llarga trajectòria artística i va destacar principalment per la seva veu i habilitat per transmetre emocions a través de les seves cançons.
Tot i que va debutar amb el seu primer àlbum Lion and the Cobra el 1987, l’artista va saltar a la fama a tot el món tres anys després gràcies a la seva versió de Nothing Compares 2 U. La cançó, una balada escrita originalment per Prince, es va convertir ràpidament en un èxit massiu i la va catapultar a les llistes d’èxits internacionals.
Nascuda el 1966 a Glenageary (Irlanda), Sinéad O’Connor va ser una apassionada de la música des de molt jove. Amb 16 anys va començar a cantar a pubs de Dublín, on va conèixer altres artistes amb els quals va formar diversos grups de folk-rock. Després de signar amb un segell discogràfic, va començar a publicar les seves pròpies cançons en solitari.
Al llarg de la seva carrera, O’Connor ha demostrat una gran versatilitat artística i ha estat respectada a la indústria musical per la seva autenticitat i la sinceritat de les seves lletres. Va haver de compaginar la seva vida musical amb diversos problemes de salut mental, que ella mateixa va admetre patir durant dècades.
Tot i això, la cantant va llançar diversos àlbums aclamats per la crítica i va rebre nombrosos premis i reconeixements. El 1991, va guanyar un Grammy a la millor actuació de música alternativa. Aquest mateix any havia rebut el premi a millor Àlbum Clàssic Irlandès als Premis de la Música de RTÉ, la radiotelevisió pública del seu país.
L’artista irlandesa també va ser coneguda per la seva aparença distintiva, especialment el cap completament rapat. Per a molts, aquest tall de cabells va ser una declaració de rebel·lia i una manera de desafiar les expectatives socials i de gènere associades a les dones.
Una artista revolucionària
A més de per la música, Sinéad O’Connor també va ser coneguda per les seves opinions sobre temes polítics i socials. Al llarg de la seva carrera no va dubtar a posicionar-se públicament i parlar obertament sobre temes que fa uns anys eren considerats tabú.
Al febrer de 1991, va ser nominada a quatre premis Grammy. Tot i això, es va negar a acudir a la cerimònia a Nova York en senyal de protesta contra la guerra del Golf, encapçalada pels Estats Units i que estava en curs en aquell moment. En aquell moment, la cantant ja era coneguda per ser una defensora de la pau i dels drets humans.
També es va posicionar a favor de la lluita contra l’abús de poder i l’abús infantil a l’Església Catòlica. El 1992, va acaparar els titulars de diversos mitjans internacionals per trencar una fotografia del papa Joan Pau II en un programa de la TV americana NBC, en protesta pels abusos sexuals a l’Església.
La condemna de l’abús a menors va estar present no només a la seva trajectòria com a artista, sinó també a la seva vida personal. A diverses entrevistes, O’Connor va compartir les seves experiències d’abús físic i emocional que va enfrontar durant gran part de la seva infància i que va relatar en cançons com Fire on Babylon.
El seu aspecte físic també va ser considerat un missatge a favor de la igualtat de gènere. El seu cap rapat es va interpretar com una manera de rebel·lar-se contra la imatge i les expectatives imposades a les dones. Amb la seva cort, O’Connor va demostrar que les dones no necessiten tenir un aspecte específic per ser acceptades i tenir èxit.
Referent de la música irlandesa
Com a cantant i compositora irlandesa, Sinéad O’Connor és una representant molt destacada de la tradició musical del seu país natal. Al llarg de la seva carrera, ha fusionat elements del folklore amb el seu distintiu estil pop i rock, fet que l’ha portat a ser considerada una de les artistes irlandeses més influents.
La música irlandesa tradicional és una forma d’expressió musical que té arrels profundes en la cultura i la història d’Irlanda. Aquesta es caracteritza per la seva emotivitat i ritme, a més de per utilitzar instruments típics com el violí (fiddle), la flauta irlandesa (tin whistle), la gaita irlandesa (uilleann pipes) i el bodhrán (tambor irlandès).
Les cançons tradicionals irlandeses sovint tracten temes com l’emigració, la vida rural, la història i la mitologia. Aquestes lletres expliquen històries i reflecteixen la identitat i esperit del poble irlandès. De fet, una gran part d’aquesta música tradicional s’ha transmès de generació en generació a través de la tradició oral.
Fusionar els sons més tradicionals de la música d’Irlanda amb estils més moderns va permetre a Sinéad O’Connor crear música amb una identitat única. Amb les seves cançons, va ser capaç d’honrar les arrels alhora que experimentava amb nous sons i tècniques més contemporànies.
Durant aquest mes de juliol, Junior Report oferirà materials didàctics setmanalment. Podeu subscriure-us a la nostra newsletter per seguir l’actualitat durant l’estiu.
