‘El mestre i Margarida’: una història sobre el dimoni en la Unió Soviètica atea
Aquest any compleix mig segle una de les obres més importants de la literatura russa: El mestre i Margarida. L’obra de Mijaíl Bulgakov (1891-1940) és complexa i plena de referències a altres clàssics de la literatura, però també provoca grans riallades al lector.
L’obra se situa al Moscou dels anys trenta, en una Unió Soviètica governada per Josef Stalin, on la religió està prohibida. Un matí apareix Woland, el dimoni, acompanyat d’una sèrie de criatures fantàstiques.
Junts porten el caos a la capital soviètica i posen en evidència les contradiccions del règim comunista.
L’arribada del dimoni a Moscou genera tot tipus de situacions còmiques i absurdes. Una de les més memorables és la seva actuació de màgia en un teatre davant de l’elit moscovita.
En el seu gran truc, Woland decideix regalar vestits elegants a les assistents, les quals no dubten en posar-se’ls. En acabar la funció, els vestits desapareixen deixant a les dirigents comunistes nues.
Censura: “els manuscrits no cremen”
La publicació de ‘El Mestre i Margarida’ no va ser fàcil. Quan Bulgakov va llegir l’obra per primera vegada el 1939, els seus amics més propers el van advertir que si intentava publicar-la “passarien coses terribles”.
Finalment, l’obra es va publicar gairebé 30 anys després de la mort de l’autor. A Rússia va sortir amb fragments censurats el 1967 i es va publicar de manera completa a París el 1969.
Bulgakov reflecteix al llibre la censura aplicada pel règim. El protagonista, pressionat per les autoritats, intenta cremar una còpia del seu llibre: igual que havia fet el propi Bulgakov.
Més tard apareix el diable i li retorna el llibre al protagonista: “Els manuscrits no es cremen” li diu. Les idees no es poden destruir.
https://www.instagram.com/p/Bb2EU3BD_OG/
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
